Vés al contingut

Bouchard de Marly

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBouchard de Marly

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Bouchard de Montmorency, seigneur de Marly Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. segle XII Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1226 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócavaller Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Montmorency Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMahaut de Châteaufort Modifica el valor a Wikidata
FillsThibaut de Marly, Mabile de Marly, Bouchard II de Marly, Sire de Marly Modifica el valor a Wikidata
ParesMathieu Ier de Marly Modifica el valor a Wikidata  i Matilda de Garlande Modifica el valor a Wikidata
GermansMarguerite de Marly Modifica el valor a Wikidata

Bochard de Marli[1] (català), Bochard de Marlí[2] (occità), o Bouchard de Marly[3] (francès) († 13 de setembre de 1226),[4] va ser senyor de Marly, de Montreuil-Bonnin, de Saissac, de Sant Martí de Llenguadoc i de Picauville. Va ser un cavaller croat durant la croada contra els albigesos.

Biografia

[modifica]

Bouchard era fill de Mateu I, senyor de Marly[5] i de Matilda de Garlande.

Mathieu Ier de Marly va participar en la Quarta Croada.

Participació a la croada contra els albigesos

[modifica]

El 1209, Bouchard es dedica a la croada albigesa on troba Simó IV de Montfort, que era el marit d'Alix de Montmorency, una cosina de Bouchard. Després de la presa de Besiers i Carcassonna, Simó va ser elegit per dirigir els vescomtats i continuar la lluita, i Bouchard va decidir quedar-se a Occitania per ajudar-lo. Simon li va encomanar les terres de Saissac i de Sant Martí de Llenguadoc. A la fi de 1209, quan el país va ser sacsejat contra Montfort, és capturat per Pere Roger de Cabaret i va ser presoner durant dos anys a Las Tors.

A la primavera de 1211, després de Minerva, Simó de Montfort tornà a Las Tors als setges establerts. Sabent que no durarà molt de temps, Pere Roger de Cabaret alliberà Bouchard i envià una ambaixada per negociar la rendició a canvi d'altres castells zones menys fortificats.[6] Posteriorment, Pere Roger serà un dels pocs barons de Llenguadoc per mantenir-se constantment fidels a Montfort.

Després d'haver recuperat la seva llibertat, probablement Bouchard participa en el setge de La Vaur (maig 1211). Llavors, portà un convoi de menjar i reforços a Simó de Monfort. Aquest comboi va ser atacat pel Comte de Foix, però Simó va fer una sortida i va dirigir-se cap la tropa del comte de Foix. Bouchard a continuació, va participar en la majoria de les campanyes del seu cosí, el setge de Tolosa (1211) i la Batalla de Muret. Està enterrat a Port-Royal des Champs.[4]

Unió i descendència

[modifica]

Vers 1209, Bouchard I de Marly es va casar amb Matilda de Châteaufort, filla de Gasce de Poissy, senyor de Châteaufort, i de Constança de Courtenay, filla de Pere I de Courtenay. D'aquest matrimoni en nasqueren els següents fills:

  • Thibaut († 1247), abat de Vaux-de-Cernay. canonitzat el 1270.
  • Pere († 1240), senyor de Marly
  • Bouchard II († 1250), senyor de Marly: els seus fills van ser Mateu II de Marly i Isabel de Marly, casada amb Guy III de Levis-Miralpeix
  • Mateu († 1234)
  • Mabila († 1271) casada amb Guillem Étendard, senescal de Llombardia, després de Sicília.

Notes i referències

[modifica]
  1. Jordi Ventura. Pere el Catòlic Simó de Montfort. Aedos, 1960. 
  2. Leon Còrdas. Menèrba 1210: drama istoric, un prològ e nòu tiradas. Institut d'estudis occitans, 1983. 
  3. (anglès) Généalogie de Bouchard, seigneur de Marly al web Medieval Lands
  4. 4,0 4,1 Guilbert, 1758, p. 80.
  5. (anglès) Généalogie de Mathieu de Montmorency, seigneur de Marly sur le site Medieval Lands
  6. Paladilhe, 1988, p. 140.

Bibliografia

[modifica]