Bonaventura Frigola i Fajula
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 octubre 1835  Castelló d'Empúries (Alt Empordà) |
| Mort | 22 desembre 1899 (64 anys) Santa Coloma de Farners (Selva) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, músic, pedagog musical, mestre de capella, violinista |
| Gènere | Sardana |
| Família | |
| Cònjuge | Teresa Masferrer i Martí |
| Fills | Eduard Frigola i Masferrer Carme Frigola i Masferrer Dolors Frigola i Masferrer |
| Pares | Josep Frigola i Carreres i Anna Fajula i Casellas |
| Germans | Narcís Frigola i Fajula |
| Parents | Bonaventura Frigola i Frigola (cosí) |
Bonaventura Frigola i Fajula (Castelló d'Empúries, 23 d'octubre de 1835 - Santa Coloma de Farners, 22 de desembre del 1899) fou un músic, compositor, violinista, director i professor de música català. Els seus pares eren procedents de Castelló d'Empúries, era germà del músic Narcís Frigola i Fajula i cosí del músic Bonaventura Frigola i Frigola.[1]
Biografia[modifica]
Era fill de Josep Frigola i Carreres, músic, i d'Anna Fajula i Casellas, ambdós nascuts a Castelló d'Empúries. Era germà de Narcís Frígola i Fajula i cosí de Bonaventura Frigola i Frigola. Va aprendre les seves primeres lliçons amb els mestres Jaume Joan Lleys i Josep Anglada, i de violí amb el seu tiet, Ramon Frigola i Carreres. El 1859 dirigia l'escola de Música de Banyoles, fins que va ser clausurada el 1873 a causa de la proclamació de la Primera República Espanyola i l'esclat de la Tercera Guerra Carlina.[2]
El 12 de març de 1867 es casà a l'església de Santa Coloma de Farners amb Teresa Masferrer i Martí, natural de l'Esparra amb qui tingué un fill el 1868, Eduard Frigola i Masferrer, també músic.[2]
El 1872 fou contractat per la junta del Casino Farnense per a tocar-hi el piano.[3]
Cap al 1875 es va traslladar a Santa Coloma de Farners on dirigí la capella de cant de la parròquia, que va intentar reestructurar.[1][2] A més, el 1895 creà una cobla amb els músics més prometedors de l'entorn, anomenada La dels músics petits, per no ser confosa amb aquella històrica de la població, de nom La Farnense.[4]
Obra[modifica]
A més de compondre algunes sardanes com Pomada Pancho, La resurrecció dels morts i La Xarlatana, va ser l'autor de L'himne de Nostra Senyora del Camp de Garriguella, amb lletra de Ramon Bassols. També va fer un arranjament, al qual canvià la instrumentació, d'un Miserere anònim a quatre veus que es féu molt popular i es continuà interpretant fins al segle xx a Santa Coloma per Setmana Santa, durant l’Ofici de Tenebres i el Divendres Sant.[1][3]
Algunes de les seves obres es conserven als fons musicals de la Catedral de Girona (GiC)[1], de la Basílica de Castelló d'Empúries (I) (CdE)[2] i de l'Església Parroquial de Sant Esteve d'Olot (SEO)[3].[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bonaventura Frigola i Fajula». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Nonell Juncosa, 2017, p. 115.
- ↑ 3,0 3,1 Nonell Juncosa, 2017, p. 116.
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria; Salgado Cobo, Elena. Inventaris dels fons muiscals de Catalunya. Volum 7: Fons de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries.. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013, p. 30. ISBN 9788449040511.
- ↑ «Obres de Bonaventura Frigola i Fajula als fons musicals de Catalunya». [Consulta: 27 novembre 2020].
Bibliografia[modifica]
- Nonell Juncosa, Jaume «Cobles i orquestres a la Selva. El cas de la Juvenil Farnense». Quaderns de la Selva. Centre d'Estudis Selvatans, 29, 2017 [Consulta: 29 desembre 2022].
- Carmaniu Mainadé, Xavier «Gironins del Segle XIX: Bonaventura Frigola i Fajula». Diari de Girona [Girona], 23786, 02-10-2016, pàg. 70 [Consulta: 29 desembre 2022].
- «Ressó de la sardana: Bonaventura Frigola i Fajula». Àncora: setmanari de la Costa Brava, 1352, 20-06-1974, pàg. 9 [Consulta: 29 desembre 2022].
- Padrosa i Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, setembre 2009, p. 343. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 29 desembre 2022].