Brachypodium

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
«Tragus» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «trague».
Infotaula taxonòmicaBrachypodium
Nordens flora Brachypodium pinnatum.jpg
Brachypodium pinnatum
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Poales
Família Poaceae
Subfamília Pooideae
Gènere Brachypodium
Palisot de Beauvois
Modifica dades a Wikidata

Brachypodium és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse dels commelínids, classe de les liliòpsides i divisió dels magnoliofitins. Als Països Catalans són oriündes les següents espècies: Brachypodium retusum, Brachypodium distachyon, Brachypodium phoenicoides, Brachypodium pinnatum, Brachypodium sylvaticum. És l'únic gènere de la tribu de les Brachypodieae.

Les plantes són anuals o perennes; rizomatosa o cespitosa. Canyes no llenyoses, ascendents, de vegades ramificades per sobre de la base; els entrenusos buits. Té les beines obertes, els marges es solapen per la seva longitud; collars sense flocs de cabell als costats; auricles absents; lígules membranoses, senceres o dentades, de vegades en breu ciliat.

Cariopsis amb àpexs peluts, estriats longitudinalment; fila lineal; embrions aproximadament de 1/6 de la longitud del cariopsis.[1]

Espècies[modifica]

Espècies autòctones dels Països Catalans[modifica]

Brachypodium distachyon[modifica]

  • Brachypodium distachyon (L.) Beauv. És l'únic teròfit (planta anual) autòcton d'aquest gènere, ja que les altres quatre espècies són perennes. Rarament fa més de 20 cm. d'alçada. En són característiques les espiguetes aplanades i divergents (o sigui, formant un angle molt obert amb la tija). Té fulles estretes (normalment al voltant de 4 mm) i el raïm curt. Relativament comuna als prats d'herbes anuals en llocs secs, a totes les contrades de clima mediterrani dels Països Catalans.[2] Es troba des del sud d'Europa i el nord d'Àfrica fins a l'Àsia oriental i l'Índia, i també a Austràlia, algunes illes de l'Atlàntic i algunes zones d'Amèrica del nord i del sud.[3]

Brachypodium phoenicoides[modifica]

  • Brachypodium phoenicoides (L.) Roemer et Schultes. Fenàs de marge. Les fulles surten de la base de la planta, i són molt agudes i amb els nervis prominents, i es cargolen per un marge quan el temps és sec, formant un tub, per tal d'oferir menys superfície a l'evaporació. És un hemicriptòfit. És una herba molt comuna en marges i boscs clars, tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes Balears. Només esdevé rara a l'extrem sud del País Valencià.[2] En general, distribuïda a tota la Mediterrània occidental i també al sud de Grècia.[4] És l'espècie dominant dels fenassars,[5] que són prats relativament secs que es formen on hi ha prou gruix de sòl.

Brachypodium pinnatum[modifica]

  • Brachypodium pinnatum (L.) Beauv. Té les fulles basals, com el fenàs de marge, però són poc o gens convolutes, i són flàcides i amb els nervis gens prominents. Hemicriptòfit. Es troba als prats de pastura al Pirineu.[2] Força rara als Països Catalans, però distribuïda des del nord de la península Ibèrica fins al centre-sud de Sibèria, i del sud d'Escandinàvia al nord de Grècia.[4]

Brachypodium retusum[modifica]

  • Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. Llistó. Té les tiges folioses ramificades, amb fulles disposades a banda i banda (dístiques), de vegades gairebé perpendiculars a la fulla. És un camèfit, o sigui, no perd les parts aèries a l'estació desfavorable. Herba molt comuna a les contrades mediterrànies en comunitats més o menys obertes, des dels carrascars i les garrigues a diferents tipus de prats. En sòls prims i eixuts s'hi fa una comunitat, el llistonar, en què és l'espècie dominant.[5] Als Països Catalans el llistó és comú arreu, excepte cap al Pirineu, on esdevé més rar.[2] Es troba a tot el sud d'Europa, el nord d'Àfrica i el proper orient fins a Aràbia.[3]

Brachypodium sylvaticum[modifica]

  • Brachypodium sylvaticum (L.) (Hudson) Beauv. Fenàs de bosc. Té les fulles amples i d'un verd franc, i no surten de la base sinó de la tija ni es troben cargolades. Molt comuna en boscos i llocs ombrívols. Hemicriptòfit. Es troba a Mallorca i Menorca, al nord i l'interior del País Valencià, i a tot Catalunya, excepte a la zona més seca de la Depressió Central.[2] Distribuït pel centre i sud d'Europa i també pel sud-est d'Àsia.[6]

Espècies[modifica]

Llista d'espècies del gènere:[7]

  • Brachypodium arbusculum
  • Brachypodium bolusii
  • Brachypodium cespitosum
  • Brachypodium distachyon
  • Brachypodium distachyum
  • Brachypodium durum
  • Brachypodium firmifolium
  • Brachypodium flexum
  • Brachypodium glaucovirens
  • Brachypodium humbertianum
  • Brachypodium japonicum
  • Brachypodium kawakamii
  • Brachypodium kotschyi
  • Brachypodium longearistatum
  • Brachypodium madagascariense
  • Brachypodium mexicanum
  • Brachypodium mucronatum
  • Brachypodium perrieri
  • Brachypodium phoenicoides
  • Brachypodium pinnatum
  • Brachypodium pratense
  • Brachypodium pringlei - Distribuïda a Mèxic[3]
  • Brachypodium retusum
  • Brachypodium rupestre
  • Brachypodium sylvaticum

Sinònims[modifica]

Brevipodium Á. Löve & D. Löve, Trachynia Link, Tragus Panz.[8]

Referències[modifica]

  1. herbarium.usu.edu
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Clayton, W.D., Harman, K.T. et Williamson, H. Brachypodium distachyon, Brachypodium pringlei i Brachypodium retusum dins de GrassBase - The Online World Grass Flora - Informació sobre aquestes espècies (anglès)
  4. 4,0 4,1 Mapa de distribució de B. pinnatum i B. phoenicoides (anglès) a Den virtuella floran (suec)
  5. 5,0 5,1 Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X. 
  6. .Mapa de distribució de B. sylvaticum (anglès) a Den virtuella floran (suec)
  7. Clayton, W.D., Harman, K.T. et Williamson, H. Índex d'espècies (lletra B) dins de GrassBase - The Online World Grass Flora - Informació sobre 11.000 espècies de gramínies (anglès)
  8. Germplasm Resources Information Network, consultada 24.06.08

Bibliografia[modifica]

  • Harz, C.O. (1880) Linnaea 43: 15, 16.
  • Soreng,R.J., Davidse, G., Peterson, P.M., Zuloaga, F.O., Judziewicz, E.J., Filgueiras, T.S., O. Morrone, O. & Komaschenko, K. (2012) World-wide Phylogenetic Classification of Poaceae (Gramineae). Available on line Poaceae. Accessed 6 Sept. 2013.
  • http://www.tropicos.org/NameSearch.aspx?name=Brachypodieae
  • USDA: GRIN Taxonomy for Plants[1] (23 March 2006)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brachypodium Modifica l'enllaç a Wikidata