Bora (llengua)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaBora
Meamuyna Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua viva i llengua vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius2.400 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament de l'Amazones, Caquetá, Putumayo i Departament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Perú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües bora–witoto
Llengües bora Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3boa Modifica el valor a Wikidata
Glottologbora1263 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueboa Modifica el valor a Wikidata
UNESCO736 Modifica el valor a Wikidata
IETFboa Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1854 Modifica el valor a Wikidata

El bora és una llengua indígena d'Amèrica del Sud que es parla a la regió occidental de la selva amazònica pels bora. El bora és una llengua tonal que, a part del ticuna, és un tret únic a la regió.

La majoria dels seus parlants resideixen al Perú i a Colòmbia. Al voltant de 2.328 parlants bora viuen a les zones del nord-est dels rius Yaguasyacu, Putumayo i Ampiyacu del Perú. També hi ha uns 500 parlants de Bora a Colòmbia al departament de Putumayo. Els parlants peruans tenen una taxa d’alfabetització del 10 al 30% i una taxa d’alfabetització del 25 al 50% en la seva segona llengua castellana.[1]

Els primers investigadors lingüístics van pensar que el bora estava relacionat amb la llengua huitoto (witoto), però hi ha molt poca similitud entre les dues. La confusió va ser molt probable a causa del freqüent matrimoni entre les tribus i el dialecte ocaina del witoto que té moltes paraules bora.

Dialectes[modifica]

El miraña, un dialecte del bora, és parlat al llarg del riu Caquetá-Japurá que frueix entre Colòmbia i Brasil, en unes poques viles. El bor pròpiament dit té un 94% d'intel·ligibilitat mútua amb el miraña. Un altre dialecte, el murnane, que té aproximadament un 50% de comprensibilitat amb Bora i Miraña, es parla al llarg dels afluents del riu Caquetá al centre de Colòmbia.

Loukotka (1968) esmena els següents dialectes del bora:[2]

  • Bora (Boro) - al riu Cahuinari i a una colònia a la vila de Méria al riu Igara Paraná
  • Imihitä (Emejeite) - parlada al riu Jacaré
  • Fa:ai - parlat a la Sierra Futahy a la mateixa regió (poc certificat, només unes poques paraules)

Gramàtica[modifica]

El bora conté 350 classificadors, el més conegut de totes les llengües fins ara.[3][4]

Ortografia[modifica]

La forma escrita de bora va ser desenvolupada pels traductors bíblics de John Wycliffe, Wesley i Eva Thiesen, amb l'ajut dels nadius del poble de Brillo Nuevo, al riu Yaguasyacu. La filla de Wesley i Eva Thiesen, Ruth, també és la primera no nativa enregistrada que aprèn l'idioma. En primer lloc, es va desenvolupar el llibre escolar Bora to Spanish. Després es va traduir la Bíblia del Nou Testament. Finalment, es va desenvolupar un diccionari complet i un llibre de gramàtica per documentar i preservar les regles gramaticals de la llengua. Això ha facilitat des de llavors més llibres de text perquè els parlants puguin ensenyar-se a llegir i escriure en la seva llengua, rescatant-lo de l’extinció a causa de la prevalença del castellà i del portuguès a les regions on es parla.[5] y una gramática[6]

Fonologia[modifica]

Vocals
Anterior Central Posterior
Tancada i iː ɨ ɨː ɯ ɯː
Semitancada o oː
Mitjana ɛ ɛː
Oberta a aː
  • Totes les vocals tenen formes llargues. El bora demostra una longitud vocal contrastiva.
  • /ɛː/ abans /iː/ se sent com [æː].
  • /i se sent en forma abreujada com [ɪ].[7]
Consonants
Bilabial Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glotal
plana pal. plana pal. plana pal. labial plana pal.
Oclusiva plana p t k k͡p ~ kʷ ʔ ʔʲ
aspirada pʲʰ tʲʰ kʲʰ
Africada plana t͡s t͡sʲ ~ t͡ʃ
aspirada t͡sʰ t͡sʲʰ ~ t͡ʃʰ
Fricativa β βʲ (x) h
Nasal m n ɲ
Aproximant j
Bategant ɾ (ɾʲ)
  • /h/ pot tenir un al·lòfon de [x].
  • /j/ també s'escolta com [ɾʲ].

Referències[modifica]

  1. Landaburu, J. (2004-2005). Las lenguas indígenas de Colombia. Amerindia (29/30), 3-22.
  2. Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  3. «Bora». Arxivat de l'original el 2015-06-12. [Consulta: 11 juny 2015]. Arxivat 2015-06-12 a Wayback Machine.
  4. «Jivaroan and Witotoan Language Families». Arxivat de l'original el 2015-06-12. [Consulta: 11 juny 2015]. Arxivat 2015-06-12 a Wayback Machine.
  5. Wesley Thiesen y Eva Thiesen, compiladores del diccionario. «Diccionario bora-castellano , castellano-bora 2da edición 2008. Serie lingüística peruana n°46. Instituto lingüístico de verano».
  6. Wesley Thiesen. «Gramática del Bora 2da edición 2008. Serie lingüística peruana n° 36. Instituto lingüístico de verano y Ministerio de Educación del Perú». Instituto lingüístico de verano sil.org.
  7. Thiesen, Wesley; Weber, David. A Grammar of Bora with Special Attention to Tone. SIL International, 2012. 

Bibliografía[modifica]