Bovarisme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaBovarisme
Modifica dades a Wikidata

El bovarisme, en termes psicològics, consisteix en una alteració del sentit de la realitat per la qual una persona es considera una altra que no és. Aquest terme psicològic l'introduí Jules de Gaultier i prové de la novel·la Madame Bovary.

Madame Bovary[modifica | modifica el codi]

En termes més generals, el bovarisme fa referència a l'estat d'insatisfacció crònica d'una persona, produït pel contrast entre les seves il·lusions i aspiracions (que, generalment, són desproporcionades envers les pròpies possibilitats) amb la realitat. Això es pot trobar clarament en el personatge d'Emma Bovary, de la novel·la Madame Bovary, de l'autor francès Gustave Flaubert. Emma és un personatge que ha llegit moltes novel·les romàntiques i a qui se li ha ficat al cap que l'home de la seva vida ha de ser i actuar com aquells de les novel·les romàntiques: ha de ser valent, romàntic, ha d'estar disposat a donar la vida per ella, etc. Per això, quan coneix Charles Bovary se n'enamora, ja que Charles és diferent dels (pocs) homes que ha conegut i és metge, cosa que pot recordar-li a un d'aquells herois de les seves novel·les. Una altra mostra del seu elevat romanticisme i del fet que no toca gaire de peus a terra es pot trobar quan fa els preparatius per al casament, on demana al seu pare que el casament fos "celebrat a mitjanit a la llum de les torxes", tot i que, al final, el seu pare s'hi nega.

Els primers dies després del casament, Emma i Charles eren, ambdós, relativament feliços, però després, i d'aquí se n'extreu l'anomenat bovarisme, Emma se sent decebuda perquè veu que Charles no és, ni de lluny, un home romàntic com els d'aquells llibres. Aquest sentiment de decepció es veu agreujat pel fet que Charles no s'adona del que li passa a ella. Emma, després, culpa Charles de la seva desil·lusió i decepció, malgrat que aparentment n'és ella l'única culpable. Aquesta situació es va repetint cada cop més, fins al punt que Emma culpa Charles de tot allò dolent que li passa.

Més endavant, quan ella i Charles són convidats al castell del marqués d'Andrevilliers, Emma torna a enamorar-se d'un home que li sembla que és com els seus herois: el vell duc de Laverdière. Aquest diu haver estat amant de Maria Antonieta d'Àustria i haver viscut a la cort. És a dir, semblava ser un d'aquells cavallers amb els quals havia somiat Emma i, quan ha de marxar, s'entristeix perquè ha de deixar aquell luxe que la rodejava. És a dir, en aquest capítol, tornem a veure una nova mostra de bovarisme, ja que Emma, una noia de pagès, vol estar en un món que no li toca; torna a tenir unes il·lusions que topen amb la realitat que ella pot aconseguir.

Bovarisme[modifica | modifica el codi]

Es constata que el bovarisme està extret del personatge d'Emma, un personatge que pretén que la seva realitat sigui com les històries romàntiques que ha llegit. Això fa que, en topar-se amb la realitat, que és molt inferior a les seves expectatives, quedi decebuda. A aquest sentiment, se l'anomena bovarisme i el pot veure i viure qualsevol. Es pot interpretar que és un pensament o forma de ser molt "romàntica" i que els que la pateixen cerquen un amor platònic, però no és ben bé pas això.

Altres exemples[modifica | modifica el codi]

Fora d'aquesta novel·la, el bovarisme es podria aplicar a El Quixot en alguns moments, ja que Emma Bovary està inspirada en aquest mític personatge de Cervantes. Com en el cas d'Emma, el Quixot també ha llegit massa llibres i espera que la realitat sigui com allò que ha llegit.