Borís Sxerbina
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1919 Debàltseve (Ucraïna) |
| Mort | 22 agost 1990 (70 anys) Moscou (Unió Soviètica) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Ukrainian State University of Railway Transport (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, Liquidador |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 25 febrer 1986 | 27è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| 23 febrer 1981 | 26è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| 24 febrer 1976 | 25è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| 30 març 1971 | 24è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| 29 març 1966 | 23è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| 17 octubre 1961 | 22è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Cronologia | |
| 26 abril 1986 | accident de Txernòbil
|
Premis | |
 | |
Borís Ievdokímovitx Sxerbina (en rus: Бори́с Евдоки́мович Щерби́на) va ser un polític soviètic que va exercir com a vicepresident del Consell de Ministres entre 1984 i 1989. Durant aquest període va supervisar la gestió de la crisi de dues grans catàstrofes: el desastre de Txernòbil de 1986 i el terratrèmol armeni de 1988.[1][2]
Sxerbina va néixer a Debàltseve, a l'RSS d'Ucraïna, el 5 d'octubre de 1919, fill d'un ferroviari. Es va unir al PCUS el 1939 i lluità com a voluntari durant la Guerra d'Hivern amb Finlàndia.[3] Shcherbina es va graduar a l'Institut Kharkov d'Enginyers de Transport ferroviari el 1942.[4]
Sxerbina treballà en el desenvolupament de la indústria del petroli i el gas a la Sibèria Occidental[3] mentre exercia com a primer secretari del PCUS a l'óblast de Tiumén, i més tard com a Ministre de Construcció d'Indústries del Petroli i el Gas (1973-1984).[5] El 1976, Sxerbina es convertí en membre del Comitè Central del PCUS, càrrec que mantindria fins a la seva mort.
L'any 1984 fou nomenat vicepresident del Consell de Ministres, i com a tal va ser l'encarregat d'afrontar les conseqüències de l'accident de Txernòbil del 1986.[1][3] Dos anys més tard jugà el mateix paper el terratrèmol armeni de 1988,[2] on es va acceptar suport internacional d'Àustria i Txecoslovàquia, que disposaven de rescatadors que usaven imatges tèrmiques i gossos especialment entrenats per aquest tipus de catàstrofes.[6] El 1990 es va oposar a l'elecció de Borís Ieltsin per a la presidència del Soviet Suprem.[3]
Sèries[modifica]
La figura de Sxerbina és interpretada per Vernon Dobtcheff al docudrama Surviving Disaster de la BBC (2006), i per Stellan Skarsgård a la minisèrie Sky/HBO Chernobyl (2019).[7][8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hewett, Ed A.; Winston, Victor H.. Milestones in Glasnost and Perestroyka: Politics and People (en anglès). Brookings Institution Press, 2010, p. 20. ISBN 9780815719144 [Consulta: 12 setembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «1». A: Report on the USSR (en anglès). 1-13. RFE/RL, 1989 [Consulta: 12 setembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Chirskov, V. «Borís Sxerbina» (en rus). Gubkinskaya nedelya, 06-10-2014 [Consulta: 12 setembre 2020]. Arxivat 31 de maig 2021 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-05-31. [Consulta: 12 setembre 2020].
- ↑ Prokhorov, Aleksandr M. Great Soviet Encyclopedia (en anglès). Macmillan, 1973, p. 562 [Consulta: 12 setembre 2020].
- ↑ Högselius, Per. Red gas : Russia and the origins of European energy dependence (en anglès). Palgrave Macmillan, 2013, p. 34, 137, 178. ISBN 9781137286147 [Consulta: 12 setembre 2020].
- ↑ «Десять Хиросим Спитака – воспоминания казахстанца о страшном землетрясении» (en rus). Sputnik, 07-12-2017 [Consulta: 12 setembre 2020].
- ↑ Gutiérrez, Àlex «El terror ben real de ‘Chernobyl'». ARA, 06-05-2019 [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ De la Torre, Toni «El terror de Txernòbil». El Temps, 06-05-2019 [Consulta: 7 setembre 2020].