Braquiació

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Atèlid braquiant

La braquiació (del mot llatí per dir "braç") és una forma de locomoció arborícola en què els primats es gronxen d'una branca a una altra utilitzant únicament els braços.

Braquiadors[modifica]

Els únics braquiadors autèntics són els simis inferiors (gibons i siamangs). Un gibó pot braquiar a velocitats tan altes com 55 km/h i pot desplaçar-se fins a sis metres amb cada gronxada. Les mones aranya i els orangutans són considerats semibraquiadors.

Característiques que contribueixen a la braquiació[modifica]

Algunes de les característiques que permeten als gibons, siamangs i altres primats per braquiar-se inclouen les següents: ungles petites en lloc d'urpes, dits que es tanquen cap endins, polzes oposables, extremitats anteriors llargues i articulacions glenohumerals de rotació lliure.

Braquiació i els humans[modifica]

Els humans moderns conserven moltes característiques físiques que suggereixen un avantpassat protobraquiador, incloent-hi articulacions glenohumerals flexibles i dits ben adaptats per agafar-se. En els simis, aquestes característiques eren adaptacions per la braquiació. Tot i que els humans normalment no braquien, la seva anatomia suggereix que la braquiació pot ser una preadaptació al bipedisme i els humans moderns sans encara són capaços de braquiar. Alguns parcs per nens inclouen trepadores on els nens juguen braquiant.

Referències[modifica]

  • Rice, Patricia C.; Norah Moloney (2005). Biological Anthropology and Prehistory: Exploring our Human Ancestry. Pearson Education, Inc., p. 178-179, 192. ISBN 0-205-38196-0

Enllaços externs[modifica]