Brauli Montoya i Abat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Brauli Montoya Abat)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBrauli Montoya i Abat
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Novelda (Vinalopó Mitjà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Brauli Montoya Abat (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1956) és un filòleg valencià, doctor en filologia catalana, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans[1] i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[2][3] Ha especialitzat la seua recerca en l'àmbit de la sociolingüística, especialment en la interrupció de la transmissió lingüística intergeneracional,[4][5] la revernacularització, i la llengua col·loquial en el procés de substitució lingüística. També ha realitzat diversos estudis referits a la toponímia valenciana, especialment a la del migjorn valencià.

Va estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona (1979) i es va doctorar en Filosofia i Lletres (Secció de Filologia Catalana) per la Universitat d'Alacant (1985) amb la tesi sobre sociolingüística històrica: canvi lingüístic en curs i desplaçament de llengües a l'extrem meridional de la llengua catalana. Forma part de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (des de 1999), de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (des de 2002) i de Acadèmia Valenciana de la Llengua (a partir d'agost de 2016);[2][3] així com de la Xarxa Cruscat (Coneixements, Usos i Representacions del català) des que va ser creada (2004) (IEC).[6] Igualment participa en diferents grups de recerca sobre gramàtica, sociolingüística i traducció de clàssics valencians,[7][8][9][4] i els seus textos han format part de les proves de Selectivitat.[10]

Obra (selecció)[modifica]

  • Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l'Edat Moderna. Alacant: Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1986, 288 pàgs. ISBN 84-505-4772-5
  • Alacant: la llengua interrompuda. Paiporta: Denes, 1996, 304 pàgs. 304. ISBN 84-88578-32-6
  • La transmissió familiar del valencià. València: Generalitat Valenciana, 2012, 445 pàgs. ISBN 9788448256913
  • La llengua dels mallorquins de San Pedro (Argentina). Barcelona: Abadia de Montserrat, 2017. 116 pàgs. ISBN 9788498839289
  • Aproximació a la història de la llengua catalana. Alzira: Bromera, 2018, 162 pàgs. ISBN 9788490268339

Referències[modifica]

  1. «Fitxa de Brauli Montoya a l'IEC». [Consulta: 20 maig 2016].
  2. 2,0 2,1 «La AVL equilibra su renovación con el "provalencianista" Saragossà». Levante-EMV, 09-04-2016.
  3. 3,0 3,1 «El profesor Brauli Montoya, nuevo miembro de la Academia Valenciana de la Lengua». Cadena SER, 20-05-2016.
  4. 4,0 4,1 «El uso del valenciano pierde fuerza». Levante-EMV, 22-02-2009.
  5. «Entrevista a Brauli Montoya: “La independència de Catalunya seria contraproduent”». Parlem a l'IEC, 08-03-2012.
  6. «Qui som? (llistat de membres de la Xarxa CRUSCAT-IEC)».
  7. «Fitxa de Brauli Montoya a la Universitat d'Alacant». Arxivat de l'original el 2016-08-04. [Consulta: 23 maig 2016].
  8. «El valenciano desciende en una década y sólo lo hablan el 37% de los alicantinos». Las Provincias, 01-03-2009.
  9. El 54% de familias que inscriben a sus hijos en valenciano han cursado estudios universitarios, 22-03-2009.
  10. «Un escritor en lengua catalana para el examen de Valenciano de Selectividad». Las Provincias, 10-06-2015.

Enllaços externs[modifica]