Borís Liatoixinski

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBorís Liatoixinski
Liatoshinsky.jpg
Biografia
Naixement (uk) Борис Миколайович Лятошинський
22 desembre 1894 (Julià)
Jitòmir
Mort 15 abril 1968 (73 anys)
Kíev
Lloc d'enterrament Cementiri Baikove, Holosíïv (Kiev)
Educació Tchaikovsky National Music Academy of Ukraine Tradueix
Activitat
Ocupació Director d'orquestra, compositor, pedagog de música i professor d'universitat
Període d'activitat 1920 –  1968
Ocupador Conservatori de Moscou
Tchaikovsky National Music Academy of Ukraine Tradueix
Gènere artístic Òpera i simfonia
Professors Reinhold Glière
Alumnes Reinhold Glière, Valentín Silvèstrov, Gara Garayev i Leonid Grabovski Tradueix
Instrument Violí

IMDB: nm0527912 Musicbrainz: c86fd88e-a832-482c-80d1-ab1331567acc
Modifica les dades a Wikidata

Borís Mikolàiovitx Liatoixinski, en ucraïnès: Борис Миколайович Лятошинський (Jitòmir, Rússia Imperial, 3 de gener de 1895 - Kíev, Ucraïna, 15 d'abril de 1968) fou un compositor, director d'orquestra i professor ucraïnès.

El 1918 es graduà a la facultat de Dret de la Universitat de Kíev i en composició musical al conservatori de la mateixa ciutat. Des de 1920 a 1935 fou professor al Conservatori de Kíev, càrrec que simultaniejà, entre 1920-30, amb el de director de l'Associació Ucraïnesa de Música Contemporània. Durant la segona guerra mundial treballà per a la Ràdio Soviètica. Per encàrrec d'aquest organisme, es dedicà, en aquesta època, a l'arranjament i l'orquestració d'una gran quantitat de cants populars i patriòtics.

El 1948, com succeí amb Xostakóvitx, Khatxaturian i molts altres compositors soviètics, se li criticà durament la seva tècnica «antipopular i formalista», producte de la «ideologia nacionalista burgesa». Com que aquestes censures provenien del gust particular de Stalin, va ser rehabilitat poc temps després de la mort del dictador.

Obres[modifica]

Òperes[modifica]

Altres composicions[modifica]

També és autor de la música de diverses pel·lícules:

  • Karmeliük (1932).
  • Dos dies (1933).
  • Ivan (1933).
  • El castell de vidre (1934).
  • Alliberament (1940).
  • Bucovina, terra ucraïnesa (1940).
  • Taràs Xevtxenko (1951).
  • Flama d'ira (1955).

Liatoixinski va merèixer diverses condecoracions, així com els premis Stalin de 1946 i 1952.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borís Liatoixinski Modifica l'enllaç a Wikidata