Borís Tomaixevski

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBorís Tomaixevski
Nom original (ru) Борис Викторович Томашевский
Biografia
Naixement 17 novembre 1890 (Julià)
Sant Petersburg
Mort 24 agost 1957 (66 anys)
Gurzuf Tradueix
Formació Universitat de Lieja (1908–1912)
La Sorbona
Activitat
Camp de treball Ciència de la literatura, Ecdòtica, Pushkin studies Tradueix i traducció
Ocupació Especialista en literatura, Q28255863 Tradueix, traductor, escriptor i professor d'universitat
Ocupador Pushkin House Tradueix
Gosudarstvennyĭ institut istorii iskusstv Tradueix
Universitat Estatal de Sant Petersburg
Alumnes Irina Semenko Tradueix
Obra
Estudiant doctoral Irina Semenko Tradueix
Família
Cònjuge I. N. Medvedeva Tradueix
Fills Q56307088 Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Borís Víktorovitx Tomaixevski (en rus, Борис Викторович Томашевский; Sant Petersburg, 29 de novembre de 1890Hurzuf, 24 d'agost de 1957) va ser un teòric del formalisme rus i historiador de la literatura russa. Va ser un membre del cercle lingüístic de Moscou i l'OPOJAZ.

Tomaixevski va rebre formació en estadística i enginyeria elèctrica a Lieja i París.[1] Es va incorporar a l'Institut d'Història d'Art el 1921, però més tard es va traslladar a la Casa Puixkin, on va dirigir el departament de manuscrits entre 1946 i 1957 i el departament d'estudis de Puixkin el 1957. Va ser involucrat en l'elaboració del Diccionari Uixakov i va supervisar les primeres edicions soviètiques de Puixkin i les obres completes de Fiódor Dostoievski. També va ajudar a establir el Museu Puixkin de Hurzuf, un poble costaner de Crimea, on va morir i va ser enterrat.[2]

La seva monografia Teorija literatury. Poetika (Leningrad, 1925),[3] va ser la primera exposició sistemàtica de la doctrina formalista. Tomaixevski distingeix tres actituds en la investigació literària: la històrica, la teòrica i la normativa, que es consolidarien posteriorment en la història, la teoria i la crítica literària.[4] Un altre important treball teòric és The Writer and the Book: An Outline of Textology (1928). Estava especialment interessat en la teoria de la versificació. En els seus estudis mètrics, seguint els passos d'Andrei Beli, va aplicar procediments estadístics per a l'estudi de la poesia russa[5] i va tenir èxit en «elevar la versificació a una ciència quantificada».[6]

Referències[modifica]

  1. Bakhtín, Mikhaïl. Speech Genres and Other Late Essays. University of Texas Press, 1986, p. 8. 
  2. «Музей Б.В.Томашевского в Гурзуфе: проблемы и поиски» (en ucraïnès). Gurzuf Museum.
  3. Pagès Jordà, Vicenç «La culpa va ser de Tomasevski». Cultura (El Punt Avui), 31-10-2014, p. 4.
  4. Ballart, Pere. «Les disciplines de la investigació literària». A: Introducció a la teoria de la literatura. Manresa: Angle, 1997, pp. 13 – 19. 
  5. Todorov, Tzvetan. The Poetics of Prose. Cornell University Press, 1977, p. 265. 
  6. Dobrenko, Evgeny; Balina, Marina. The Cambridge Companion to Twentieth-Century Russian Literature. Cambridge University Press, 2011, p. 272.