Vés al contingut

Bouarfa

Plantilla:Infotaula geografia políticaBouarfa
‫بوعرفة‬ (ar)
ⴱⵓⵄⴰⵔⴼⴰ (tzm) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 32° 31′ 51″ N, 1° 57′ 47″ O / 32.530967°N,1.96312°O / 32.530967; -1.96312
Monarquia constitucionalMarroc

RegióL'Oriental

Provínciaprovíncia de Figuig Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població28.846 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Llars5.964 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.174 m Modifica el valor a Wikidata

Bouarfa (en àrab بوعرفة, Būʿarfa; en amazic ⴱⵓⵄⴰⵔⴼⴰ) és un municipi del Marroc, a la província de Figuig, a la regió de L'Oriental. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 28.846 persones.[1]

Història

[modifica]

Era la capital de la tribu dels Banu Guil, establerts en l'Edat Mitjana.[2] La seva població parla àrab, amb alguns elements amazics.

La vila es va engrandir després del descobriment de manganès a Aïn Beïda, amb mineral ric en pirolusita. Els francesos explotaren la mina en 1913. Després de la independència va passar moments difícils després del tancament de la seva mina.[3]

S'hi va crear un camp d'internament per a dissidents, principalment republicans espanyols i jueus.[4][5] En 1942 hi havia 800 persones forçades a treballar en condicions cruels.[4]

Demografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Population légale d'après les résultats du RGPH 2014 sur le Bulletin officiel N° 6354». Arxivat de l'original el 26 de desembre 2018. [Consulta: 19 novembre 2015].
  2. (anglès) Ghazi-Walid Falah, Caroline Rose Nagel, Geographies of Muslim Women: Gender, Religion, and Space, Guilford Press, 2005, p. 99
  3. «Souvenirs de Bouarfa, siège de la province de Figuig, au Maroc».
  4. 4,0 4,1 Karim Boukhari et Hassan Hamdani «Histoire. Des camps de concentration au Maroc» (en francès). TelQuel [Casablanca], 274, mai 2007. Arxivat de l'original el 2015-01-29 [Consulta: 5 novembre 2016]. Arxivat 2015-01-29 a Wayback Machine.
  5. Evelyn Mesquida, La Nueve, 24 août 1944. Ces républicains espagnols qui ont libéré Paris, Paris, Le Cherche-Midi, 2011, collection « Documents ». ISBN 978-2-7491-2046-1, p. 47