Borja de Riquer i Permanyer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgBorja de Riquer i Permanyer
Borja de Riquer i Permanyer.jpg
Borja de Riquer, el 2001 al Museu d'Història de Catalunya
Biografia
Naixement 1945
Barcelona
Educat a Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Historiador
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Interessat en Catalanisme
Família
Pare Martí de Riquer i Morera
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata
Borja de Riquer i Jaume Ayats, el 2014

Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1945) és un historiador català especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX. Fill del filòleg Martí de Riquer i Morera, de Riquer obtingué la llicenciatura a la Universitat de Barcelona l'any 1968. El 1969 va entrar a treballar com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1988 guanyà la càtedra d'història contemporània. Durant la seva joventut va militar amb Bandera Roja i el 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú.[1][2]

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[3]

Obra[modifica]

Entre les seves obres sobre el catalanisme polític hi ha Lliga Regionalista, la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977), que fou la seva tesi doctoral; El último Cambó, 1936-1946. La tentación autoritaria (1997); i "Escolta Espanya": la cuestión catalana en la época liberal (2001). També ha treballat la història de Catalunya (és l'autor dels volums VII, IX i X de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar) i el franquisme, amb La dictadura de Franco.

El 1992 presentà una ponència, Nacionalidades y regiones en la España Contemporánea. Reflexiones, problemas y líneas de investigación sobre los movimientos nacionalistas y regionalistas, en el Primer Congreso d'Historia Contemporánea d'España organitzat per l'Asociación de Historia Contemporánea, a Salamanca. En ella argumentava que el procés de construcció nacional a Espanya havia fracassat durant el segle XIX. L'impacte de la ponència fou molt gran i polèmic i fou publicat a diversos països (el 1993, a Itàlia; el 1994 a França i Espanya). També va formar part de la comissió d'experts que va assessorar a la Generalitat de Catalunya per a aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d'altres entitats i particulars catalanes que es trobava a l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.

  • Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977);
  • Les eleccions de Solidaritat Catalana a Barcelona (1972)
  • El franquisme i la transició democràtica. 1939-1988 (1989), amb Joan B. Culla;
  • tres volúmenes de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar: El franquisme i la transició democràtica (1939-1988) (volum VII, amb Joan B. Culla); La Catalunya autonòmica 1975-2003. Primera part (volum IX); y La Catalunya autonòmica 1975-2003. Segona part (volum X, amb Jordi Maluquer de Motes);
  • Epistolari polític de Manuel Duran i Bas (corresponència entre 1866 i 1904) (1990);
  • La historia en el 90 (1991);
  • La sèrie Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1995-99, de la que fou director);
  • L'últim Cambó (1936-1947) (1996);
  • Memòria de Catalunya: del retorn de Tarradellas al pacte Pujol-Aznar (1997, codirector amb Lluís Bassets i Joan B. Culla);
  • Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya (2000);
  • "Escolta Espanya". La cuestión catalana en la época liberal (2001);
  • Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006, que codirigir);
  • Francesc Cambó. Entre la monarquía y la República (1930-32) (2007);
  • La dictadura de Franco (2010, novè volum de la Historia de España dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares);
  • Reportajes de la Historia (2010, en col·laboració amb Martí de Riquer).[4]
  • Alfonso XIII y Cambó. La monarquía y el catalanismo político (2013).

Referències[modifica]

  1. Serra, Joan «Colau exhibeix el suport de 300 personalitats per fer de Barcelona l'inici del "canvi"». Ara, 19-05-2015.
  2. López Arnal, Salvador «La veracidad de una información». El Viejo Topo, 218, 2006, pàg. 102-111. ISSN: 0210-2706.
  3. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya.
  4. «El testigo y su relato». Babelia, 01-01-2011 [Consulta: 1 gener 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borja de Riquer i Permanyer Modifica l'enllaç a Wikidata


Premis i fites
Precedit per:
Francesc Marsà Gómez
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IV

2008-
Succeït per:
'