Borinot de les corretjoles
Agrius convolvuli  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Sphingidae |
| Tribu | Sphingini |
| Gènere | Agrius |
| Espècie | Agrius convolvuli Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
El borinot de les corretjoles, barrinol de la corretjola o borinot gris (Agrius convolvuli) és una papallona nocturna de la família dels esfíngids. Es troba a Àfrica, Àsia i Europa, especialment en les zones meridionals del continent. Aquest lepidòpter és molt comú als Països Catalans.
Morfologia[modifica]
El Borinot gris és l'esfíngid més gran, i alhora una de les papallones més grans, de l'Europa meridional, fent uns 8 cm del cap a la punta de la cua, amb una envergadura d'uns 14 cm. Té un cos ferm i poderós.
El seu color bàsic és grisenc amb dibuixos més foscos al cos i a les ales. L'abdomen té dues files de taques regulars a cada banda en colors molt delicadament marcats, rosa, blanc i negre. Però aquestes taques no són visibles quan l'animal es troba en la posició de repòs. Aleshores es pot camuflar perfectament sobre l'escorça d'un arbre o d'un mur de pedra.
Com la majoria dels esfíngids, vola a l'estiu, de maig a setembre. Té hàbits vespertins, preferint les hores crepusculars per anar a llepar el néctar de les flors. El borinot gris prefereix les flors oloroses que desprenen fragàncies agradables al capvespre; també l'hi agraden molt aquelles flors que tenen forma de trompeta, com les petúnies.
Té ales molt poderoses que l'hi permeten volar sobre les flors amb molta precisió sense tocar-les com si fos un colibrí. La seva trompa és desmesuradament llarga comparada amb el cos, arribant a ultrapassar els 10 cm de longitud.[1]
Cicle vital[modifica]
La femella del borinot gris pon els ous a les fulles de diverses espècies del gènere Convolvulus, d'ací el seu nom llatí Agrius convolvuli.
Les erugues mengen voraçment les fulles d diverses espècies de corretjola, plantes generalment considerades males herbes. Són de coloració molt variada, marró, blanca i verda. Com les erugues d'altres esfíngids, són relativament grans i tenen un apèndix similar a una banya en la zona caudal.
Acabat l'estat larvari, els borinots grisos passen l'hivern en estat de crisàlide entre les fulles seques i tiges de la corretjola. La crisàlide és marró rogenc i té la trompa ja molt visible.[2] Tot i que el borinot gris és pacífic i totalment inofensiu, a molta gent no l'hi agrada l'aspecte d'aquest animal fosc tan gros i s'espanten quan el veuen. Les llums nocturnes l'atreuen molt i el desorienten. Sovint són víctimes dels fars dels cotxes a les autopistes. Així molts d'ells moren esclafats a l'estiu.
El borinot gris se sembla molt a (Manduca quinquemaculata), originari de l'Amèrica del nord.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ P.C. Rougeot, P. Viette (1978). Guide des papillons nocturnes d'Europe et d'Afrique du Nord. Delachaux et Niestlé (Lausanne). (francès)
- ↑ «Foto d'una crisàlide». Arxivat de l'original el 2007-06-25. [Consulta: 22 febrer 2009].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borinot de les corretjoles |