Bonet de Clarmont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Sant Bonet (desambiguació)».
Simpleicons Interface user-outline.svgsant Bonet de Clarmont
Autel Bonnet de Clermont 07778.JPG
Altar del sant, a Saint-Alpin de Villevenard
bisbe i confessor
Naixement Bonitus
ca. 623
Alvèrnia (Gàl·lia, actual França)
Mort ca. 710
Lió (actual Roine-Alps, França)
Sepultura Catedral de Clarmont
Ocupació sacerdot
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 15 de gener
Fets destacables bisbe de Clarmont
Iconografia Com a bisbe
Patronatge terrissaires (al sud de França)
Modifica dades a Wikidata

'Bonet, bisbe de Clarmont, en llatí Bonitus (Alvèrnia, vers 623 - Lió, 710), fou un bisbe que succeí son germà Avit en el bisbat de Clarmont d'Alvèrnia. Havia estat abans prefecte de la Provença marsellesa. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Bonet va néixer a Alvèrnia vers 623 d'una família tocant al senat romà, potser els Siagrii. Va excel·lir en els estudis de Dret; va esdevenir nutritus i després referendari de Sigebert III, rei d'Austràsia entre 639 i 656. Cap a 680, fou prefecte de la Provença marsellesa succeint Hèctor de Provença, assassinat a Autun el 675. Va exercir la funció més com a sacerdot que com a jutge; entre els actes que el fan fer estimat pels ciutadans, recomprava esclaus per a deixar-los en llibertat.[1]

Una desena d'anys més tard, cap a 691,[2] va accedir a la seu episcopal de Clarmont d'Alvèrnia succeint son germà Avit.[3] Segons Manteyer, va introduir a la Provença austrasiana el culte dels sants alvernesos.[4] Després d'un episcopat ple de zel, va renunciar al càrrec el 701,[5] i es va retirar a un monestir. Va morir a Lió quan tornava d'un pelegrinatge a Roma.

Avui, les seves relíquies es troben a la catedral de Clarmont d'Alvèrnia. Ben aviat, fou honorat com a sant i la festa se'n celebra el 15 de gener; a França, és el patró dels terrissaires. Bonet va donar el seu nom a nombrosos pobles francesos, principalment a Alvèrnia.[6]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Paul-Albert Février (sota la direcció de) - La Provence des origines à l'an mil, pàgina 474.
  2. Georges de Manteyer, La Provence du premier au douzième siècle - pàgs. 47, 48: «En efecte, havent mort Avit el 691 després d'haver fundat a Volvic un monestir a la tomba de sant Preu, va ser ell [Benet] qui, renunciant al món, va fer esdevenir al seu torn bisbe d'Alvèrnia en substitució del seu germà. »
  3. Paul-Albert Février (sota la direcció de) - La Provence des origines à l'an mil, pàgina 461.
  4. Georges de Manteyer, La Provence du premier au douzième siècle - pàg. 65: «Fou realment doncs el patrici Bonet que va introduir a la Provença austrasiana els cultes alvernesos de Sidoni Apol·linar, de les germanes Maria-Magdalena i Marta, com també els de Maximí, de Marcel i dels Innocents …; »
  5. Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, pàg. 42
  6. Veure la pàgina Sant Bonet (desambiguació)

Bibliografia i fonts[modifica | modifica el codi]

  • Vita Boniti
  • Georges de Manteyer - La Provence du premier au douzième siècle - Librairie Alphonse Picard & fils, Paris, 1908, accessible en text complet
  • Paul-Albert Février (sota la direcció de) - La Provence des origines à l'an mil - Editions Ouest-France Université 1989 - ISBN 2737304563, pag. 461 i 474.
  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Hachette Littérature (ed. 1997) - ISBN 2012788513.