Braquiür

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Braquiürs)
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre crustacis. Vegeu-ne altres significats a «Cranc (desambiguació)».
Infotaula taxonòmicaBraquiür
Scylla serrata
Blue crab on market in Piraeus - Callinectes sapidus Rathbun 20020819-317.jpg
Callinectes sapidus
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Malacostraca
Ordre Decapoda
Família Portunidae
Gènere Scylla
Espècie Scylla serrata
Linnaeus, 1758
Superfamílies
Modifica dades a Wikidata

Els braquiürs (Brachyura) formen un infraordre de crustacis decàpodes pleociemats, l'infraordre més nombrós; inclou la majoria del que hom coneix popularment com a crancs. Són dels crustacis més coneguts.

Morfologia[modifica]

El cefalotòrax dels braquiürs és generalment més ample que llarg i està deprimit, és a dir, aixafat dorsoventralment. Porta inserits ventralment, com tots els decàpodes, cinc parells de pereiopodis o potes locomotores. El primer d'aquests cinc parells d'apèndix està transformat, com en molts altres decàpodes, en unes pinces que sovint s'han desenvolupat molt i, sovint, de manera asimètrica. Les usen per a la captura de l'aliment, per a la defensa i per a la comunicació social. L'últim parell de pereiopodis també pot estar modificat i tenir la forma d'un parell d'aletes.

El tret més característic, al qual fa referència el seu nom científic, és una extrema reducció de les dimensions de l'abdomen, que és una mica més gran que un apèndix que porten enganxat a la cara ventral del cefalotòrax. S'interpreta aquest tret com una adaptació a una marxa eficaç, traslladant el centre de gravetat damunt les potes. Els apèndixs de l'abdomen també s'han reduït, manquen els uropodis i en els mascles només resten els pleopodis copuladors. Les femelles, que tenen l'abdomen més ample, fan servir els seus quatre parells de pleopodis per subjectar els ous.

La mida dels braquiürs és molt variada, amb espècies que arriben amb prou feines al centímetre i d'altres que passen del mig metre. Entre ells es troben els artròpodes de major massa corporal.

Desplaçament[modifica]

Els crancs solen desplaçar-se molt àgilment i de manera molt característica, ja que ho poden fer en totes direccions però especialment de costat; aquesta rapidesa afavoreix el desenvolupament d'una existència gairebé amfíbia. Alguns crancs són capaços de nedar amb eficàcia, sobretot els de la família dels portúnids (per ex., Callinectes sapidus), amb les potes posteriors aplanades que fan la funció d'unes aletes amb les quals controlen la natació.

Hàbitat[modifica]

Els crancs són bentònics, encara que també hi ha espècies que viuen, per exemple, entre els sargassos. Es troben a totes les profunditats, amb algunes estirps pròpies de fons abissals i altres en les aigües superficials, al costat de la costa. Són bastants els que passen una part del temps fora de l'aigua. Encara que la majoria dels braquiürs són marins, també existeixen formes d'aigua dolça i salabrosa, com en aiguamolls i estuaris.

Sistemàtica[modifica]

Aquest gran infraordre conté 24 superfamílies i 74 famílies[1] que, d'acord amb la NCBI, s'agrupen en dues seccions:[2]

  1. Podotremata o Dromiacea, de Haan, 1833.
  2. Eubrachyura, de Saint Laurent, 1980.

1. Podotremata[modifica]

Mictyris longicarpus

2. Eubrachyura[modifica]

Les superfamílies més nombroses són Xanthoidea (11 famílies), Majoidea (8 famílies), Cancroidea (6 famílies) i Grapsoidea (6 famílies).

Gastronomia[modifica]

Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el món, amb prop d'un milió i mig de tones consumides anualment. Destaquen en ordre decreixent, Portunus trituberculatus, Portunus pelagicus, algunes espècies del gènere Chionoecetes, el Callinectes sapidus, espècies del gènere Charybdis, Cancer pagurus, Cancer magister i Scylla serrata, amb unes captures anuals al voltant de les 20.000 tones.[3]

Fotos de crancs[modifica]

Referències[modifica]

  1. ITIS: Brachyura
  2. NCBI: Brachyura
  3. Error en el títol o la url.«». Food and Agriculture Organization (FAO).