Bressol de la civilització

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El terme «bressol de la civilització» es refereix als llocs on, segons les dades arqueològiques actuals, es creu que va aparèixer la civilització. El pensament actual és que no hi va haver un bressol únic, sinó que diverses civilitzacions es van desenvolupar independentment; d'aquestes, es creu que el Creixent Fèrtil (Mesopotàmia i l'Antic Egipte) són les més antigues.[1] Altres civilitzacions van aparèixer a l'Àsia, entre cultures situades al llarg de grans valls fluvials, com la Plana Indogangètica a l'Índia[2][3] i la Plana Central de la Xina, al curs baix del Riu Groc.[4] Es disputa fins a quin punt hi va haver influències significatives entre les civilitzacions primerenques de l'Orient Pròxim i les de l'Àsia Oriental. Els acadèmics accepten que les civilitzacions de Mesoamèrica, principalment a l'actual Mèxic, i Norte Chico al Perú d'avui dia van emergir independentment de les d'Euràsia.[5]

Els erudits han definit la civilització fent servir criteris diversos, com l'ús de l'escriptura, les ciutats, una societat basada en un sistema de classes, l'agricultura, la ramaderia, edificis públics, la metal·lúrgia o l'arquitectura monumental.[6][7] El terme bressol de la civilització sovint s'ha aplicat a una gran varietat de cultures i àrees, particularment a les calcolítiques de l'Antic Orient Pròxim (període d'Obeid) i al Creixent Fèrtil, a l'Antiga Índia i a l'Antiga Xina. També s'ha aplicat a l'antiga Anatòlia, al Llevant i a l'Altiplà Iranià, i també per referir-se a predecessors culturals—com l'Antiga Grècia com a predecessora de la civilització occidental[8]—fins i tot quan aquests indrets no s'entenen com un desenvolupament independent de la civilització.[9]

Història del concepte[modifica]

El concepte "bressol de la civilització" és objecte de debat. L'ús figuratiu de bressol per significar "el lloc o regió on quelcom es nodreix o es refugia en els seus primers estadis" ja apareix a l'Oxford English Dictionary de Spenser (1590). Charles Rollin afirmà a Ancient History (1734) que Egipte havia estat "el bressol de la civilització santa".

L'expressió "bressol de la civilització" juga un paper en el misticisme nacional. S'ha utilitzat tant en cultures orientals com occidentals, per exemple, en el nacionalisme hindú (En Busca del Bressol de la Civilització, 1995) i en el nacionalisme xinès (Xinès;— El Bressol de la Civilització 2002). Els termes també apareixen en pseudohistòria esotèrica, com al Llibre d'Urantia, on es reclama el títol de "segon Edèn", o en pseudoarqueologia relacionada amb la Bretanya megalítica (Civilization One 2004, Ancient Britain: The Cradle of Civilization 1921).

La teoria tradicional sobre el desplegament de la civilització és que va començar al Creixent Fèrtil i des d'allà s'escampà per influència.[10] Els investigadors consideren actualment que les civilitzacions van aparèixer independentment en diversos llocs de tots dos hemisferis. Han observat que els desenvolupaments socioculturals van ocórrer durant cronologies diferents. Les comunitats "sedentàries" i "nòmades" van continuar interaccionant considerablement; no estaven dividides estrictament entre grups culturals massa diferents. El concepte de bressol de la civilització se centra on els habitants van establir-se per fundar ciutats, crear sistemes d'escriptura, experimentar amb tècniques per fer ceràmica i metalls, per domesticar animals i desenvolupar estructures socials complexes amb sistemes de classes.[5] Actualment s'identifiquen cinc llocs on la civilització va emergir independentment: el Creixent Fèrtil, la Plana Indogangètica, la Plana del Nord de la Xina, els Andes centrals i Mesoamèrica.[7][11][12][13][14][15][16][17][18]

D'altra banda, hi ha consens acadèmic en què la Grècia clàssica és la cultura seminal que va servir de fonament per la cultura occidental moderna, la democràcia, l'art, el teatre, la filosofia i la ciència. Per aquest motiu, és coneguda com a bressol de la civilització occidental.[a] Juntament amb Grècia, Roma també s'ha descrit com a lloc de naixement o bressol de la civilització occidental a causa del paper que la ciutat va exercir en la política, el republicanisme, la llei, arquitectura, guerra i cristiandat occidental.[b]

Creixement de la civilització[modifica]

Vegeu també: Revolució neolítica i Calcolític

Els primers signes d'un procés que portaria a la cultura sedentària es pot veure al Llevant ja el 12.000 aC, quan la cultura natufiana va esdevenir sedentària; el 10.000 aC havia evolucionat a una societat agrícola.[34] La importància de l'aigua per salvaguardar subministraments de menjar abundants i estables, gràcies a les condicions favorables per caçar, pescar i recol·lectar recursos incloent-hi cereals, va donar una economia d'ampli espectre inicial que va desencadenar la creació de poblats permanents.[35]

Els establiments proto-urbans més antics amb diversos milers d'habitants van emergir durant el Neolític. Les primeres ciutats en tenir-ne desenes de milers van ser Memfis i Uruk el segle XXXI aC.

