Bournonita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBournonita
2522M-bournonite1.jpg
Bournonita de la mina Víboras, Machacamarcha, Bolívia, 95 mm x 74 mm, mida del cristall més gran: 29 mm
Fórmula química PbCuSbS3
Epònim Jacques Louis de Bournon
Localitat tipus Port Isaac Tradueix
Classificació
Categoria sulfurs > sulfantimonits
Nickel-Strunz 10a ed. 02.GA.50
Nickel-Strunz 9a ed. 2.GA.50
Nickel-Strunz 8a ed. II/E.16
Dana 3.4.3.2
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí cristalls prismàtics curts a tabulars, típicament estriats; comunament com agregats. També massiva, granular a compacta
Color gris plom, negre
Macles A {110} normalment formant creus o agregats en forma de roda dentada
Exfoliació imperfecta {010}
Fractura concoidal a desigual
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla gris
Diafanitat opaca
Gravetat específica 5,7 a 5,9
Densitat 5,7 a 5,9
Pleocroisme molt feble
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La bournonita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta el 1805 a Cornualla, en unes mines de la localitat d'Endellion. Per aquesta raó va ser anomenada al principi endelliolita abans que rebés el nom definitiu en honor del mineralogista francès Jacques Louis Bournon (1751-1825). Forma part i dóna nom al grup bournonita.

Característiques[modifica]

És tritioantimonit de coure i plom, de fórmula química PbCuSbS3. És extreta en mineria com a mena de plom i coure. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, i generalment presenta un hàbit tabular a causa del predomini del pinacoide basal. Es desenvolupen sovint un gran nombre de cares brillants a les vores i les vèrtex dels cristalls. En general, però, els cristalls estan maclats. La bellesa dels cristalls d'aquest mineral així com la seva distribució espacial fan de la bournonita una espècie molt apreciada pels col·leccionistes de tot el món.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bournonita pertany a "02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional" juntament amb els següents minerals: proustita, pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieita, mückeita, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiita, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliita, seligmannita i součekita.

Formació i jaciments[modifica]

La bournonita és un mineral d'origen hidrotermal, format en condicions de temperatura baixa o mitjana, el que fa que aparegui associat a altres minerals com la tetraedrita, la boulangerita o la siderita.

Grup bournonita[modifica]

La bournonita dóna nom a aquest grup de minerals compost per dos espècies més a banda d'aquesta: la seligmannita, amb fórmula PbCuAsS3, i la součekita, amb fórmula PbCuBi(S,Se)3. Amb la seligmannita forma una sèrie de solució sòlida en què l'antimoni es reemplaça per bismut.[2][3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bournonita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Bournonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2014].
  2. «Bournonite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2014].
  3. «Bournonite-Seligmannite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2014].