Bomba de rebot

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'armaBomba de rebot
Duxford UK Feb2005 bouncingbomb.JPG
Bomba de rebot al Museu Imperial de Duxford
Tipus càrrega de profunditat i bomba aèria
País d'origen Regne Unit
Història de servei
En servei 17 maig 1943 – 1945
Guerres Segona Guerra Mundial
Història de producció
Dissenyador Barnes Wallis
Fabricant Vickers MBT Tradueix
Quantitat 120
Especificacions
Pes 4.195 kg
Longitud 152 cm
Amplada 127 mm
Modifica les dades a Wikidata

Les bombes de rebot (en anglès bouncing bombs ) van ser una classe de bombes dissenyades durant la Segona Guerra Mundial per l'enginyer anglès Barnes Wallis per a rebotar sobre la superfície de l'aigua, la qual cosa permetia d' assolir objectius marítims protegits per defenses antitorpede. Una versió modificada es va utilitzar en el raid aeri contra les instal·lacions industrials de la vall del Ruhr el maig de 1943 per a destruir les preses de la vall, cosa impossible per mitjans convencionals a causa de l'efecte amortidor de l'aigua i per la grandària de les estructures.[1][2]

En el seu disseny final, les bombes de rebot tenien forma cilíndrica; abans del seu llançament, un motor les feia girar sobre el seu eix longitudinal perquè en picar contra l'aigua, rebotessin esquivant les xarxes antitorpede. Arribant a l'objectiu, s'enfonsaven, i gràcies a un sistema d'espoleta hidroestàtica esclataven a la base del blanc.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Flower (2002), p.10–19
  2. Sweetman, John. (2002), "Barnes Wallis’s other bouncing bomb Part 1: Operation Tirpitz and the German dams", a RAF Air Power Review, 5 (2), estiu 2002, p. 51

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bomba de rebot Modifica l'enllaç a Wikidata