Brač
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Croàcia | ||||
| Županija | Comtat de Split-Dalmàcia  | ||||
| Capital | Supetar | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 14.434 (2011) (36,45 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 396 km² | ||||
| Banyat per | mar Adriàtica | ||||
| Altitud | 780 m | ||||
| Punt més alt | Vidova gora (en)  (780 m) | ||||
| Patrocini | Sant Jordi | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Brač (de vegades escrit "Brac", pronunciació [ˈbɾaːtʃ]) és una illa de la regió de Dalmàcia, situada a Croàcia. El poble principal és Supetar (italià: San Pietro di Brazza) i una de les seves principals atraccions és la platja de Bol, que es troba en un altre poble al sud de l‘illa. L'illa té una població de 13.956 habitants.[1] Hi ha un autobús que recorre l'illa de nord a sud i viceversa (Supetar-Bol-Supetar), dura aproximadament una hora. Té connexió regular per ferri amb Split.
Història[modifica]
L'illa ha estat poblada des de fa milers d'anys. A més de restes de la cultura iliria, s'han trobat vestigis del paleolític.
Els romans en conquistar la Dalmacia van anomenar a l'illa Bretia. (o també Brattia) Durant segles posteriors va ser envaïda per àvars i tribus eslaves.
Durant els segles xiii i xiv l'illa va estar sota l'autoritat de la República de Venècia, i se li va donar el nom de Brazza. Més tard s'incorporaria al regne d'Hongria, per després tornar a domini venecià.
Al segle xviii l'illa va ser disputada pels venecians, l'Imperi Otomà i la corona d'Habsburg. Finalment, en 1815 el Congrés de Viena la va assignar a l'Imperi Austrohongarès juntament amb la resta de Croàcia.
Durant la segona meitat del segle xix i les primeres dècades del segle XX els seus habitants van emigrar cap a països com Xile, Argentina, Austràlia, Nova Zelanda, Alemanya i Àustria. De fet, al primer país el 90 % dels descendents de croats té els seus ancestres en aquesta illa.[2] Després de la Primera Guerra Mundial, el 1918 l'illa va ser integrada a Iugoslàvia. El 1991, va passar a formar part de la recentment independitzada Croàcia.
En 1999 va ser batejat un asteroide conegut pel nom 10645 (Brac) en el seu honor, per que va ser descobert en l'observatori Višnjan, situat a l'illa.[3]
Economia[modifica]
L'illa ha depès principalment de l'agricultura i la pesca. Plini el Vell comentava positivament sobre el vi, oli d'oliva i el formatge de cabra produït allí.
No obstant això, l'illa ha estat famosa per la seva pedra blanca, que ha estat utilitzada per construir palaus com el de Dioclecià en Split i la Casa Blanca a Washington.
En temps més recents, s'ha donat un fort impuls al turisme, a causa de la confluència de diferents cultures i les seves obres.
Ciutats i pobles[modifica]
Algunes ciutats i pobles de l'illa que podem destacar són: Supetar, Pučišća, Splitska, Postira, Nerežišći, Donji Humac, Milna, Mirca, Gornji Humac, Selca, Ložičća.
Personalitats[modifica]
A l'illa de Brač van néixer els ancestres de diverses personalitats sud-americanes d'ascendència croata:
- Filip Lukšić, marina mercant, pare d'Arturo Lussich (metge i polític) i d'Antonio Lussich (arboricultor);
- Šime Matulić, avi matern del metge uruguaià Teodoro Vilardebó;
- Polikarp Lukšić, de qui descendeix la família Luksic, important al món empresarial de Xile.
- Mateo Franulić, pare de Lenka Franulic destaca pionera del periodisme xilè i escriptora.
Referències[modifica]
- ↑ Ostroški, Ljiljana (Desembre del 2015). Statistički ljetopis Republike Hrvatske 2015 Statistical [Anuari de la República de Croàcia 2015] (PDF). Anuari estadístic de la República de Croàcia (en croat i anglès). 47. Zagreb: Oficina d'Estadística de Croàcia. p. 47. ISSN 1333-3305. Recuperat el 27 de desembre del 2015.
- ↑ "Presidente Lagos homenajeó con una placa a inmigrantes croatas", noticia del 30 de gener de 2004 aparecida en Radio Cooperativa
- ↑ Schmadel, Lutz D. (2006). Dictionary of Minor Planet Names – (10645) Brač, Addendum to Fifth Edition: 2003–2005. Springer Berlin Heidelberg. p. 55. ISBN 978-3-540-34360-8. Consultat 12 April 2016.