Bolet al·lucinogen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els bolets al·lucinògens són fongs que contenen substàncies psicodèliques,[1] com ara la psilocibina, la psilocina o el muscimol.[2]

Categorització[modifica | modifica el codi]

Els bolets al·lucinògens o psicodèlics poden dividir-se en dos grups: el grup de la psilocibina, que conté fongs que es troben principalment en el gènere Psilocybe, i el dels Muscimol, que conté bolets del gènere Amanita.[3]

Els fongs psilocibis contenen psilocibina i/o psilocina i triptamines psicodèliques, que són estructuralment similars a la serotonina. Són forts reguladors de l'humor, de l'estat de la ment i de la consciència. Algunes espècies de Psilocybe contenen a més a més l'alcaloide baeocistina, que és un derivat del psilocibina. Uns altres gèneres que contenen psilocibina són Conocybe, Copelandia, Gymnopilus, Inocybe i Panaeolus.

Efectes[modifica | modifica el codi]

El Psilocybe cubensis proporciona un viatge molt intens que pot treure a la llum problemes interns i el seu efecte pot prolongar-se fins a 6 hores. Els efectes d'aquests bolets al·lucinògens es perceben en onades; el viatge té períodes durs i tranquils. Stropharia cubensis és el bolet al·lucinogen més conegut i preferit. Els bolets Cubensis són una substància al·lucinògena molt potent. Aquests bolets contenen psilocina i psilocibina. En tots els casos els bolets psicotròpics són perillosos, ja que unes desenes de minuts després de consumir-los provocaran un desfasament entre el cervell i els estimuls que li arriben al cos, perdent-se totalment la percepció del temps, a més de la consciència..[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Des d'èpoques remotes hi va haver un vertader culte als fongs al·lucinògens. Prova d'això són les troballes arqueològiques on apareixen figures que representen fongs i les quals s'identificava de vegades com déus. Els indígenes maies, com tants altres indígenes, són, i han sigut, vertaders pioners en el seu ús, i els xamans, de totes cultures, els feien servir per aconseguir trànsits visionaris. També es relacionen amb mites i llegendes, a Galícia o a Mèxic, i altres terres celtes o nòrdiques, de meigues, elfs i gnoms. L'ús d'aquest tipus de fongs va resorgir el 1975 amb la publicació d'un article titulat "A la recerca del fong màgic", per R. Gordon Wasson, a la revista Life, i amb el cultiu al laboratori de Psilocybe mexicana per part del micòleg francès Roger Heim.[5]

Gèneres[modifica | modifica el codi]

Conocybe[modifica | modifica el codi]

Copelandia[modifica | modifica el codi]

Galerina[modifica | modifica el codi]

Gymnopilus[modifica | modifica el codi]

Inocybe[modifica | modifica el codi]

La major part de les espècies d’aquest gènere són verinoses.[11]

Mycena[modifica | modifica el codi]

Panaeolopsis[modifica | modifica el codi]

Panaeolus[modifica | modifica el codi]

Pluteus[modifica | modifica el codi]

Psilocybe[modifica | modifica el codi]

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V U W X Y Z

A[modifica | modifica el codi]

B[modifica | modifica el codi]

C[modifica | modifica el codi]

D[modifica | modifica el codi]

E[modifica | modifica el codi]

F[modifica | modifica el codi]

G[modifica | modifica el codi]

H[modifica | modifica el codi]

I[modifica | modifica el codi]

K[modifica | modifica el codi]

L[modifica | modifica el codi]

M[modifica | modifica el codi]

N[modifica | modifica el codi]

O[modifica | modifica el codi]

P[modifica | modifica el codi]

Q[modifica | modifica el codi]

R[modifica | modifica el codi]

S[modifica | modifica el codi]

T[modifica | modifica el codi]

U[modifica | modifica el codi]

V[modifica | modifica el codi]

W[modifica | modifica el codi]

X[modifica | modifica el codi]

Y[modifica | modifica el codi]