Els temps històrics es diferencien dels prehistòrics quan els "registres del passat comencen a mantenir-se pel benefici de les generacions futures";[36] que podria ser de forma oral o escrita. El creixement de la civilització coincideix amb el desenvolupament de l'escriptura a partir de la protoescriptura, el calcolític de l'Orient Pròxim, el període de transició entre el Neolític i l'edat del bronze durant el quart mil·lenni aC i el desenvolupament de la protoescriptura a Harappa a la vall de l'Indus al sud d'Àsia al voltant del 3300 aC són les primeres incidències, seguides per l'evolució de la protoescriptura xinesa cap a l'escriptura dels ossos oraculars, i de nou amb l'aparició de sistemes d'escriptura mesoamericans a partir del 900 aC.

En absència de documents escrits, la major part dels aspectes del creixement de les primeres civilitzacions provenen d'assentaments arqueològics que documenten el desenvolupament d'institucions formals i de la cultura material. Una manera de viure "civilitzada" està enllaçada en últim terme amb condicions que provenen gairebé exclusivament de l'agricultura intensiva. Gordon Childe va definir el desenvolupament de la civilització com a resultat de dues revolucions successives: la revolució neolítica, que va portar al desenvolupament de comunitats establertes, i la revolució urbana, que va millorar tendències cap a establiments densos, grups amb professions especialitzades, classes socials, excedents, edificis públics monumentals i escriptura. Poques d'aquestes condicions, tanmateix, no són desafiades pels registres: no s'han atestat establiments densos ni a l'Antic Regne d'Egipte ni a l'àrea maia; els inques no tenien sistema d'escriptura, i sovint l'arquitectura monumental precedia qualsevol indici de poblat. Per exemple, a l'actual Louisiana, investigadors han determinat que cultures que principalment eren nòmades s'organitzaven al llarg de generacions per construir monticles de terraplens en establiments estacionals el 3400 aC. Més que una successió d'esdeveniments i precondicions, el creixement de la civilització es podria hipotetitzar com a procés accelerat que va començar amb una agricultura incipient i va culminar amb l'edat del bronze oriental.[37]

Cronologia[modifica]

La següent línia del temps mostra les dates aproximades de l'aparició de la civilització en les zones destacades i les principals cultures neolítiques que les precedia. No indica, però, l'inici de la presència humana o d'un grup ètnic concret, que sovint van ocórrer abans que l'aparició de la civilització.

Període hel·lenísticGrècia clàssicaGrècia arcaicaEdat fosca gregaGrècia micènicaCivilització minoicaCivilització ciclàdicaGrècia NeolíticaCivilització epi-olmecaLa VentaSan Lorenzo TenochtitlánMokayaChantutoChavínChavínCultura SechinCivilització de CaralCivilització de CaralCivilització de CaralChinchorroDinastia HanDinastia QinPeríode dels Regnes Combatents (Xina)Primaveres i TardorsDinastia ZhouDinastia ShangCultura d'ErlitouCultura de LongshanCultura de LongshanCultura de YangshaoImperi MàuriaDinastia NandaMahajanapadesPeríode vèdicPeríode vèdicCultura del Cementiri HCivilització de la vall de l'IndusCivilització de la vall de l'IndusMehrgarhImperi SelèucidaDiàdocsRegne de MacedòniaImperi AquemènidaImperi NeobabilònicImperi NeoassiriImperi Assiri MitjàMitanniCassitesAntic Imperi BabilònicAntic Imperi AssiriDinastia d'IsinTercera dinastia d'UrGutisImperi accadiPeríode dinàstic arcaicPeríode de Jemdet NasrPeríode d'Uruk

