Bomba Tsar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'armaBomba Tsar
Tsar Bomba Revised.jpg
Model de la Bomba Tsar que es troba al "Museu de la Bomba Atòmica" de la ciutat russa de Sarov
Tipus bomba nuclear, bomba aèria, bomba termonuclear i prova nuclear
País d'origen Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Dissenyador Yulii Borisovich Khariton
Quantitat 1
Modifica dades a Wikidata

La Bomba Tsar (en rus:Царь-бомба), és el sobrenom per la bomba d'hidrogen AN602 que ha estat, fins ara, la bomba més gran i més poderosa que hagi esclatat. Va ser creada com a demostració i amb fins científics i d'investigació, també coneguda com a mare de Kuzka (en rus Кузькина мать), fent referència a una expressió russa "Показать кузькину мать (кому-либо)" (literalment: "per mostrar la mare Kuzka a algú") que significa "donar-li a algú una lliçó, per a castigar a algú d'una manera brutal". Altres noms donats a la bomba són Projecte 7000, Product code 202 (Izdeliye 202), Gran Ivan, entre altres. El director del projecte va ser Ígor Kurtxàtov (1903 - 1960) (Игорь Курчатов Васильевич), un físic rus.

Desenvolupada en la Unió Soviètica, de primer va ser dissenyada per tenir una equivalència de 100 megatones de TNT; tanmateix la bomba va ser reduïda a 50 megatones que és una quarta part de l'energia alliberada en l'erupció del volcà Krakatoa el 1883.

Només en va explotar una d'aquest tipus el dia 30 d'octubre de 1961, a l'arxipèlag de Nova Zembla.[1]

Les restes de la bomba es troben al museu rus de les armes atòmiques.

La prova[modifica | modifica el codi]

El punt vermell indica el lloc on va explotar la bomba.

Va ser llançada per un avió modificat Túpolev Tu-95 que va enlairar-se d'un aeroport de la Península de Kola.

La bomba pesava 27 tones i mesurava 8 m de llarg i 2 m de diàmetre.

La bomba Tsar va detonar a les 11:32 hores del dia 30 d'octubre de 1961 al badia de Mitiuixikha al nord del Cercle polar àrtic a l'illa de Nova Zembla. Va ser llançada des de 10,5 km d'altitud i estava dissenyada per a explotar a 4 km d'altitud.[1]

La bola de foc tocà la terra i a més va arribar gairebé fins a l'altitud de l'avió que la va llençar. La calor produïda hauria produït cremades de tercer grau a 100 km del nucli. El "nuvol bolet" va pujar a 64 km d'altitud ja dins de la mesosfera. L'explosió es va sentir i veure a Finlàndia i a Suècia. També va produir una ona sísmica mesurable.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Sakharov, Andrei. Memoirs. New York: Alfred A. Knopf, 1990, p. 215–225. ISBN 0-679-73595-X. 
  2. E. Farkas, "Transit of Pressure Waves through New Zealand from the Soviet 50 Megaton Bomb Explosion" Nature 4817 (24 February 1962): 765-766.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bomba Tsar Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 73° 32′ 40″ N, 54° 42′ 21″ E / 73.54444°N,54.70583°E / 73.54444; 54.70583