Borja de Riquer i Permanyer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgBorja de Riquer i Permanyer
Borja de Riquer i Permanyer.jpg
Borja de Riquer, el 2001 al Museu d'Història de Catalunya
Dades biogràfiques
Naixement 1945
Barcelona
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiador
Interessos Catalanisme
Dades familiars
Pare Martí de Riquer i Morera
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Borja de Riquer i Jaume Ayats, el 2014

Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1945) és un historiador català especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX. Fill del filòleg Martí de Riquer i Morera, de Riquer obtingué la llicenciatura a la Universitat de Barcelona l'any 1968. El 1969 va entrar a treballar com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1988 guanyà la càtedra d'història contemporània. Durant la seva joventut va militar amb Bandera Roja i el 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú.[1][2]

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Entre les seves obres sobre el catalanisme polític hi ha Lliga Regionalista, la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977), que fou la seva tesi doctoral; El último Cambó, 1936-1946. La tentación autoritaria (1997); i "Escolta Espanya": la cuestión catalana en la época liberal (2001). També ha treballat la història de Catalunya (és l'autor dels volums VII, IX i X de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar) i el franquisme, amb La dictadura de Franco.

El 1992 presentà una ponència, Nacionalidades y regiones en la España Contemporánea. Reflexiones, problemas y líneas de investigación sobre los movimientos nacionalistas y regionalistas, en el Primer Congreso d'Historia Contemporánea de España organitzat per la Asociación de Historia Contemporánea, a Salamanca. En ella argumentava que el procés de construcció nacional a Espanya havia fracassat durant el segle XIX. L'impacte de la ponència fou molt gran i polèmic i fou publicat a diversos països (el 1993, a Itàlia; el 1994 a França i Espanya). També va formar part de la comissió d'experts que va assessorar a la Generalitat de Catalunya per a aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d'altres entitats i particulars catalanes que es trobava a l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.

  • Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977);
  • Les eleccions de Solidaritat Catalana a Barcelona (1972)
  • El franquisme i la transició democràtica. 1939-1988 (1989), amb Joan B. Culla;
  • tres volúmenes de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar: El franquisme i la transició democràtica (1939-1988) (volum VII, amb Joan B. Culla); La Catalunya autonòmica 1975-2003. Primera part (volum IX); y La Catalunya autonòmica 1975-2003. Segona part (volum X, amb Jordi Maluquer de Motes);
  • Epistolari polític de Manuel Duran i Bas (corresponència entre 1866 i 1904) (1990);
  • La historia en el 90 (1991);
  • La sèrie Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1995-99, de la que fou director);
  • L'últim Cambó (1936-1947) (1996);
  • Memòria de Catalunya: del retorn de Tarradellas al pacte Pujol-Aznar (1997, codirector amb Lluís Bassets i Joan B. Culla);
  • Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya (2000);
  • "Escolta Espanya". La cuestión catalana en la época liberal (2001);
  • Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006, que codirigir);
  • Francesc Cambó. Entre la monarquía y la República (1930-32) (2007);
  • La dictadura de Franco (2010, novè volum de la Historia de España dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares);
  • Reportajes de la Historia (2010, en col·laboració amb Martí de Riquer).[4]
  • Alfonso XIII y Cambó. La monarquía y el catalanismo político (2013).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Serra, Joan «Colau exhibeix el suport de 300 personalitats per fer de Barcelona l'inici del "canvi"». Ara, 19-05-2015.
  2. López Arnal, Salvador «La veracidad de una información». El Viejo Topo, 218, 2006, pàg. 102-111. ISSN: 0210-2706.
  3. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya.
  4. «El testigo y su relato». Babelia, 01-01-2011 [Consulta: 1 gener 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borja de Riquer i Permanyer Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Francesc Marsà Gómez
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IV

2008-
Succeït per:
'