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  1. Charles Keith Maisels. The Near East: Archaeology in the "Cradle of Civilization. Routledge, 1993. ISBN 0-415-04742-0. 
  2. Thorpe, Showick Thorpe Edgar. The Pearson General Studies Manual 2009, 1/e. Pearson Education India, 2009. 
  3. «Indus River Valley Civilizations». [Consulta: 4 gener 2016].
  4. Cradles of Civilization-China: Ancient Culture, Modern Land, Robert E. Murowchick, gen. ed. Norman: University of Oklahoma Press, 1994
  5. 5,0 5,1 Mann, Charles C. 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus. Vintage Books, 2006, p. 199–212. ISBN 1-4000-3205-9. 
  6. Haviland, William. Cultural Anthropology: The Human Challenge. Cengage Learning, 2013, p. 250. 
  7. 7,0 7,1 Understanding Early Civilizations: A Comparative Study, Trigger, Bruce G., Cambridge University Press, 2007
  8. 8,0 8,1 Maura Ellyn; Maura McGinnis Greece: A Primary Source Cultural Guide. The Rosen Publishing Group, 2004, p. 8. ISBN 978-0-8239-3999-2. 
  9. Lin (林), Shengyi (勝義); He (何), Xianrong (顯榮). Taiwan — The Cradle of Civilization (en chinese). Taipei: Taiwan fei die xue yan jiu hui (台灣飛碟學硏究會), 2001. ISBN 978-957-30188-0-3. OCLC 52945170. 
  10. «The Rise Of Civilization In The Middle East And Africa». History-world.org. [Consulta: 18 abril 2009].
  11. "Rise of Civilizations: Mesopotamia to Mesoamerica", Archaeology, Wright, Henry T., vol. 42, no. 1, pp. 46–48, 96–100, 1990
  12. «AP World History». College Board. [Consulta: 28 juliol 2008].
  13. «World History Course Description». College Board. [Consulta: 28 juliol 2008].
  14. «Civilization». The Columbia Encyclopedia. [Consulta: 28 juliol 2008].
  15. Edwin, Eric. «city», 27-02-2015. [Consulta: 4 gener 2016].
  16. «Africanafrican.com». [Consulta: 4 gener 2016].
  17. The Ancient Hawaiian State: Origins of a Political Society, Hommon, Robert J., Oxford University Press, 2013
  18. Kennett, Douglas J.; Winterhalder, Bruce (2006). Behavioral Ecology and the Transition to Agriculture. University of California Press. pp. 121–. ISBN 978-0-520-24647-8. Retrieved 27 December 2010.
  19. John E. Findling; Kimberly D. Pelle Encyclopedia of the Modern Olympic Movement. Greenwood Publishing Group, 2004, p. 23. ISBN 978-0-313-32278-5. 
  20. Wayne C. Thompson; Mark H. Mullin Western Europe, 1983. Stryker-Post Publications, p. 337. «for ancient Greece was the cradle of Western culture ...» 
  21. Frederick Copleston. History of Philosophy Volume 1: Greece and Rome. A&C Black, 1 juny 2003, p. 13. ISBN 978-0-8264-6895-6. «PART I PRE-SOCRATIC PHILOSOPHY CHAPTER II THE CRADLE OF WESTERN THOUGHT:» 
  22. Mario Iozzo. Art and History of Greece: And Mount Athos. Casa Editrice Bonechi, 2001, p. 7. ISBN 978-88-8029-435-1. «The capital of Greece, one of the world's most glorious cities and the cradle of Western culture,» 
  23. Marxiano Melotti. The Plastic Venuses: Archaeological Tourism in Post-Modern Society. Cambridge Scholars Publishing, 25 maig 2011, p. 188. ISBN 978-1-4438-3028-7. «In short, Greece, despite having been the cradle of Western culture, was then an “other” space separate from the West.» 
  24. Library Journal. 97. Bowker, abril 1972, p. 1588. «Ancient Greece: Cradle of Western Culture (Series), disc. 6 strips with 3 discs, range: 44–60 fr., 17–18 min» 
  25. Stanley Mayer Burstein. Current Issues and the Study of Ancient History. Regina Books, 2002, p. 15. ISBN 978-1-930053-10-6. «and making Egypt play the same role in African education and culture that Athens and Greece do in Western culture.» 
  26. Murray Milner, Jr.. Elites: A General Model. John Wiley & Sons, 8 gener 2015, p. 62. ISBN 978-0-7456-8950-0. «Greece has long been considered the seedbed or cradle of Western civilization.» 
  27. Slavica viterbiensia 003: Periodico di letterature e culture slave della Facoltà di Lingue e Letterature Straniere Moderne dell'Università della Tuscia. Gangemi Editore spa, 2011-11-10, p. 148. ISBN 978-88-492-6909-3. «The Special Case of Greece The ancient Greece was a cradle of the Western culture,» 
  28. Kim Covert. Ancient Greece: Birthplace of Democracy. Capstone, 1 juliol 2011, p. 5. ISBN 978-1-4296-6831-6. «Ancient Greece is often called the cradle of western civilization. ... Ideas from literature and science also have their roots in ancient Greece.» 
  29. Henry Turner Inman. «Rome: the cradle of western civilisation as illustrated by existing monuments». [Consulta: 4 gener 2016].
  30. Michael Ed. Grant. «The Birth Of Western Civilisation, Greece & Rome». [Consulta: 4 gener 2016].
  31. HUXLEY, George (et al). «9780500040034: The Birth of Western Civilization: Greece and Rome». [Consulta: 4 gener 2016].
  32. «Athens. Rome. Jerusalem and Vicinity. Peninsula of Mt. Sinai.: Geographicus Rare Antique Maps». [Consulta: 4 gener 2016].
  33. «Download This PDF eBooks Free». [Consulta: 4 gener 2016].
  34. Ofer Bar-Yosef. «The Natufian Culture in the Levant, Threshold to the Origins of Agriculture» (PDF). [Consulta: 4 gener 2016].
  35. La protohistoire de l'Europe, Jan Lichardus et al., Presses Universitaires de France, Paris. ISBN 84-335-9366-8, 1987, chapter II.2.
  36. Carr, Edward H. (1961). What is History?, p. 108, ISBN 0-14-020652-3
  37. Britannica 15th edition, 26:62–63.