Boiko Boríssov

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBoiko Boríssov
Бойко Борисов
Boyko Borisov EPP 2014.jpg
Nom original Бойко Методиев Борисов
 Primer Ministre de Bulgària
27 de juliol del 2009 – 13 de març del 2013
Marin Raikov (interí) →
President Gueorgui Parvànov
 Alcalde de Sofia
10 de novembre del 2005 – 27 de juliol del 2009
Dades biogràfiques
Naixement 13 de juny de 1959 (1959-06-13) (58 anys)
Bankia (Bulgària)
Nacionalitat Bulgària Bulgària
Ètnia Búlgars
Religió Església Ortodoxa Búlgara
Activitat professional
Ocupació Enginyer
Esport Futbol
Posició Davanter
Trajectòria
Anys Equip PJ (g)
2007-2012 F.C. Vitosha Bistritsa 21 (27)
2013- F.C. Vitosha Bistritsa
Altres dades
Partit polític Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (2008-present)
Moviment Nacional per l'Estabilitat i el Progrés (2001-2006)
Partit Comunista Búlgar (fins al 1990)
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: boyko.borissov.7 Twitter: BoykoBorisov Google+: 110298862330645254600
Modifica dades a Wikidata

Boiko Metódiev Boríssov (búlgar Бойко Методиев Борисов) (Bankia, Bulgària, 13 de juny de 1959) és un polític búlgar que va ser Primer Ministre de Bulgària des del juliol del 2009 fins al març del 2013.[1] És enginyer amb grau de tinent per l'Institut d'Estudis Superiors del Ministeri de l'Interior el 1978, amb especialitat en lluita contra incendis. A més Boríssov juga a futbol dos cops per setmana a l'equip amateur Vitoixa Bistritsa de Bulgària.

Biografia[modifica | modifica el codi]

En 1978, va ingressar al servei de la policia de Sofia, adscrita al Ministeri de l'Interior de la República de Bulgària. El 1982, va ser Comandant d'Escamot i després Comandant de Companyia. Entre 1985 i 1990 va realitzar estudis superiors a l'Institut Superior d'Entrenament i Investigació Científica del Ministeri de l'Interior, on va obtenir el títol de Doctor en Ciències. El 1990 va abandonar l'estructura del Ministeri de l'Interior.

El 1991, va fundar l'empresa WON-1 Ltd, la qual és actualment una de les més grans empreses de seguretat del país. L'1 de setembre de 2001, va ser nomenat Secretari General del Ministeri de l'Interior, encarregat del sistema policial búlgar, i li van atorgar el grau de coronel del Ministeri de l'Interior, de Major General i després el de Tinent General.

El 10 de novembre de 2005, Boríssov va ser nomenat alcalde de la capital búlgara per decisió del Consell Municipal de Sofia N ° 270 del 6 de novembre de l'esmentat any.

Ha rebut diversos reconeixements, diplomes i medalles nacionals i estrangeres (Estats Units, Rússia, França, Espanya, Turquia, Itàlia i Europol) en el compliment del seu deure com a oficial de seguretat, en particular per la seva lluita contra el crim i el manteniment de l'ordre públic. Igualment, ha representat a Bulgària en un important nombre de països amb què manté relacions de cooperació en matèria de lluita contra el crim organitzat i el tràfic il·lícit de drogues.

Ha realitzat una important tasca social, donant el seu sou mensual durant les seves funcions al Ministeri de l'Interior a un fons d'ajuda per a fills d'oficials de policia morts en el compliment del seu deure, així com de suport a les seves famílies.

És, a més, un actiu esportista en l'especialitat de karate, amb un 7è Dan. Ha estat entrenador de l'equip nacional de karate durant molts anys, així com àrbitre internacional en l'especialitat.

Primer ministre[modifica | modifica el codi]

El seu partit s'imposà a les eleccions europees del 7 de juny del 2009 i també va guanyar les eleccions legislatives búlgares de 2009 amb un decidit programa anticorrupció i màxima oposició al crim organitzat. Va aconseguir 116 dels 240 escons del Parlament búlgar. Fou nomenat Primer Ministre de Bulgària pel president Gueorgui Parvànov i va assumir el càrrec el 27 de juliol del 2009, al capdavant d'un govern en minoria amb el suport de la Unió Nacional Atac,[2] la Coalició Blava (ZS)[3] i el partit Ordre, Legalitat, Justícia (RZS)[4]

Després del congrés del seu partit, el GERB, organitzat el 10 de gener següent, fou elegit per unanimitat president del partit.[5] Només nou dies més tard, ha de fer front a la retirada de la candidata búlgara per a la nova Comissió Europea, Rumiana Jeleva,[6] que dimiteix també del seu càrrec com a ministra d'Afers Exteriors,[7] tot just sis mesos després d'assumir el càrrec.

