Brigantaggio post-unitat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBrigantaggio post-unitat
unificació italiana Modifica el valor a Wikidata
Giovanni Fattori - Episodio della campagna contro il brigantggio 1864.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusconflicte Modifica el valor a Wikidata
Data1860 Modifica el valor a Wikidata
LlocMezzogiorno Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne d'Itàlia i Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Banda de bandolers a Basilicata, dirigida per Vincenzo « Totaro » Di Gianni, tinent de Carmine Crocco
El Regne de les Dues-Siciles l'any 1853

Brigantaggio post-unitat, segons la historiografia italiana, evoca un moviment bèl·lic que, ja present sota la forma de bandolerisme al sud d'Itàlia i Sicília dels Borbons i de Murat, es va desenvolupar després de l'annexió del Regne de les Dues Sicílies pel Regne de Sardenya (Piemont) donant naixement al Regne d'Itàlia i prenent sovint la connotació d'una revolta popular.[1][2]

Amb el suport del govern de les Dues Sicílies a l'exili i dels Estats Pontificis, la rebel·lió va ser conduïda principalment per elements del proletariat rural i d'ex-militars borbons, a més de rebels al servei militar, desertors i evadits de presons que, empesos per diverses dificultats econòmiques i socials, es van oposar a la política del nou govern italià.[3][4]

L'expressió « brigantaggio post-unitat » és discutida per certs historiadors que jutgen aquesta revolta motivada políticament i socialment: de fet va ser la primera guerra civil d'Itàlia que va inflamar el país a penes realitzada la unificació i fins a l'any 1867. Més endavant, en diversos episodis de bandolerisme es verifica que ja no tenen reivindicacions polítiques o socials.[5]

Referències[modifica]

  1. Molfese, Franco. Storia del brigantaggio dopo l'Unità, 1966. 
  2. Monatsschrift zum Conversations-Lexikon. Unsere Zeit, 1870. 
  3. «Risorgimento». [Consulta: 4 novembre 2019].
  4. «Risorgimento». [Consulta: 4 novembre 2019].
  5. «Il brigantaggio a Genzano di Lucania e dintorni». [Consulta: 4 novembre 2019].