Bombardeig d'Ancona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBombardeig d'Ancona
Primera Guerra Mundial
Teatre de la Mar Mediterrània
[[File:
|300x300px|upright=1.1]]
Bombardamento ancona 24 maggio 1915.jpg
Una postal austrohongaresa representant el bombardeig d'Ancona
Tipus batalla i bombardeig
Data 24 de maig de 1915
Coordenades 43° 41′ 09″ N, 13° 33′ 09″ E / 43.68583333°N,13.5525°E / 43.68583333; 13.5525
Lloc Costa d'Ancona, en la mar Adriàtica
Resultat Victòria austrohongaresa
Bàndols
Bandera d'Itàlia (1861-1946) Regia Marina Pavelló de la K.u.K Marine. k.u.k. Kriegsmarine
Forces
1 destructor
2 dirigibles
3 dreadnought
8 predreadnought
2 creuers lleugers
9+ destructors
8+ torpediners
Baixes
63 morts
1 destructor danyat
1 dirigible danyat
Diversos danys a les infraestructures civils i a les instal·lacions militars de la costa
Víctimes humanes desconegudes
Danys lleugers als vaixells
Modifica les dades a Wikidata

El bombardeig d'Ancona del 24 de maig de 1915 va ser una acció realitzada per l'armada austrohongaresa (K.u.K.K.) contra la ciutat italiana d'Ancona i la zona costanera propera en resposta a la declaració de guerra d'Itàlia a Àustria-Hongria feta el 23 de maig.

Dividits en vuit grups, els vaixells de la K.u.K.K. van bombardejar objectius civils i militars al llarg de la costa de la regió italiana de Marques, fent un atac llampec que va sorprendre als italians que van ser incapaços de donar una resposta eficaç.

El bombardeig[modifica]

Quan Itàlia va declarar la guerra a l'imperi austrohongarès el 23 de maig de 1915, la K.u.K.K. ja estava llesta per a reaccionar i atacar diversos blancs a la regió de Marques. El mateix dia, el destructor SMS Dinara i el torpediner Tb 53T van bombardejar el port d'Ancona.

Costa d'Ancona

L'endemà durant les primeres hores del dia 24 de maig, la major part dels vaixells de guerra austrohongaresos que estavan a les bases de Pula, Šibenik i Kotor van salpar dividits en vuit grups.

Aquesta flota estava formada per 3 dreadnought (SMS Viribus Unitis, SMS Prinz Eugen i SMS egetthoff) i 8 predreadnought, acompanyats d'unitats menors.

Cada grup tenia uns objectius específics i amb l'ordre d'evitar enfrontaments amb unitats enemigues més grans:[1]

  • El «grup A», comandat directament per l'almirall Anton Haus a bord del SMS Habsburg, va bombardejar la ciutat d'Ancona i el seu port des de les 04:04 h fins a les 04:53 h de la matinada, però l'arribada del submarí Argonauta i del dirigible Città di Ferrara va fer que el grup es retirés i va arribar a Pula a les 11:00 h del mateix dia.
  • El «grup B», format pel predreadnought SMS Zrinyi i per dos torpediners, van obrir foc a les 04:00 h sobre Senigallia, destruint el far, un tren i danyant algunes vies del ferrocarril i un pont. Al finalitzar van tornar a Pula.
  • El «grup C», dirigit pel SMS Radetzky, es va dirigir cap a Potenza Picena, però no van ocasionar danys significatius. Va ser el primer grup a tornar a Pula.
  • El «grup D», format pel SMS Sankt Georg i dos torpediners, van obrir foc a les 04:50 h sobre Rímini, danyant un tren.
  • El «grup E», format pel creuer lleuger SMS Novara, un destructor i dos torpediners, van bombardejar en Porto Corsini una base naval i les seves bateries costaneres durant vint-i-cinc minuts però no va poder aguantar els trets defensius, que van causar alguns ferits i danys materials.
  • El «grup F» va patrullar al llarg de la costa d'Ancona i Senigallia, mentre que les unitats dels grups G i H van deixar el port per a arribar a les respectives línies d'exploració Palagruža-Gargano i Palagruža-Lastovo i dirigir-se després cap als seus objectius costaners.
  • El «grup G» va bombardejar el far de Vieste i de Manfredonia, mentre que el creuer lleuger SMS Helgoland, acompanyat amb quatre destructors, va concentra el tir sobre Barletta; van ocasionar pocs danys materials a causa de l'acció del destructor italià Aquilone. Aquesta unitat va sorprende als vaixells austrohongaresos, que van deixar d'atacar la costa i es va centrar en la seva persecució; llavors va intervenir el destructor italià Turbine que es va dirigir a alta velocitat contra el creuer lleuger, iniciat un combat que va acabar amb la destrucció de la unitat italiana, la mort de quinze mariners i la captura de la tripulació restant.[2]
  • El creuer lleuger SMS Admiral Spaun, del «grup H», a les 4:10 h estava en posició de tir contra el pont del riu Sinarca que va danyar lleument, després va ser el torn de Termoli, Tremiti i el far de Torre Mileto, que tampoc van patir grans danys.[3]

A les 12:00 h del 24 de maig, totes les unitats austrohongareses havien tornat als seus respectius ports de Pula, Šibenik i Kotor.

Consequències[modifica]

Vegeu també: Campanya de l'Adriàtica (1914-1918) i Bloqueig del canal d'Òtranto

L'atac de la K.u.K.K. va causar 63 morts entre civils i militars només a Ancona,[4] on els austrohongaresos van danyar seriosament la drassana i la capella del Santíssim Sagrament de la catedral d'Ancona.

Dos dies després, els italians van emetre la declaració del bloqueig naval per a defendre les seves costes.[5][6]

La guerra va continuar a l'Adriàtica, que va culminar en un intent britànic per a bloquejar la flota austrohongaresa al canal d'Òtranto. Aquesta barrera va ser atacada en diverses ocasions pels austrohongaresos al llarg de la guerra.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Baumgartner, Lothar. Die Schiffe der k.(u.)k. Kriegsmarine im Bild (en alemany). Viena: Verlagsbuchhandlung Stöhr, 1999. OCLC 43596931. 
  • Favre, Franco. La Marina nella grande guerra (en italià). Udine: Gaspari, 2008. ISBN 88-7541-135-2. 
  • Gardiner, Robert. Conway's All the World's Fighting Ships, 1906–1921 (en anglés). Annapolis, Maryland: Naval Institute Press, 1985. ISBN 978-0-87021-907-8. OCLC 12119866. 
  • Montgomery, John Flournoy. The Unwilling Satellite (en anglés). New York: The Devin-Adair Company, 1947. ISBN 1-931313-57-1. 
  • Novak, Grga. Jadransko more u sukobima i borbama kroz stoljeća (en serbi), 1961. 
  • Rutter, Owen. Regent of Hungary: The Authorized Life of Admiral Nicholas Horthy (en anglés). London: Rich and Cowan, 1938. 
  • Sakmyster, Thomas. Hungary’s Admiral on Horseback (en anglés). Boulder, CO: East European Monographs, 1994. ISBN 0-88033-293-X. 
  • Tarrant, V. E.. The U-Boat Offensive: 1914–1945 (en anglés). Annapolis, Maryland: Naval Institute Press, 1989. ISBN 978-0-87021-764-7. OCLC 20338385. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bombardeig d'Ancona Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 43° 37′ 01″ N, 13° 31′ 00″ E / 43.616944°N,13.516667°E / 43.616944; 13.516667