Bonaventura Bruguera i Codina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBonaventura Bruguera i Codina
Biografia
Naixement25 març 1795 Modifica el valor a Wikidata
Canet de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1876 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella Catedral de Tarragona
Rafael Maneja i Casades → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata

Bonaventura Bruguera i Codina (Canet de Mar, Maresme, 25 de març de 1795 - Tarragona, Tarragonès, 14 d'agost de 1876[1]) fou un compositor i mestre de capella català del segle xix.

Biografia[modifica]

Fou fill de Miquel Bruguera i de Gerònima Codina, segons l'acte de defunció, naturals ambdós de Canet de Mar.[1]

Segons sembla palesar el manuscrit CMar 68, inicià els estudis musicals a la capella de Canet amb Josep Saurí[2] abans d'entrar a formar-se a la catedral de Barcelona amb el mestre Francesc Queralt. L'any 1818 va realitzar les proves per accedir al càrrec mestre de capella de la catedral de Vic i van ser aprovades. Un anys més tard, al 1819, va accedir al mateix càrrec però en la catedral de Tarragona, on va romandre fins a la seva mort.

Va assistir a les festes d'inauguració del nou temple del santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar, el 1857.

Va escriure molta música, sobretot religiosa. Va compondre tant obra litúrgica (misses, magníficats, ...) com en llengua vernacla (trisagis, rosaris, villancets, letrillas, goigs, etc.). També té producció simfònica, minsa però significativa. Habitualment va fer servir orquestracions molt plenes, ben pròpies de la música del Romanticisme.

Tot i que molta de la seva música es conserva a la catedral de Tarragona, també n'hi ha còpies en altres arxius, fins i tot tan allunyats com Castelló d'Empúries, prova que les seves obres van tenir una notable difusió.

El va succeir com a mestre de capella de la Catedral de Tarragona el músic barceloní Rafael Maneja i Casades.

Estil Musical[modifica]

L'estil musical de Brugera s'inicia de manera clàssica, ja que la seva formació va ser de mà de Francsc Queralt, un dels compositors classicistes més importants dins de l'àmbit de la música religiosa i oratroris. El punt més característic que podem esmentar sobre les seves pimeres obres en si es l'ús de llengautje precocista, molt comú durnat el segle xviii, treient així de les seves composicions l'ús de veus i/o instrument concertants, l'ús de cromatismes, l'embelliment molt detallat i repetitiu i l'ús de temes melódics.

Pel que fa a les seccions vocals i als cors, Bruger experimenta amb l'ús del doble cor.

Encara que el compositor Bonaventura hagi tingut uns incis propis del clàssicisme, s'obre a nous horitzons i segeueix tendències romàntiques com és en el cas de la orquestració, basada principalment en les orquestres que es formaven en les catedrals catalanes.

Les principals composicions que va realitzar durant la seva vida van ser:

  • Antífona
  • Ària
  • Cànon
  • Càntic
  • Copla
  • Gozo
  • Himne
  • Laments
  • Lletania
  • Lletres
  • Magnificats
  • Missa
  • Motet
  • Oratiri
  • Pregària
  • Responsòri
  • Rosari
  • Salm
  • Salve
  • Simfonia orquestral
  • Tedeum
  • Trisagi
  • Villancet

Exemple d'0bres[modifica]

De moment tenim enrregistrades 135 obres compostes de la mà de Bonaventura Brugera i aquest son alguns dels exemples d'elles:

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Diccionario de la Música Española e Iberoamericana

Enllaços externs[modifica]