Bridei III

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBridei III
Pictish Stone at Aberlemno Church Yard - Battle Scene Detail.jpg
Pedra de Aberlemno, on s'hi representa l'escena d'una batalla, suposadament la de Dunnichen.
Biografia
Naixement 616 (Gregorià)
Mort 693 (76/77 anys)
  List of kings of the Picts Tradueix 

672 – 693
← Drest VITaran mac Ainftech →
Activitat
Ocupació Monarca
Família
Pare Beli I of Alt Clut Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Bridei III, també conegut amb el nom de Bridei mac Beli, va ser rei dels pictes de 672 a 693. Va ser proclamat rei després de la batalla dels Dos Rius, on el seu predecessor, Drest mac Donnel, hi va patir una severa derrota.

Orígens familiars[modifica]

Bridei era fill de Beli o Bili, un rei del regne de Strathclyde,[1] i nét del rei picte Nechtan nepos Uerb.[2] També era el germanastre del rei Owen o Hoan de Strathclyde i l’oncle de Dumngual o Domnall mac Hoan († 694),[3] que va regnar a Dumbarton.[4]

Segons la Historia Brittonum, Bridei seria parent (del llatí fratuelem)[5] d’Egfrid de Northúmbria, ja que el pare d'Oswiu s'havia casat vers el 620 amb la princesa bretona Rienmeleth, filla de Royth i néta d’Urien, rei de Rheged;[6] la família de Rheged sembla que estava enllaçada amb la que regnava a Strathclyde. És probable també que la mare de Bridei fos germana del rei Talorgan mac Enfret.[7][8]

Regnat[modifica]

Bridei III va accedir al tron amb l'expulsió de Drest mac Donnel el 672,[9] després de la derrota a la batalla dels Dos Rius. Els cronistes el consideren essencialment un rei de Fortriu.

El 680, el rei Bridei va assetjar Duinbaitte, o Dunbeath, que William Forbes Skene[10] situa al Caithness.[11] El 681 va intervenir al sud dels Mounth i va assetjar Dunfoither, o Dunnotter, prop de Stonehaven.[12] L’any següent, va reunir una flota important i va aturar l'expansió marítima dels pictes de les Òrcades.[13] El 683, va assetjat Dun At, la capital dels escots, i Dun Duirn (?).[14] Durant aquest temps, després d'haver organitzat el 684 una expedició a Irlanda[15] criticada pel propi Beda el Venerable, el rei Egfrid va decidir envair el país dels pictes contra l'avís dels seus consellers. El seu exèrcit va travessar el Forth i el Tay sense trobar cap resistència i va penetrar profundament a Fortriu, molt probablement el seu objectiu militar. Els pictes de Bridei III va encerclar l'exèrcit northumbri als turons de Dunnichen, al sud de Forfar (Angus) i va ser esclafat el dissabte 20 de maig de 685 a la batalla de Dunnichen.[16] El rei Egfrid de Northúmbria, el duc Beornheth, així com també una gran part del seu exèrcit hi van perdre la vida. Aquesta derrota va significar un retrocés en les aspiracions expansionistes de Northúmbria al nord e la Gran Bretanya.

Després de la victòria sobre els angles, Bridei va regnar fins a la seva mort el 693.[17] El seu cos va ser transportat a Iona, on hi reposava ja el cos del seu enemic Egfrid, i enterrat per Adamnà, novè abat d'Iona (des del 679).[18]

Referències[modifica]

  1. Forbes Skene, 1867.
  2. Smyth, 1984, p. 64.
  3. Annals d'Ulster : AU 694.5
  4. Fraser, 2009, p. 313.
  5. Segons J.M.P. Calise a Pictish Sourcebook (p. 184) fratuelem és la forma en l'acusatiu de fratuelus que deriva de frater (germà), que també pot significat "nebot".
  6. Smyth, 1984, p. 22.
  7. Forbes Skene, 2010, p. 263.
  8. Ashley, 2014, p. 166.
  9. Annals de l'Ulster AU 672 i Annals de Tigernach AT 672.5
  10. Forbes Skene, 2010, p. 263-264.
  11. Annales d'Ulster, AU 680
  12. Annales d'Ulster, AU 681.5
  13. Annales d'Ulster, AU 682.4 et Annales de Tigernach, AT 682.5
  14. Annales d'Ulster, AU 683.3.
  15. Crònica anglo-saxona, AD 684
  16. Crònica anglosaxona, AD 685, Annals de l'Ulster, AU 686.1 (recte 685)
  17. Annals de l'Ulster AU ; 693.1
  18. Forbes Skene, 2010, p. 408.

Bibliografia[modifica]

  • Ashley, Mike. British Kings & Queens (llibre). Londres: Robinson, 2014. ISBN 1-84119-096-9. 
  • Forbes Skene, William. Chronicle of the Picts and the Scots (llibre). Edimburg: H.M General Register House, 1867. 
  • Forbes Skene, William. Celtic Scotland (llibre). Forgotten Books, 2010. ISBN 978-144008053-1. 
  • Fraser, James E. From Caledonia to Pictland. Scotland to 795 (llibre). Edimburg: The New Edinburgh History of Scotland, 2009. ISBN 978-0748612321. 
  • Smyth, Alfred P. Warlords and Holy men Scotland AD 80~1000 (llibre). Edimburg: Edinburgh University Press, 1984. ISBN 0-7486-0100-7.