Z[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kuhn, Cynthia. Buzzed: The Straight Facts about the Most Used and Abused Drugs from Alcohol to Ecstasy. W.W. Norton & Company, 2003, p. 83. ISBN 0-393-32493-1. 
  2. Kuhn, C.; Swartzwelder, S., Wilson, W. (1998/2003). Buzzed: The Straight Facts about the Most Used and Abused Drugs from Alcohol to Ecstasy. p. 83. W. W. Norton & Company Inc. ISBN 0-393-32493-1
  3. López-Muñoz, Francisco. Historia de la psicofarmacología. Ed. Médica Panamericana, 1 de enero de 2007. 
  4. Wurst, M., Kysilka, R., Flieger M. (2002). Psychoactive tryptamines from Basidiomycetes. Folia Microbiologica, 47(1), 3–27. doi=10.1007/BF02818560. pmid=11980266.
  5. Heim R. «Notes préliminaires sur les agarics hallucinogènes du Mexique» (en french). Revue de Mycologie, vol. 22, 1, 1957, pàg. 58–79.
  6. Ammirati, Joseph (1986), Poisonous mushrooms of the northern United States and Canada, pàg. 187, ISBN 978-0-8166-1407-3, <http://books.google.co.uk/books?id=nhWbsGB7z4cC&pg=PA187>. Consulta: 1 setembre 2011
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 7,18 7,19 7,20 7,21 7,22 7,23 7,24 A Worldwide Geographic Distribution of the Neurotropic Fungi
  8. 8,0 8,1 «Erowid Psilocybin Mushroom Vault : Psilocybin containing Mushrooms». [Consulta: 15 enero 2010].
  9. Gartz J. «Cultivation and analysis of Psilocybe species and an investigation of Galerina steglichi». Annali Museo Civico di Rovereto, 10,  1995, pàg. 297–306.
  10. Besl H. «Galerina steglichii spec. nov, ein halluzinogener Haeubling». Zeitschrift für Mykologie, 59,  1993, pàg. 215–218.
  11. Psilocybin Mushrooms of the World -- An Identification Guide, Paul Stamets, 1996. ISBN 0-89815-839-7 p.33
  12. Anastos N, Lewis SW, Barnett NW, Sims DN. «The determination of psilocin and psilocybin in hallucinogenic mushrooms by HPLC utilizing a dual reagent acidic potassium permanganate and tris(2,2′-bipyridyl)ruthenium(II) chemiluminescence detection system». Journal of Forensic Sciences, 51, 1,  2006, pàg. 45–51. 10.1111/j.1556-4029.2005.00033.x16423222. «Panaeolina foenisecii were supplied by the Royal Botanical Gardens Melbourne, Australia...UV absorption and chemiluminescence detection...[yielded 0.73mg/g and 0.68mg/g Psilocybin respectively]»
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «Lycaeum > Leda > Psilocybe». [Consulta: 20 enero 2010].
  14. Revue de Mycologie 22: 77, 1957, ISSN 0484-8578

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Allen, J.W.. Magic Mushrooms of the Pacific Northwest. Seattle: Raver Books and John W. Allen, 1997. ISBN 1-58214-026-X. 
  • Ballesteros, S.. «Natural Sources of Drugs of Abuse: Magic Mushrooms». A: New Research on Street Drugs. Nova Science Publishers, 2006. ISBN 978-1594549618. 
  • Estrada, A.. Maria Sabina: Her Life and Chants. Ross Erikson, 1981. ISBN 978-0915520329. 
  • Högberg, O.. Flugsvampen och människan (en swedish). ISBN 91-7203-555-2. 
  • Kuhn, C.. Buzzed: The Straight Facts about the Most Used and Abused Drugs from Alcohol to Ecstasy. New York: W.W. Norton & Company, 2003. ISBN 0-393-32493-1. 
  • Letcher, A.. Shroom: A Cultural History of the Magic Mushroom. London: Faber and Faber, 2006. ISBN 978-0571227709. 
  • McKenna, T.. Food of the Gods. Bantam, 1993. ISBN 978-0553371307. 
  • Nicholas, L.G.. Psilocybin Mushroom Handbook: Easy Indoor and Outdoor Cultivation. Quick American Archives, 2006. ISBN 0-932551-71-8. 
  • Stamets, P.. Growing Gourmet and Medicinal Mushrooms. Berkeley: Ten Speed Press, 1993. ISBN 1-58008-175-4. 
  • Stamets, P.. The Mushroom Cultivator. Olympia: Agarikon Press, 1983. ISBN 0-9610798-0-0. 
  • Stamets, P.. Psilocybin Mushrooms of the World. Berkeley: Ten Speed Press, 1996. ISBN 0-9610798-0-0. 
  • Wasson, G.R.. The Wondrous Mushroom: Mycolatry in Mesoamerica. McGraw-Hill, 1980. ISBN 978-0-07-068443-0. 
  • «Psychoactive tryptamines from Basidiomycetes». Folia Microbiologica, vol. 47, 1, 2002, pàg. 3–27. DOI: 10.1007/BF02818560. PMID: 11980266.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]