Boltwoodita

Boltwoodita
Cristalls aciculars grocs de boltwoodita de Namíbia
Fórmula química	(K₀.₆₃Na₀.₃₇)(UO₂)(SiO₃OH)(H₂O)₁.₅
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.AK.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AK.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.14
Dana	53.3.1.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls allargats, acicular a fibrós
Estructura cristal·lina	a = 7.073(2) Å, b = 7.064(1) Å, c = 6.638(1) Å; β = 105.45°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica esfenoidal P 21
Color	groc clar, groc ataronjat
Exfoliació	perfecta en {010}, imperfecta en {001}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	sedosa a vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	4,7
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.668 - 1.670 nβ = 1.695 - 1.696 nγ = 1.698 - 1.703
Birefringència	δ = 0,030 a 0,033
Pleocroisme	feble, X = incolor, Y = Z = groc
Fluorescència	verda
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Bwd
Referències

La boltwoodita és un mineral de la classe dels silicats, i dins d'aquesta pertany al grup uranofana. Va ser descoberta l'any 1956 a la localitat de Delta a l'estat de Utah (Estats Units), sent nomenada així en honor de Bertram Borden Boltwood (1870-1927), radioquímic nord-americà de la Universitat Yale.

Característiques

És un nesosilicat hidratat de potassi i urani amb anions addicionals hidroxil, de fórmula (K₀.₆₃Na₀.₃₇)(UO₂)(SiO₃OH)(H₂O)₁.₅. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, calci i sodi. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls allargats, sent el seu hàbit habitual acicular a fibrós. És extreta a les mines com mena de l'estratègic urani. Per la seva radioactivitat ha de ser manipulada i emmagatzemada amb els corresponents protocols de seguretat, evitant la seva exposició perllongada a la proximitat del cos.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boltwoodita pertany a «09.AK: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), uranil nesosilicats i polisilicats» juntament amb els següents minerals: soddyita, cuprosklodowskita, oursinita, sklodowskita, kasolita, natroboltwoodita, uranofana-β, uranofana, swamboïta, haiweeïta, metahaiweeïta, ranquilita, weeksita, coutinhoïta, ursilita, magnioursilita, calcioursilita i uranosilita.

Formació i jaciments

Es troba com alteració de silicats que envolten els dipòsits d'òxids d'urani hidratats incrustats en la uraninita primària. També se'n troba omplint fractures a certa distància de la uraninita, així com en dipòsits de roca pegmatita amb urani. Ha estat descrita a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Àustria, el Canadà, els Estats Units, França, el Japó, Mèxic, Namíbia, Noruega, Sud-àfrica, Suècia, el Regne Unit, la República Txeca, Ucraïna i la Xina. A Catalunya, ha estat descrita a la mina Eureka, a la localitat de Castell-estaó, al Pallars Jussà, província de Lleida.

Sol trobar-se associada a altres minerals com: uraninita, becquerelita, fourmarierita, fosfuranilita, guix o fluorita.