Pet de llop gris
Bovista plumbea  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Agaricaceae |
| Gènere | Bovista |
| Espècie | Bovista plumbea Pers., 1795 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Lycoperdon plumbeum Lycoperdon suberosum
|
El pet de llop gris[1] (Bovista plumbea) és una espècie de fong basidiomicot de la família Agaricaceae[2] originari d'Europa i Califòrnia.[3][4] Pot confondre's fàcilment amb els bolets immadurs de B. dermoxantha, les quals s'uneixen al substrat per una llenca de miceli.
Descripció[modifica]
El cos fructificant de l'esporocarp arriba a mesurar d'1.5 a 3.5 cm d'ample, unit al substrat per una llenca de miceli i és esfèric, encara que es comprimeix lleugerament.[5] L'exoperidi és blanc, encara que pot tornar-se camussa al pàl·lid bronzat i minuciosament tomentosos, i algunes vegades, aureolat.[6] En els flocs distants, o desplegats, es produeix la maduració en condicions calentes i seques. Al contrari, les membranes de l'endoperidi són de color de plom grisenca, i s'adhereixen o no a fragments d'exoperidi. Freqüentment, aquests bolets viuen dispersos o agrupats en munts regirats, especialment en l'herba esclarissada. Són comestibles quan són joves i blancs, però es consideren massa petits per a ser ingerits; llur sabor es fa rància quan són vells.[7][8]
Espores[modifica]
Les espores són ovals, de 5.0-6.5 x 4.0-5.5 µm. Tenen parets gruixudes i gairebé llises, amb una gota d'oli al centre, i un peduncle de 7.05 a 11.05 µm. El capilici es compon d'elements individuals —en lloc de branques entrellaçades de parets gruixudes—, flexuoses, amb una disminució de grandària i bifurcació més o menys dicotòmica cap avall, i de color ocra per les reaccions del KOH en la superfície.[9]
Les espores s'alliberen per n petit porus apical. La trama és blanca, però es torna d'un groc brut, oliva-marró i, finalment, de color marró fosca i amb una textura ferma. No obstant això, la subtrama i la base estèril estan generalment absents. La fructificación es produeix durant tota la temporada de bolets.[10]
Sinonímia[modifica]
Els sinònims obsolets de B. plumbea inclouen:[2]
- Bovista ovalispora Cooke & Massee 1887
- Bovista plumbea Pers. 1796
- Bovista plumbea var. ovalispora (Cooke & Massee) F. Šmarda 1958
- Calvatia bovista (L.) Pers. 1896
- Lycoperdon bovista Sowerby 1803
- Lycoperdon plumbeum Vittad. 1842
Referències[modifica]
- ↑ «pet». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,0 2,1 Bovista plumbea (anglès)
- ↑ ; Martín, A; González, A «[https://web.archive.org/web/20160304130059/http://www.micosegur.com/wp-content/uploads/2013/07/NOMBRES-VERNACULOS-SETAS.pdf Los nombres comunes y vernáculos castellanos de las setas. Micoverna-I. Primera recopilación realizada a partir de literatura micológica e informantes]». . Federación de Asociaciones Micológicas de Castilla y León [Madrid], 6, 2011, p. 155-216. Arxivat de l'original el 2016-03-04. ISSN: 1886-5984 [Consulta: 14 juny 2015].
- ↑ Bovista plumbea Pers., 1795 - Checklist View (anglès)
- ↑ Smith, AH. «Lycoperdales». A: Puffballs and Their Allies in Michigan (en anglès). Ann Arbor: University of Michigan Press, 1951, p. 77-78. OCLC 1002833.
- ↑ Kreisel, H. Taxonomisch-Pflanzengeographische Monographie Der Gattung Bovista (en alemany). Lehre: J. Cramer, 1967, p. 160. OCLC 349512.
- ↑ California Fungi: Bovista plumbea (anglès)
- ↑ Phillips, R. WSOY Suuri Sienikirja (en finès). Juva: WSOY, 1992, p. 249. ISBN 951-0-17255-3. OCLC 58025123.
- ↑ Urista, E; García, J; Castillo, J «Algunas especies de Gasteromicetos del norte de México». Revista mexicana de micología. Sociedad Mexicana de Micología [México, D. F.], I, 1985, p. 471-524. ISSN: 0187-3180 [Consulta: 14 juny 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Calonge, FD. Gasteromycetes, I. Lycoperdales, Nidulariales, Phallales, Sclerodermatales, Tulostomatales (en anglès). III. Madrid: Real Jardín Botánico de Madrid/Borntraeger, 1998, p. 57 (Flora Mycologica Iberica). ISBN 978-3-443-65008-7. OCLC 246011574.