Bredigita
 Bredigita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₇Mg(SiO₄)₄ |
| Epònim | Max A. Bredig (en)   |
| Localitat tipus | Scawt Hill, Larne, Comtat d'Antrim, Irlanda del Nord, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.07 |
| Dana | 51.4.1.1 |
| Heys | 14.5.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,9Å; b = 18,34Å; c = 6,73Å; |
| Color | gris, incolor |
| Macles | de contacte simple i cícliques en {110} |
| Exfoliació | distingible en {130} |
| Lluïssor | vítrea |
| Densitat | 3,42 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,712 nβ = 1,716 nγ = 1,725 |
| Birefringència | δ = 0,013 |
| Angle 2V | mesurat: 30°, calculat: 68° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Impureses comunes | Ti, Fe, Mn, Ba, F |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1948 |
| Símbol | Bdi |
| Referències | [1][2] |
La bredigita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1948 a Scawt Hill, Irlanda del Nord, Regne Unit i rep el seu nom en honor del químic físic Max Albrecht Bredig (1902 - 1977) que va estudiar el polimorfisme del silicat de calci, Ca₂SiO₄.
Característiques[modifica]
La bredigita és un nesosilicat de fórmula química Ca₇Mg(SiO₄)₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls rabassuts en forma de bota o barril amb seccions transversals pseudohexagonals, com a cristalls prismàtics esvelts o també com a cristalls arrodonits; els cristalls mesuren fins a 2 mm de longitud.[2] És incolora o grisa. La seva duresa no ha estat determinada encara.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bredigita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.
Formació i jaciments[modifica]
La bredigita apareix en pedres calcàries metamorfosades de contacte i dolomites amb intrusions de dolerita o sienita monzonita.[2]
Ha estat trobada al volcà Shadil-Kohkh, Xida Kartli, Geòrgia; volcà Bellerber i Üdersdorf, Renània-Palatinat, Alemanya; Negev, Israel; Narin-Kunta, Sibèria de l'Est, Rússia; Illa de Muck i Ardnamurchan, Escòcia, Larne i Glenoe, Irlanda del Nord, Regne Unit; Apache Peak, Texas, Estats Units.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: larnita, spurrita, gehlenita, melilita, perovskita i magnetita.[2]