Bota de mitja canya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Botes de mitja canya: botes militars de campanya de tipus actual (model suec de 1959)

La bota de mitja canya és un tipus de bota que cobreix el turmell i una mica més amunt; és, doncs, més alta que la botina, però almenys la meitat de baixa que la bota alta o de muntar. A la manera de les botines, les botes de mitja canya generalment són obertes i es corden amb cordonatge frontal (amb el corresponent doble joc d'ullets) i/o amb sivelles laterals. El terme català bota de mitja canya equival a l'anglès ankle boot; a l'espanyol borceguí o bota de media caña; al francès brodequin; a l'italià scarponcino o stivaletto; al portuguès bota de meio cano o coturno; etc., etc.


Tradicionalment ha estat la forma de bota més usual en la vida civil. Les que s'hi usen avui dia, però, acostumen d'ésser imitacions de la versió militar.


Ús militar[modifica | modifica el codi]

En el pas del segle XIX al XX les botes de mitja canya foren adoptades com a calçat estàndard de la tropa en la majoria d'exèrcits del món, en contrast amb l'oficialitat, que continuà calçant botes altes. Emperò, uns quants exèrcits romangueren fidels a les botes altes per a tots els graus; els casos més importants foren els d'Alemanya, ininterrompudament fins a la caiguda del Tercer Reich (1945); i el de l'imperi rus i, després, l'URSS, la qual féu el pas a les botes de mitja canya ja als anys vuitanta.

Botes de mitja canya de l'exèrcit austro-hongarès (ací, dutes per un soldat de la Honvéd hongaresa), representatives del tipus de bota militar emprat durant la Primera Guerra Mundial

Sembla que l'adopció de les botes de mitja canya obeí, en principi, a qüestions pressupostàries: amb centenars de milers o milions d'homes per a calçar, reduir la canya estalviava molt en material i en despeses.

Durant la primera meitat del segle XX les botes oficialment definides com "de mitja canya" sovint eren més curtes, pràcticament botines; els pantalons o –més sovint— els calçons s'hi duien per dins, com abans amb les botes altes; en campanya acostumaven de cobrir-se amb benes o polaines que protegien la part inferior de la cama, des del tou fins al turmell, i, a més, tendien a impedir que els pantalons se sortissin de la bota en moviments bruscos.

En entreguerres alguns exèrcits (Àustria, Bèlgica, Suïssa, Suècia, Irlanda...) tendiren a elevar les botes de tropa fins a l'autèntica mitja canya, i, alhora, a prescindir de benes i polaines. Un exèrcit tan poc d'avantguarda com l'espanyol tanmateix adoptà botes de mitja canya de tipus modern per a la Legió el 1938, i les generalitzà a tot l'exèrcit el 1943. Aquesta tendència culminaria durant la Segona Guerra Mundial en els diversos models de bota de campanya desenvolupats per les forces armades dels EUA.

D'ençà la segona postguerra mundial les botes de mitja canya són el calçat de campanya (i de servei diari) de tots els graus, arran el nou concepte d'uniforme de campanya en què l'oficialitat només es distingeix de la tropa per les divises.

Usualment les botes de mitja canya d'ús militar, com les altres usades per les forces armades, duen la sola ferrada, és a dir, reforçada amb claus.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bota de mitja canya