Bonestarre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBonestarre

Localització
Localització de Vall de Cardós respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 34′ 33″ N, 1° 13′ 07″ E / 42.57572778°N,1.21865167°E / 42.57572778; 1.21865167
Població
Total 7 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.078,4 m
Indicatius
Codi postal 25572
Modifica dades a Wikidata

Bonestarre és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. Abans del 1972 pertanyia al terme d'Estaon.

Està situat en el Vallat d'Estaon a 1.078,4 metres d'altitud, a prop i al sud-est d'Anàs, de la parròquia del qual depenia, al sud-sud-est d'Estaon i al nord-nord-oest de Surri i de Ribera de Cardós. És a l'esquerra del Riu d'Estaon, just al damunt i al nord-est d'on el Riu d'Anàs s'uneix al d'Estaon.

És originària de Bonestarre la família pallaresa Amill, que dóna nom a molts indrets dels entorns, com la Mola d'Amill, un fill de la qual va ser el resistent austriacista de la Guerra de Successió Ermengol Amill i Moliner.

Bonestarre disposa de l'església de Santa Maria, sufragània de Sant Romà d'Anàs, de la qual depenien la capella de la Mare de Déu del Roser de Casa Amill. Al nord del poble hi havia la capella romànica de Santa Maria de la Llata, ara en ruïnes, que depenia de la parroquial d'Anàs.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,[1] Bonestarre és un més dels molts topònims d'influència iberobasca existents en el Pallars i en tot el Pirineu. En aquest cas hi ha també en joc una arrel llatina, compost de les arrels de ben () i estar (mateix significat), basquitzat en -arre com altres topònims de la zona: Escalarre, Ginestarre, etcètera. Benestar seria, així doncs, la interpretació del nom d'aquest poble.

Geografia[modifica]

El poble de Bonestarre[modifica]

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Amill
  • Casa Baltasar
  • Casa Castellar
  • Casa Gavatxet
  • Casa Micàs
  • Casa Mostatxo
  • Casa Poblador
  • Casa Quim
  • La Rectoria
  • Casa Santet
  • Casa Xicot

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Anas y Bonestarre, conjuntament, declaren 1 foc eclesiàstic i 9 de laics,[3] uns 75 habitants.

Era fill de Bonestarre l'heroi de la Guerra de Successió Ermengol Amill i Moliner, fill de Casa Amill.

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Bonastarre. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un pla inclinat envoltat d'altes muntanyes; la combaten principalment els vents del nord i del sud, i té un clima fred, però bastant saludable. Tenia en aquell moment 8 cases i l'església parroquial de Nostra Senyora del Roser, annexa de la parroquial d'Anàs. El territori és en part pla, però amb molta muntanya, escabrós i de mala qualitat. S'hi produïa blat, sègol, patates, poca fruita i hortalisses, a més de pastures de tota mena i molta herba. S'hi criava tota mena de bestiar. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 50 ànimes (habitants).

Llocs d'interès[modifica]

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Mossèn Bernat Gaspar, rector; Ramon de Paulet, Joan Baró, Pere Moga, Bertran Castellar, Jaume de Bringueret, Joan Aver, Berenguer Castellar, Esteve Amill i Jaume Amill. Iglésias 1981, p. 76.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Bonestarre». A: Onomasticon cataloniae. III Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Estaon». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]