Botja pudent

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuBotja pudent
Artemisia herba-alba Modifica el valor a Wikidata
Artemisa herba alba floratrek2013.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuAnthemideae
GènereArtemisia
EspècieArtemisia herba-alba Modifica el valor a Wikidata
Asso, 1779
Vista de la planta

La botja pudent (Artemisia herba-alba),[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Artemisia dins la família de les asteràcies.[2]

Addicionalment pot rebre els noms d'herba cuquera, herba pudent i ontina. També s'han recollit les variants lingüístiques borja pudenta, botja pudenta i herba pudenta.[1]

Descripció[modifica]

És una planta camèfita amb diverses tiges, que fa fins a 40 cm d'alt. Les fulles són molt aromàtiques i cobertes de fins tricomes que li donen un aspecte grisenc, tenen segments estretament linears. Les flors són groguenques de 2 a 5 per capítol;[3] floreix de setembre a desembre.[4]

Hàbitat[modifica]

La botja pudent creix, i de vegades és l'espècie dominant, en estepes i en les estepes desèrtiques del nord d'Àfrica, Àsia occidental, sud-oest d'Europa, Aràbia i estepes desèrtiques saharianes.[5] Als Països Catalans es troba a Catalunya i País Valencià, però no a les Balears.[6] Es fa servir en medicina tradicional. Als Països Catalans habita en timonedes més o menys nitròfiles, contrades mediterrànies de tendència poc plujosa, des del nivell del mar als 600 metres d'altitud.

Taxonomia[modifica]

Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1779 a l'obra Synopsis Stirpium indigenarum Aragoniae de Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Río.[2]

Sinònims[modifica]

Els següents noms científics són sinònims d'Artemisia herba-alba:[2]

  • Artemisia aethiopica L.
  • Artemisia aragonensis Lam.
  • Artemisia billardiereana Besser
  • Artemisia herba-alba var. communis Ferch.
  • Artemisia herba-alba var. desertii Ferch.
  • Artemisia lippii Kunze ex Besser
  • Artemisia lippii Jan ex Besser
  • Artemisia ontina Dufour
  • Oligosporus lippii (Kunze ex Besser) Poljakov
  • Seriphidium herba-alba (Asso) Soják

Usos[modifica]

Aquesta planta és una bona planta farratgera, principalment per a les ovelles.[7][8]

Aquesta espècie en medicina tradicional es fa servir com a antisèptica, vermífuga i antiespasmòdica, entre altres propietats.[7] Artemisia herba alba s'ha fet servir com a remei tradicional per a l'enteritisi i diversos problemes intestinals pels beduïns del Nègueb.[9]

L'oli essencial de l'espècie A. herba alba del desert de la península del Sinaí conté principalment eucaliptol i quantitats apreciables de tuiones i altres monoterpens.[7] Davanona, crisantenona i ciscrisantenol s'han descrit en algunes poblacions de l'espècie A. herba alba del Marroc[10] i la península Ibèrica.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Artemisia herba-alba». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1r juliol 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Artemisia herba-alba» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r juliol 2022].
  3. Pottier-Alapetite, G. «Flore de la Tunisie: part 2. Dicotyledones, Gamopetales» (en francès). Tunis, Ministry of Higher Education and Scientific Research, 2, 1979, pàg. 1012–3.
  4. Feinbrun Dothan, N. «Flora Palaestina: part 3. Ericaceae to Compositae». Jerusalem, Israel Academy of Sciences and Humanities, 2, 1978, pàg. 351–3.
  5. GRIN Taxonomy for Plants. «Artemisia herba-alba Asso».
  6. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Yashphe, J.; Feuerstein, I.; Barel, S.; Segal, R. «The Antibacterial and Antispasmodic Activity of Artemisia herba alba Asso. II. Examination of Essential Oils from Various Chemotypes». Pharmaceutical Biology, 25, 2, 1987, pàg. 89–96. DOI: 10.3109/13880208709088133.
  8. Houmani, Mohamed; Houmani, Zahia; Skoula, Melpomeni «Interest of Artemisia herba alba asso for the food of cattle in Algerian steppes». Acta botanica gallica, 151, 2, 2004, pàg. 165–172. ISSN: 1253-8078.
  9. Friedman J, Yaniv Z, Dafni A, Palewitch D «A preliminary classification of the healing potential of medicinal plants, based on a rational analysis of an ethnopharmacological field survey among Bedouins in the Negev desert, Israel». Journal of Ethnopharmacology, 16, 2–3, juny 1986, pàg. 275–87. DOI: 10.1016/0378-8741(86)90094-2. PMID: 3747566.
  10. Benjilali, B.; Sarris, J.; Richard, H. «Nouveaux chémotypes d' Artemisia herba-alba» (en francès). Sci. Aliment., 2, 1982, pàg. 515–527.
  11. Salido, S.; Valenzuela, L. R.; Altarejos, J. et al. «Composition and infraspecific variability of Artemisia herba-alba from southern Spain» (en francès). Biochemical Systematics and Ecology, 32, 2004, pàg. 265–77. DOI: 10.1016/j.bse.2003.09.002.

Enllaços externs[modifica]