Borinot de les lletereses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Borinot de les lletereses
Hyles euphorbiae
Hyles euphorbiae
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Família: Sphingidae
Gènere: Hyles
Espècie: ''H. euphorbiae i H. tithymali ''
Nom binomial
Hyles euphorbiae i Hyles tithymali
Linnaeus, 1758

Borinot de les lletereses és el nom de dues espècies del gènere Hyles, papallones nocturnes de la família dels esfíngids que es troben als Països Catalans.

Distribució[modifica | modifica el codi]

L'espècie septentrional (Hyles euphorbiae) té una una distribució geogràfica més ampla, trobant-se des-de Portugal fins a la Xina. Aquesta espècie es troba a la part continental dels Països Catalans, tot i que sovint a les zones costaneres les dues espècies coincideixen, sobretot al sud del País Valencià.

A Menorca ha estat descrita la subespècie H. e. balearica.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

El cos dels borinots de les lletereses és fort i pelut, amb tons suaus ocres i marrons. L'envergadura és de 70-85 mm. Vola ràpid i té una trompa molt llarga com la majoria dels esfíngids. És un animal força comú.

Les seves ales anteriors tenen una estria zigzagejant i nebulosa de color ocre clar sobre un fons més fosc. Les ales posteriors però, tenen una banda rosa o vermell clar sobre fons negre que contrasta amb els altres tons del cos. Aquests colors vius no es veuen quan el borinot es troba reposant.

Costums[modifica | modifica el codi]

Eruga de Hyles euphorbiae

A la zona del Mediterrani el borinot de les lletereses apareix entre la primavera i finals de setembre en dos generacions. Els borinots surten al vespre a xuclar el néctar de les flors, però de vegades es veuen també de dia.

La femella del borinot de les lletereses pon els ous sota les fulles de les plantes d'eufòrbia. Els ous venen amb una substància adhesiva que els fixa sota les fulles.

Les erugues totalment desenvolupades arriben a fer 7 cm de llarg. Tenen una coloració viva, de colors elegants, com vermell o taronja i negre, amb taquetes blanques. Les erugues dels borinots de les lletereses constitueixen un agent de control biològic contra les males herbes, car prefereixen menjar les fulles i bràctees de plantes euforbiàcies que es consideren mala herba i que creixen en erms i terrenys sorrencs, com la lleteresa Euphorbia esula.[2] L'elevada toxicitat de les lletereses no afecta a les erugues d'aquests borinots.

La crisàlide és marró blanquinós amb un dibuix delicat en forma de xarxa. Es troba a poca profunditat sota la sorra.

Espècie meridional[modifica | modifica el codi]

El Borinot de les lletereses meridional (Hyles tithymali) és molt similar però té una altra distribució geogràfica. Es troba a les Illes Balears, així com a les Canàries, Madeira i l'Àfrica del nord.

Els borinots de les lletereses meridionals volen d'abril à octubre en dos generacions. Són una mica més petits; l'envergadura de les ales és de 45-85 mm. Viuen a zones de dunes fins als 2.000 m d'altitud.

L'eruga té les mateixes costums que les de l'espècie septentrional. En general aquesta espècie es troba una mica més rarament.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • H. t. tithymali (Boisduval, 1834)
  • H. t. mauretanica (Staudinger, 1871)
  • H. t. deserticola (Staudinger, 1901)
  • H. t. gecki (de Freina, 1991)
  • H. t. phaelipae (Gil-T. & Gil-Uceda, 2007)
  • H. t. himyarensis (Meerman, 1988)
  • H. t. cretica (Eitschberger, Danner & Surholt, 1998)
  • H. t. sammuti (Eitschberger, Danner & Surholt, 1998)

Espècies relacionades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hyles euphorbiae balearica
  2. Coombs, E. M., et al., Eds. (2004). Biological Control of Invasive Plants in the United States. Corvallis: Oregon State University Press, 254.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borinot de les lletereses
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borinot de les lletereses