Bovista plumbea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuBovista plumbea
Bovista plumbea 128403.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereBovista
EspècieBovista plumbea
Pers., 1795
Modifica les dades a Wikidata

Bovista plumbea, conegut com bufa del dimoni o del diable, és una espècie de fong basidiomicot de la família Agaricaceae[1] originari d'Europa i Califòrnia.[2][3] Pot confondre's fàcilment amb els bolets inmadurs de B. dermoxantha, les quals s'uneixen al substrat per una llenca de miceli.

Descripció[modifica]

El cos fructificant de l'esporocarp arriba a mesurar d'1.5 a 3.5 cm d'ample, unit al substrat per una llenca de miceli i és esfèric, encara que es comprimeix lleugerament.[4] L'exoperidi és blanc, encara que pot tornar-se camussa al pàl·lid bronzat i minuciosament tomentosos, i algunes vegades, aureolat.[5] En els flocs distants, o desplegats, es produeix la maduració en condicions calentes i seques. Al contrari, les membranes de l'endoperidi són de color de plom grisenca, i s'adhereixen o no a fragments d'exoperidi. Freqüentment, aquests bolets viuen dispersos o agrupats en munts regirats, especialment en l'herba esclarissada. Són comestibles quan són joves i blancs, però es consideren massa petits per a ser ingerits; llur sabor es fa rància quan són vells.[6][7]

Espores[modifica]

Les espores són ovals, de 5.0-6.5 x 4.0-5.5 µm. Tenen parets gruixudes i gairebé llises, amb una gota d'oli al centre, i un peduncle de 7.05 a 11.05 µm. El capilici es compon d'elements individuals —en lloc de branques entrellaçades de parets gruixudes—, flexuoses, amb una disminució de grandària i bifurcació més o menys dicotòmica cap avall, i de color ocra per les reaccions del KOH en la superfície.[8]

Les espores s'alliberen per n petit porus apical. La trama és blanca, però es torna d'un groc brut, oliva-marró i, finalment, de color marró fosca i amb una textura ferma. No obstant això, la subtrama i la base estèril estan generalment absents. La fructificación es produeix durant tota la temporada de bolets.[9]

Sinonímia[modifica]

Els sinònims obsolets de B. plumbea inclouen:[1]

  • Bovista ovalispora Cooke & Massee 1887
  • Bovista plumbea Pers. 1796
  • Bovista plumbea var. ovalispora (Cooke & Massee) F. Šmarda 1958
  • Calvatia bovista (L.) Pers. 1896
  • Lycoperdon bovista Sowerby 1803
  • Lycoperdon plumbeum Vittad. 1842

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bovista plumbea (anglès) Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «autogenerated2» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. ; Martín, A; González, A «[http://www.micosegur.com/wp-content/uploads/2013/07/NOMBRES-VERNACULOS-SETAS.pdf Los nombres comunes y vernáculos castellanos de las setas. Micoverna-I. Primera recopilación realizada a partir de literatura micológica e informantes]». Falta indicar la publicació. Federación de Asociaciones Micológicas de Castilla y León [Madrid], 6, 2011, pàg. 155-216. ISSN: 1886-5984 [Consulta: 14 juny 2015].
  3. Bovista plumbea Pers., 1795 - Checklist View (anglès)
  4. Smith, AH. «Lycoperdales». A: Puffballs and Their Allies in Michigan (en en). Ann Arbor: University of Michigan Press, 1951, p. 77-78. OCLC 1002833. 
  5. Kreisel, H. Taxonomisch-Pflanzengeographische Monographie Der Gattung Bovista (en de). Lehre: J. Cramer, 1967, p. 160. OCLC 349512. 
  6. California Fungi: Bovista plumbea (anglès)
  7. Phillips, R. WSOY Suuri Sienikirja (en fi). Juva: WSOY, 1992, p. 249. ISBN 951-0-17255-3. OCLC 58025123. 
  8. Urista, E; García, J; Castillo, J «Algunas especies de Gasteromicetos del norte de México». Revista mexicana de micología. Sociedad Mexicana de Micología [México, D. F.], I, 1985, pàg. 471-524. ISSN: 0187-3180 [Consulta: 14 juny 2015].
  9. Calonge, FD. Gasteromycetes, I. Lycoperdales, Nidulariales, Phallales, Sclerodermatales, Tulostomatales (en en). III. Madrid: Real Jardín Botánico de Madrid/Borntraeger, 1998, p. 57 (Flora Mycologica Iberica). ISBN 978-3-443-65008-7. OCLC 246011574.