Botriògen

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralBotriògen
Botryogen-Butlerite-Copiapite-d05-1a.jpg
Botriògen (cristalls vermells), amb butlerita (colors taronjes) i copiapita (masses d'aspecte terrós), de la mina Santa Elena, Alcaparrosa, San Juan, Argentina
Fórmula química MgFe3+[OH (SO4)2]·7H2O
Localitat tipus Falun copper mine Tradueix
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.DC.25
Nickel-Strunz 9a ed. 7.DC.25
Nickel-Strunz 8a ed. VI/D.10
Dana 31.9.6.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí petits cristalls prismàtics allargats, a vegades curts o estriats; radial, estalactític o reniforme
Color vermell jacint
Exfoliació {010} perfecta, {110} bona
Fractura Concoidea, irregular
Tenacitat trencadís
Duresa 2
Lluïssor vítria
Color de la ratlla ocre groga
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,14 g/cm3
Pleocroisme groc, marró
Solubilitat soluble en HCl, parcialment en agua bullint
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

El botriògen és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descobert la'ny 1815 a Falun (Suècia), sent anomenat així del grec botrus, penjoll, i guenao, engendrar, en al·lusió a l'aspecte que tenien els primers espècimens botrioides. Sinònims poc usats són: alcaparrosa groga, botrita, botryita, botryogenita, palacheïta o quetenita.

Característiques[modifica]

És un hidroxisulfat pentahidratat de ferro i magnesi. Cristal·litza en el sistema monoclínic prismàtic i típicament es troba en masses botrioides o reniformes de color groc a vermell brillant, o en cristalls prismàtics radiats. El seu pes específic és de 2 a 2,1 i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el botriògen pertany a "07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats" juntament amb els següents minerals: aluminita, meta-aluminita, butlerita, parabutlerita, fibroferrita, xitieshanita, zincobotriògen, chaidamuita i guildita.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma com a mineral secundari, que pot trobar-se en gran abundància, per alteració a partir de la pirita, especialment en climes àrids. Sol trobar-se associat a altres minerals com: copiapita, amarantita, hohmannita, coquimbita, voltaita, pickeringita, epsomita, guix o calcantita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Botriògen Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Botryogen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2014].