Bohemond VII d'Antioquia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBohemond VII d'Antioquia
Biografia
Naixement 1261
Mort 19 octubre 1287 (25/26 anys)
Altres
Títol Comte de Tripoli Tradueix i titular prince of Antioch Tradueix
Cònjuge Margaret of Acre Tradueix
Pares Bohemond VI d'AntioquiaSibil·la d'Armènia
Germans Lucia d'Antioquia-Poitiers i Mary of Antioch Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Bohemond VII d'Antioquia i IV de Trípoli (1261 - 19 d'octubre de 1287) va ser comte de Trípoli i nominal Princep d'Antioquia des de 1275 fins a la seva mort. L'única part que quedava de l'una vegada gran Principat de Antioquía era el port de Latakia. Va passar gran part del seu regnat en guerra amb els templaris (1277-1282).

Bohemond VII era el fill de Bohemond VI d'Antioquia i la seva esposa Sibil·la d'Armènia. Com Bohemond VII era encara menor d'edat en el moment de la seva successió, Sibil·la va actuar com a regent, encara que la regència va ser també reclamada sense èxit per Hug I de Jerusalem, el parent masculí viu més proper de Bohemond. Sibil·la va nomenar a Bartomeu, bisbe de Tortosa, per actuar com batlle. Bohemond va passar la seva minoria sota la protecció de Lleó III d'Armènia en la seva cort a Cilicia. Va tornar a Trípoli el 1277 i va fer immediatament la pau amb Qalawun, el sultà mameluc, i va reconèixer a Roger de Sant Severino com regent a Acre per Carlos I de Jerusalem. Va eximir als venecians dels drets portuaris, distanciant-se així dels genoveses i els seus aliats.

Al seu retorn, va fer enemics amb la poderosa família Embriaco, que va governar Gibelet a través de Guiu II. Trípoli era molt feble en aquell moment i es va dividir entre diverses faccions: la facció romana dirigida per Pau de Segni, bisbe de Trípoli, i la facció armènia liderada per Sibil·la i Bartomeu. Pau es va fer amic de Guillem de Beaujeu, el nou Gran Mestre dels Cavallers Templaris, i després amb els Embriacos normalment anti-templaris. Això va precipitar la primera d'una sèrie de guerres entre Bohemond i els templaris. Bohemond primer va cremar els seus edificis a Trípoli. Després, els templaris van respondre arrasant el castell comtal de Botron i atacant Nephin. Bohemond  va marxar sobre Gibelet però va ser derrotat i obligat a signar una treva.

En 1278, Guiu del Gibelet i els templaris van atacar Trípoli, però es van trobar fora dels murs a Bohemond, que inicialment va ser derrotat, però la flota templaria de dotze galeres va ser dispersada per una tempesta i  la flota de Bohemond (de quinze galeres) va atacar i danyar Sidó que era templaria. Aquesta vegada una treva va ser pactada per Nicolas Lorgne, Gran Mestre de l'Hospital. L'últim conflicte es va iniciar al gener de 1282, quan els Embriacos van tractar de prendre per sorpresa  Trípoli. Van fracassar i com que el mestre templari era lluny es van refugiar amb els hospitalaris, els quals els van lliurar a Bohemond amb la condició que els perdonés la vida. Bohemond els va enterrar fins al coll en la sorra a Nephin i els va matar de gana. Aquest últim acte va alinear encara més als genoveses i als Montfort, però Bohemond va vèncer a aquests últims prenent el control de la senyoria del Gibelet.

En 1287, Latakia va ser presa per Qalawun, que va afirmar que com a part de Antioquia no complia amb les condicions del seu tractat. Bohemond va morir poc després, sense deixar fills amb la seva esposa Margarita d'Acre. Trípoli es va sumir en una crisi de successió fins que la seva germana Lucia va arribar d'Europa per prendre el control del comtat.

Ancestres[modifica]

Fonts[modifica]

  • Setton, Kenneth M. (general editor) A History of the Crusades: Volume II — The Later Crusades, 1189 – 1311. Robert Lee Wolff and Harry W. Hazard, editors. University of Wisconsin Press: Milwaukee, 1969.
  • Richard, Jean (1999), The Crusades: c. 1071-c. 1291, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-62566-1