L'abril del 2010 va perdre el suport dels deu diputats de l'RZS, que s'oposava al procés de destitució endegat, finalment sense èxit, contra el president Gueorgui Parvànov pel GERB, els nacionalistes de la Unió Nacional Atac i la Coalició Blava.[8] Aquesta última acabarà igualment per marcar distàncies amb ell durant la segona meitat del mateix any.[9][10]

El maig del 2011 renuncia a ser candidat a les eleccions presidencials d'octubre del 2011.[11] El mes següent, supera una moció de censura, presentada per l'oposició, gràcies a l'abstenció de la Unió Nacional Atac i la Coalició Blava.[12]

L'11 de juliol, el president d'Ataka, Volen Siderov, anuncia que retira el seu suport al govern,[13] un dia després que un diputat independent, antic membre de l'RZS, hagués fet saber que ell i quinze parlamentaris més sense partit estan disposats a fundar una nova formació per donar suport a l'acció de govern del partit al poder.[14] Després de la victòria de Rossen Plevneliev, candidat del GERB a les eleccions presidencials d'octubre del 2011, fa saber que, contràriament a allò que havia anunciat, no té intencions d'ésser candidat a les eleccions del 2016,[15] però té la intenció de postular-se per un segon mandat a les eleccions legislatives búlgares de 2013[16]

Renúncia[modifica | modifica el codi]

Després de l'esclat de l'onada de protestes populars el 12 de febrer 2013, pels alts costos de l'energia, el baix nivell de vida i la corrupció, Boríssov i el seu govern van renunciar el 20 de febrer.[17][18] Prèviament, el primer ministre Boríssov havia acceptat la renúncia del ministre de Finances Simeon Diànkov - arran d'una disputa sobre els subsidis agrícoles - i va prometre una reducció dels preus de l'energia i castigar les empreses de propietat estrangera - un risc potencial de dany per a les relacions entre Bulgària i la República Txeca - però les protestes van continuar. Llavors ell va dir: "No participaré en un govern en el qual la policia està colpejant a la gent." Les eleccions legislatives búlgares de 2013, previstes per a l'estiu es van avançar al 12 de maig de 2013.

El Partit Popular Europeu va expressar el seu suport a Boríssov un mes abans de les eleccions legislatives búlgares de 2013.[19] Més tard, a l'abril, l'exministre d'Agricultura de Borídsov Miroslav Naidénov va revelar que el govern havia espiat als ministres del gabinet, figures empresarials i de l'oposició a les ordres de Tsvetan Tsvetànov, president del GERB.[20]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boiko Boríssov Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Boríssov anuncia la dimissió en bloc del seu Govern a causa de les protestes massives» (en català). EuropaPress, 20 febrer del 2013. [Consulta: 12 maig 2013].
  2. (anglès) « Bulgaria Nationalists "Ataka" Officially Back Borisov's GERB Cabinet », Sofia News Agency, 20 de juliol del 2009
  3. (anglès) « Bulgaria Blue Coalition Leader Vows All-out Support for Borisov Cabinet », Sofia News Agency, 27 de juliol del 2009
  4. (anglès) « Bulgaria Conservatives Back GERB Govt Unconditionally for 6 Months », Sofia News Agency, 27 de juliol del 2009
  5. (anglès) « Bulgaria's ruling party GERB confirms PM Borissov as leader », The Sofia Echo, 10 de gener del 2010
  6. (anglès) « Bulgaria Nominee Jeleva Withdraws Under Pressure, Quits as FM », Sofia News Agency, 19 de gener del 2010
  7. (anglès) « Bulgaria Foreign Minister Ieleva 'Insisted' on Resignation », Sofia News Agency, 19 de gener del 2010
  8. « Bulgarie : le GERB échoue à obtenir la destitution du Président Parvanov », Le Courrier des Balkans, 2 d'abril del 2010
  9. (anglès) « Bulgarian Rightists: 5 Ministers Have to Go », Sofia News Agency, 6 de desembre del 2010
  10. (anglès) « Bulgaria's Blue Rightists Slam Govt over Surveillance », Sofia News Agency, 6 de gener del 2011
  11. (anglès) « Bulgarian PM: It's Normal That I Don't Run for President », Sofia News Agency, 8 de maig del 2011
  12. (anglès) « Bulgarian Govt Expectedly Survives No Confidence Vote », Sofia News Agency, 7 de juny del 2011
  13. (anglès) « Bulgarian Nationalists Withdraw Support for Ruling GERB », Sofia News Agency, 11 de juliol del 2011
  14. (anglès) « 16 Independent Bulgarian MPs Mull Founding New Party », Sofia News Agency, 10 de juliol del 2011
  15. (anglès) « Bulgaria PM Borisov: I Won't Run for President in 5 Years », Sofia News Agency, 30 d'octubre del 2011.
  16. (anglès) « Bulgaria’s PM Eyes 2nd Term in Office », Sofia News Agency, 1 de novembre del 2011
  17. «El més pobre de la UE» (en català). El PuntAvui, 7 abril del 2013. [Consulta: 12 maig 2013].
  18. «El govern búlgar dimiteix després de deu dies de protestes pel preu de l'electricitat». Ara.cat, 20 febrer del 2013. [Consulta: 12 maig 2013].
  19. «We support CEDB, Boyko Borisov and Bulgaria: EPP Secretary-General». Focus News Agency, 6 abril del 2013. [Consulta: 25 abril del 2013].
  20. «Ex AgriMin Exposes Shocking Mass Spying in Bulgaria». Novinite, 25 abril del 2013. [Consulta: 25 abril del 2013].