Brachypodium

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Braquipodïia)
«Tragus» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «trague».
Infotaula d'ésser viuBrachypodium Modifica el valor a Wikidata

Brachypodium pinnatum
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
SubfamíliaPooideae
GènereBrachypodium Modifica el valor a Wikidata
P.Beauv., 1812

Brachypodium és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse dels commelínids, classe de les liliòpsides i divisió dels magnoliofitins. Als Països Catalans són oriündes les següents espècies: Brachypodium retusum, Brachypodium distachyon, Brachypodium phoenicoides, Brachypodium pinnatum, Brachypodium sylvaticum. És l'únic gènere de la tribu de les Brachypodieae.

Les plantes són anuals o perennes; rizomatosa o cespitosa. Canyes no llenyoses, ascendents, de vegades ramificades per sobre de la base; els entrenusos buits. Té les beines obertes, els marges se solapen per la seva longitud; collars sense flocs de cabell als costats; auricles absents; lígules membranoses, senceres o dentades, de vegades en breu ciliat.

Cariopsis amb àpexs peluts, estriats longitudinalment; fila lineal; embrions aproximadament de 1/6 de la longitud del cariopsis.[1]

Espècies[modifica]

Espècies autòctones dels Països Catalans[modifica]

Brachypodium distachyon[modifica]

  • Brachypodium distachyon (L.) Beauv. o fenàs.[cal citació] És l'únic teròfit (planta anual) autòcton d'aquest gènere, ja que les altres quatre espècies són perennes. Rarament fa més de 20 cm d'alçada. En són característiques les espiguetes aplanades i divergents (és a dir, formant un angle molt obert amb la tija). Té fulles estretes (normalment al voltant de 4 mm) i el raïm curt. Relativament comuna als prats d'herbes anuals en llocs secs, a totes les contrades de clima mediterrani dels Països Catalans.[2] Es troba des del sud d'Europa i el nord d'Àfrica fins a l'Àsia oriental i l'Índia, i també a Austràlia, algunes illes de l'Atlàntic i algunes zones d'Amèrica del nord i del sud.[3]

Brachypodium phoenicoides[modifica]

  • Brachypodium phoenicoides (L.) Roemer et Schultes. Fenàs de marge. Les fulles surten de la base de la planta, i són molt agudes i amb els nervis prominents, i es cargolen per un marge quan el temps és sec, formant un tub, per tal d'oferir menys superfície a l'evaporació. És un hemicriptòfit. És una herba molt comuna en marges i boscs clars, tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes Balears. Només esdevé rara a l'extrem sud del País Valencià.[2] En general, distribuïda a tota la Mediterrània occidental i també al sud de Grècia.[4] És l'espècie dominant dels fenassars,[5] que són prats relativament secs que es formen on hi ha prou gruix de sòl.

Brachypodium pinnatum[modifica]

  • Brachypodium pinnatum (L.) Beauv. o fenàs.[cal citació] Té les fulles basals, com el fenàs de marge, però són poc o gens convolutes, i són flàccides i amb els nervis gens prominents. Hemicriptòfit. Es troba als prats de pastura al Pirineu.[2] Força rara als Països Catalans, però distribuïda des del nord de la península Ibèrica fins al centre-sud de Sibèria, i del sud d'Escandinàvia al nord de Grècia.[4]

Brachypodium retusum[modifica]

  • Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. Llistó. Té les tiges folioses ramificades, amb fulles disposades a banda i banda (dístiques), de vegades gairebé perpendiculars a la fulla. És un camèfit, o sigui, no perd les parts aèries a l'estació desfavorable. És una herba molt comuna a les contrades mediterrànies en comunitats més o menys obertes, des dels carrascars i les garrigues a diferents tipus de prats. En sòls prims i eixuts s'hi fa una comunitat, el llistonar, en què és l'espècie dominant.[5] Als Països Catalans el llistó és comú arreu, excepte cap al Pirineu, on esdevé més rar.[2] Es troba a tot el sud d'Europa, el nord d'Àfrica i el proper orient fins a Aràbia.[3]

Brachypodium sylvaticum[modifica]

  • Brachypodium sylvaticum (L.) (Hudson) Beauv. Fenàs de bosc. Té les fulles amples i d'un verd franc, i no surten de la base sinó de la tija ni es troben cargolades. Molt comuna en boscos i llocs ombrívols. Hemicriptòfit. Es troba a Mallorca i Menorca, al nord i l'interior del País Valencià, i a tot Catalunya, excepte a la zona més seca de la Depressió Central.[2] Distribuït pel centre i sud d'Europa i també pel sud-est d'Àsia.[6]

Espècies[modifica]

Llista d'espècies del gènere:[7]

  • Brachypodium arbusculum
  • Brachypodium bolusii
  • Brachypodium cespitosum
  • Brachypodium distachyon
  • Brachypodium distachyum
  • Brachypodium durum
  • Brachypodium firmifolium
  • Brachypodium flexum
  • Brachypodium glaucovirens
  • Brachypodium humbertianum
  • Brachypodium japonicum
  • Brachypodium kawakamii
  • Brachypodium kotschyi
  • Brachypodium longearistatum
  • Brachypodium madagascariense
  • Brachypodium mexicanum
  • Brachypodium mucronatum
  • Brachypodium perrieri
  • Brachypodium phoenicoides
  • Brachypodium pinnatum
  • Brachypodium pratense
  • Brachypodium pringlei - Distribuïda a Mèxic[3]
  • Brachypodium retusum
  • Brachypodium rupestre
  • Brachypodium sylvaticum

Sinònims[modifica]

Brevipodium Á. Löve & D. Löve, Trachynia Link, Tragus Panz.[8]

Referències[modifica]

  1. «herbarium.usu.edu». Arxivat de l'original el 2010-06-26. [Consulta: 17 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Clayton, W.D., Harman, K.T. et Williamson, H. Brachypodium distachyon Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine., Brachypodium pringlei[Enllaç no actiu] i Brachypodium retusum[Enllaç no actiu] dins de GrassBase - The Online World Grass Flora - Informació sobre aquestes espècies (anglès)
  4. 4,0 4,1 Mapa de distribució de B. pinnatum i B. phoenicoides (anglès) a Den virtuella floran (suec)
  5. 5,0 5,1 Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X. 
  6. .Mapa de distribució de B. sylvaticum (anglès) a Den virtuella floran (suec)
  7. Clayton, W.D., Harman, K.T. et Williamson, H. Índex d'espècies (lletra B) Arxivat 2009-02-24 a Wayback Machine. dins de GrassBase - The Online World Grass Flora - Informació sobre 11.000 espècies de gramínies (anglès)
  8. «Germplasm Resources Information Network, consultada 24.06.08». Arxivat de l'original el 2004-11-08. [Consulta: 24 juny 2008].

Bibliografia[modifica]

  • Harz, C.O. (1880) Linnaea 43: 15, 16.
  • Soreng,R.J., Davidse, G., Peterson, P.M., Zuloaga, F.O., Judziewicz, E.J., Filgueiras, T.S., O. Morrone, O. & Komaschenko, K. (2012) World-wide Phylogenetic Classification of Poaceae (Gramineae). Available on line Poaceae. Accessed 6 Sept. 2013.
  • http://www.tropicos.org/NameSearch.aspx?name=Brachypodieae
  • USDA: GRIN Taxonomy for Plants[1] (23 March 2006)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brachypodium