Vés al contingut

Bonaventura Gran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBonaventura Gran

Imatge del Beat Bonaventura a l'església de Riudoms Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Miquel Baptista Modifica el valor a Wikidata
24 novembre 1620 Modifica el valor a Wikidata
Riudoms Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1684 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Jaume de Riudoms (1972–)
Sant Bonaventura al Palatí (1684–1972) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsBonaventura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófrare Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat11 de setembre Modifica el valor a Wikidata

Miquel Baptista Gran Peris (Riudoms (Baix Camp), 24 de novembre de 1620 - Roma (Itàlia), 11 de setembre de 1684) conegut actualment com a Beat Bonaventura Gran o com a Fra Bonaventura de Barcelona en vida seva, va ser un frare franciscà, proclamat beat per l'Església catòlica.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Riudoms el 24 de novembre de 1620 en una modesta casa del que es coneixia com a carrer de la Butxaca i que avui porta el seu nom. Després de casar-se amb 18 anys per desig del seu pare i quedar vidu en pocs mesos, entrà al convent dels franciscans de Sant Miquel d'Escornalbou i feu la professió religiosa el 14 de juliol de 1641 on canvià el seu nom pel de Bonaventura. En els següents anys va ser destinat a Móra d'Ebre, Figueres, la Bisbal d'Empordà i Terrassa on dona nom a un carrer.[2]

El 1658 va ser enviat a Roma on funda el Sant Retir que són quatre convents a la província de Roma, entre ells Sant Bonaventura al Palatí. Fou conseller de quatre papes: Alexandre VII, Climent IX, Climent X i Innocenci XI. El 1662 va fundar a Roma la Riformella, un moviment de reforma al si de l'Orde dels Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança, per tal que els frares i preveres franciscans que es dedicaven a l'apostolat popular poguessin recollir-se en cases de recolliment i retir espiritual, vivint així l'esperit fundacional de l'orde franciscà.[2]

L'any 1679, a petició dels jurats riudomencs envià des de Roma les relíquies de Sant Bonifaci, Sant Julià i Sant Vicenç. Des d'aleshores, el segon diumenge de maig se celebra a Riudoms la festa de les Santes Relíquies.[3]

Morí a Roma l'11 de setembre de 1684.

Veneració

[modifica]

El 1775 fou declarat venerable i el 1906 fou beatificat pel Papa Sant Pius X, després d'haver-se provat dues curacions miraculoses. L'una el 1790 en què una dona va quedar en un estat gravíssim després de caure del cavall i es va curar inexplicablement després d'haver-lo invocat. L'altra, el 1818 en què una altra dona, quedà inconscient durant tres dies després d'un part i es curà instantàniament després d'aplicar-se-li una relíquia del venerable.

A Riudoms es conserven les seves despulles des de 1972, any en què es van traslladar des de Roma. Actualment es troben a la capella del Santíssim de l'Església de Sant Jaume Apòstol. A Riudoms hi ha una gran devoció pel Beat Bonaventura i se celebra una festa en el seu honor cada 24 de novembre on es treuen les seves restes en processó pel poble.

Referències

[modifica]
  1. «Bonaventura de Barcelona». Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Beato Bonaventura Gran da Barcellona» (en italià). [Consulta: 13 agost 2019].
  3. Corts, Joan-Ramon; Toda, Josep M. Riudoms. 850 anys d'història, llengua i cultura. Valls: Cossetània Edicions, novembre de 2000, p. 162. ISBN 84-89890-81-1.