Pluja d'idees

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Brainstorming)
Salta a: navegació, cerca
Diagrama planificador d'una sessió de brainstorming o pluja d'idees.

Pluja d'idees (anglès brainstorming) és una tècnica de producció d'idees, molt emprada en els processos creatius vinculats, sobretot, al món de la publicitat, el màrqueting i la indústria.[1] El seu inventor és Alex Faickney Osborn, durant un procés interactiu en què va descobrir que la majoria d'idees creatives sorgeixen amb més facilitat en un grup no estructurat que no pas entre individus organitzats independentment. El concepte consisteix en l'acumulació i posterior elaboració i síntesi de les idees suscitades en associació lliure i espontània, entorn d'un nucli temàtic, sorgides d'un equip de persones reunides.[2]

L'any 1939, Alex F. Osborn, un agent de publicitat, frustrat per la incapacitat dels treballadors de tenir idees creatives per als anuncis, va organitzar una sessió en comú entre tots els treballadors. Va descobrir una millora important en la quantitat i qualitat d'idees dels treballadors pel simple fet de treballar en grup. Després d'analitzar i sistematitzar el que havia après de l'experiment el 1954 va publicar el llibre Applied Imagination on explicava el seu sistema per resoldre problemes.[3] El llibre va popularitzar el terme brainstorming i va obtenir una bona acceptació a la indústria i a altres sectors, on més tard s'utilitzaria de forma comuna.[4] La tècnica va guanyar popularitat ràpidament i ja el 1957 Osborn va publicar una versió del llibre revisada i eixamplada de noves experiències.[5] El mètode continua utilitzant-se en l'actualitat i s'ha estès el seu ús a múltiples camps.

Principis[modifica | modifica el codi]

Osborn preveia un grup de 12 participants, encara que actualment està provat que un nombre entre els 4 i 7 participants és l'ideal per a fer-ho.[cal citació] Els membres poden ser experts o novells i l'únic que es pretén és oferir tantes respostes com sigui possible. Dos principis més importants per contribuir a l'eficàcia creativa eren ajornar qualsevol judici i cercar el màxim nombre d'idees. Arran d'aquests dos principis va generar quatre normes bàsiques per a la pluja d'idees:

  1. Centrar-se en la quantitat: Aquesta és una norma destinada a l'obtenció de respostes divergents al problema, que són el primer pas a una resolució amb qualitat. La idea és que com més idees hi hagin, més possibilitats hi ha d'obtenir-ne una de més efectiva i innovadora.
  2. Retenir les crítiques: En un procés de pluja d'iees les crítiques s'han de guardar per una altra fase, ja que el seu objectiu principal és generar un màximum d'idees independentment de qualsevol fre. La fase de crítica vindrà més tard, d'aquesta manera els membres se senten més lliures de proposar idees aparentment absurdes o inusuals que poden servir posteriorment per a l'obtenció de la resposta al problema.
  3. Busca d'idees inusuals: Per obtenir una llarga llista d'idees les més inusuals també són benvingudes. Les noves perspectives i solucions poden servir per a donar una nova perspectiva i presentar, potser, la millor solució.
  4. Combinar i millorar les idees: Les idees proposades es poden combinar i millorar, sense censurar, durant la sessió de grup, de forma espontània, ajudant així a la col·laboració de tots els membres a la proposta donant-li més adequació al problema. Estimular el procés de creació per mitjà d'una associació d'idees és força comú i útil.[6]

Aquesta tècnica és útil sempre que es vulguin trobar amb gran creativitat moltes idees, alternatives i possibles solucions a un problema molt concret, o un de més gran subdividit. D'aquesta manera, s'arriba a nous conceptes i se superen la monotonia, la quotidianitat i el conformisme. Exemples de situacions en què es pot necessitar una pluja d'idees són la concepció de la trama d'una novel·la, la forma d'un cotxe o un intent de trobar una solució a problemes viaris.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Hi ha alguns aspectes pràctics a tenir en consideració abans de realitzar una pluja d'idees. La sala on es realitzi la sessió ha d'estar ordenada i els participants hauran de ser compatibles entre ells (en aquest sentit, pot ajudar una reunió prèvia). S'han de tenir presents tots els aspectes formals (haver preparat el paper, bolígrafs, aigua, paperera...), s'han de presentar els participants i s'ha de tenir molt clar el problema a tractar (i tenir-lo molt ben delimitat, a poder ser plasmat en una única pregunta). També s'ha de disposar d'un secretari, encarregat d'apuntar les idees en un lloc ben visible per a tot el grup, i que generalment no ha de participar en la sessió perquè el fet d'anotar distreu la seva creativitat. També cal un moderador que contribueix a crear un ambient relaxat i alegre, sense qualsevol tensió o conflicte latent.

