Bombardeig de Lleida (novembre de 1937)
| ||
| Tipus | bombardeig aeri d'una ciutat  | |
|---|---|---|
| Part de | Guerra Civil espanyola | |
| Data | 2 novembre 1937 | |
| Localització | Lleida | |
| Estat | Espanya | |
Cop d'estat | |
Front del Nord | |
Oviedo - Gijón - Villarreal - Guipúscoa - Sant Sebastià - Irun - Matxitxako - Bilbao - Santander - El Mazucu | |
Andalusia i Extremadura | |
Madrid | |
Front Oriental | |
Bombardejos | |
.svg){kind=small}
El bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937 va ser un dels atacs aeris més sagnants i indiscriminats ocorreguts durant la Guerra Civil espanyola. Lleida en aquell temps era una ciutat petita: segons l'últim cens que es va fer abans de la Guerra del 36 tenia 36.119 habitants[1]
El bombardeig: objectius civils[modifica]
El dia 2 de novembre de 1937, a les quatre de la tarda, nou avions Savoia-79 de l'Aviació legionària, procedents de Sòria, van bombardejar la ciutat de Lleida amb 320 bombes de diferents calibres i 64 bombes incendiàries de 2 kg. Havent acabat la càrrega de bombes que duien abans de finalitzar el trajecte, els membres de les tripulacions van metrallar la població que tenien a l'abast.[1]
Conseqüències[modifica]
El carrer Blondel va ser el més castigat. Hi van llençar dues bombes de gran calibre. Una a l'edifici del Liceu Escolar, que va matar uns 50 nens i nenes, la major part de 12 i 13 anys, i alguns professors.[2] Altres van morir ensorrats a la runa. Al mateix edifici hi havia un taller de costura de la casa Singer, i a l'últim pis hi vivia un matrimoni que regentava l'emissora de Ràdio Lleida. Algunes de les 17 noies del taller i el matrimoni de l'últim pis també hi van morir. També van metrallar les 50 o 60 dones que, amb els seus fills petits, esperaven que obrissin les portes del Mercat de Sant Lluís.[1]
Pel que fa a les víctimes humanes, la dificultat més gran ve donada perquè es va sostreure el llibre del Registre Civil. Segons les declaracions fetes pel Comissari de la Generalitat a Lleida, Joaquim Vilà, el 16 de novembre hi havia enregistrades més de 750 víctimes, entre morts i ferits.[1]
Homenatge a les víctimes[modifica]
El 2006 La Paeria instal·là una escultura a l'indret on s'ubicava el Liceu Escolar. L'obra, titulada Memòria, Dignitat i Vida, obra d'Agustí Ortega, representa una figura humana que ha caigut a terra, i és feta d'una única planxa de ferro, el mateix material que l'exterior de les bombes. La finesa de la planxa i les ondulacions aplicades evoquen la lleugeresa d'una fulla caiguda.[3]
Amb motiu del vuitantè aniversari del funest esdeveniment, el Museu d'Art Jaume Morera presentà per primera vegada el reportatge complet del bombardeig realitzat pel fotògraf Agustí Centelles: una setantena d'instantànies que recorden el drama humà i la violència criminal d'un dels episodis més colpidors de la Guerra Civil als Països Catalans.[4]
Des de l'any 2018, l'Ateneu Cooperatiu la Baula convoca els Premis 2N a la lluita antifeixista i per les llibertats a fi de contrarestar el vel de silenci que es va voler imposar sobre els fets que van ocorre arran de la Guerra Civil i del triomf del franquisme. En la seva primera edició, les entitats i persones homenatjades foren: en la Categoria Internacional l'associació Gernika Batzordea per la seva tasca de recuperació de la memòria històrica; en la Categoria Nacional, l'Associació Catalana pels Drets Civils; i en la Categoria Honorífica es va reconèixer el compromís de l'advocat Àlex de Sárraga Gómez.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Barallat, Mercè. Els bombardeigs de Lleida. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 13-15. ISBN 978-84-9883-619-6.
- ↑ Miret, S. «Commemoració dels bombardejos del 1937». El Punt Avui, 03-11-2016. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «L'escultura "Memòria, Dignitat i Vida", d'Agustí Ortega, homenatja el Liceu Escolar», 09-06-2006. [Consulta: 27 octubre 2018].
- ↑ «El Museu Morera recull un reportatge fotogràfic d'Agustí Centelles sobre el bombardeig de Lleida». Nació Digital, 03-11-2017.
- ↑ «La Baula de Lleida reconeix l'advocat Àlex de Sàrraga amb el premi a la lluita antifeixista». Nació Digital, 31-10-2018.