Boulogne-sur-Mer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la comuna francesa. Si cerqueu la ciutat argentina, vegeu «Boulogne Sur Mer».
Infotaula de geografia políticaBoulogne-sur-Mer
Escut de Boulogne-sur-Mer
Boulogne vue generale phare beffroi mer.jpg

Localització
Map commune FR insee code 62160.png
50° 43′ 32″ N, 1° 36′ 50″ E / 50.725555555556°N,1.6138888888889°E / 50.725555555556; 1.6138888888889
Estat França
Regió Alts de França
Departament Pas-de-Calais
És capital de Cantó de Boulogne-sur-Mer-Nord-Oest, Districte de Boulogne-sur-Mer, Cantó de Boulogne-sur-Mer-Sud i Cantó de Boulogne-sur-Mer-Nord-Est
Població
Total 42.537
• Densitat 5.051,9 hab/km²
Geografia
Superfície 8,42 km²
Altitud 6 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Frédéric Cuvillier
Indicatius
Codi postal 62200
Fus horari
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França). L'any 2006 tenia 43.700 habitants. La ciutat té dues estacions de tren: Gare de Boulogne-Ville i Gare de Boulogne-Tintelleries i és un dels punts finals de la Línia Boulogne-Lilla-Boulogne del TER En cercles esperantistes és molt famós, perquè aquí va tenir lloc el primer Congrés Mundial d'Esperanto.

Història[modifica]

Gesoriacum fou el nom que va portar Boulogne en època romana. Era al nord-oest de la Gàl·lia, després Gàl·lia Belga, al país dels morinis, al nord dels osismis. L'emperador Claudi es va embarcar en aquest port per la seva expedició a Britània i el senat romà va votar dedicar-li un arc triomfal. Claudi Ptolemeu la descriu com a port dels moronis. A l'Itinerari d'Antoní una via passava des Bagacum (Bavay) per Castellum (Cassel) i Teruenna (Therouenne) a Gesoriacum. A la Taula de Peutinger s'esmenta amb el nom de Bononia i es creu que inicialment era un llogaret unit a Gesoriacum per un pont al riu, i modernament identificat amb Portus Itius d'on va sortir Juli Cèsar cap a Britània. A una moneda del temps de Constant és anomenada Bononia Oceanensis i en aquest temps probablement ja era l'únic nom utilitzat. Constantí de Britània va passar des l'illa a la Gàl·lia desembarcant en aquest port. Han quedat molt poques restes romanes: una torre, alguna tomba i monedes.

Va passar als francs al segle V essent seu d'un bisbat i en temps de l'Imperi Carolingi va ser governada per comtes. Des d'aquesta població, emulant Juli Cèsar, Napoleó volia envair la Gran Bretanya i per això va fer treballs al port. El 1850 va morir a la ciutat José de San Martín, Libertador sud-americà.

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]