Amb tot això es fomenta la confiança i benestar dels participants. El moderador explica l'objectiu de la sessió, resol dubtes i s'assegura que tots els participants poden parlar en tota llibertat sense cap mena de crítica, en respectar les normes. És també una figura conciliadora i dinamitzadora. Finalment, acabat la sessió, dirigirà el multivoting[Cal aclariment] o selecció de les idees, en reduir la llista i seleccionar les més importants a través del vot democràtic dels participants. Amb el llistat final el grup discuteix fins que s'arriba a un consens definitiu.

La pluja d'idees és com una tempesta forta i curta d'estiu. Dura uns minuts, durant els quals els membres es dediquen només a donar idees que puguin ser útils per a l'ocasió sense tenir en compte cap altra cosa, aquesta és la part del brainstorming pròpiament, la primera fase. El procés complet de generació d'idees començar per enunciar les idees. Tot s'hi val, s'aporten totes les sense jutjar. Aquest és el moment on pròpiament s'executa la pluja d'idees i on s'apliquen les normes exposades anteriorment. sporgar. En aquest moment es fa una primera selecció. Es repassa el que s'ha dit i s'elimina el que és impossible o s'allunya d'una solució factible. Per acabar, s'ha de triar la solució després de la primera selecció hi ha diverses maneres mitjançant les quals es van discriminant les millors idees que s'han proposa i després es tria la millor idea i s'acaba la sessió.[7]

Variacions[modifica | modifica el codi]

Es pot fer de manera més o menys estructurada: o tothom parla quan té una idea, o es fa un, o més torns de paraules on cada persona parla per ordre de seient i si algú no té cap idea, cedeix el torn al següent. En ambdós casos, els principis queden iguals: es defineix la qüestió de manera clara i concreta, una persona pren notes, no es critica, es limita el temps, s'eviten duplicacions i a la fi es cerca un consens.

Des de la seva creació se n'han derivat un considerable nombre de variants, com per exemple l'Stop-and-go brainstorming.,[8] el Mètode 635.,[9] el Mètode Phillips 66,[10] o encara variants anònims, seqüèncials o individuals. També es van desenvolupar variants en aplicacions pedagògiques per a promoure el pensament lateral.[11] Tot i la pluja d'idees invertides, on es capgira la consigna i es fantasieja sobre tot el es podria fer per ser segur que un producte o servei fracassi. El joc i le riure eviten que l'avorriment mati la creativitat.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pluja d'idees Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Pluja d'idees». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Pluja d'Idees». Universitat Pompeu Fabra - Unitat de Suport a la Qualitat i a la Innovació Docent. [Consulta: desembre 2016].
  3. Osborn, Alex F. Applied Imagination. Principles and Procedures of Creative Problem-solving (en anglès). 3a ed.. Scribners, 1963, p. 417 pages. 
  4. Hyde, Kimberly. Case Western Reserve University. Brainstorming Information (pdf) (en anglès), 26/10/2005. 
  5. Va ser traduït al castellà el 1960: Osborn, Alex F. Imaginación aplicada. Madrid: Ed. Velflex, 1960. 
  6. [enllaç sense format] http://www.innovaforum.com/tecnica/braindec.htm
  7. «La tècnica de la Pluja d’idees». Material didàctic. Amnístia Internacional. [Consulta: desembre 2016].
  8. «Stop and Go Brainstorming». Tècniques de creativitat.
  9. «mètode 635». Tècniques de creativitat.
  10. «Mètode Phillips 66». Tècniques de creativitat.
  11. Cassany Comas, Daniel; Luna Sanjuan, Marta; Sanz Pinyol, Glòria. Ensenyar llengua. 2009. Grao, 1993, p. 166. ISBN 9788478278695. 
  12. Ponti, Franc «Pluja d'idees invertida». L'Econòmic, 13 març del 2016, pàg. 57. «Riure i jugar, com ja he dit tantes vegades, és essencial per fer progressar la nostra creativitat. Un equip creatiu massa seriós no arribarà gaire lluny. El joc ens ajuda a experimentar, a equivocar-nos, a veure les coses des de punts de vista diferents, etcètera. L'avorriment i la monotonia maten les idees creatives.»