Brigitte Helm

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBrigitte Helm
Biografia
Naixement (de) Brigitte Eva Gisela Schittenhelm
17 març 1906
Berlín
Mort 11 juny 1996 (90 anys)
Ascona
Lloc d'enterrament cantó de Ticino
Activitat
Ocupació Actriu de cinema
Premis

IMDB: nm0375609
Modifica les dades a Wikidata

Brigitte Helm (17 de mar del 1906, segons altres fonts 17 de mar del 1908, a Berlín - 11 de juny del 1996 a Ascona; nascuda com Birgitte Eva Gisela Schittenhelm) va ser una actriu de cinema alemanya. És coneguda principalment pel seu paper protagonista al film mut Metropolis (1927), que alhora fou el seu debut cinematogràfic.

Vida[modifica]

El seu pare va ser Edwin Alexander Johannes Schittenhelm (1871-1913), la seua mare Gertrud Martha Tews (1877-1955).

Brigitte Helm va anar al Johannaheim, un orfenat per a xiquetes amb una escola annexada a l'antiga duana Werftpfuhl a Hirschfelde (actualment Werneuchen-Hirschfelde, Brandenburg), que va ser fundada pel propietari Eduard Arnhold. Allí va participar, entre d'altres, en una representació privada de Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare. Als setze anys va escriure una carta a Fritz Lang, perquè ella, conencuda del seu propi talent, volia ser actriu. A Neubabelsberg va interpretar a Isabel de Maria Estuard davant Lang. Fascinat, entre d'altres, per la seua elecció del paper d'Isabel, la seua versatilitat expressiva i la seua capacitat d'improvisació va recomanar-la a la productora alemanya UFA, i per això Helm va rebre-hi formació. Després d'una audició fallida amb un altre director, Lang va decidir, malgrat dubtar-ho molt, donar a Helm el doble rol de Maria/androide en la seua pel·lícula Metropolis.

Després de la seua formació Brigitte Helm, l'any 1925, va signar un contracte de deu anys amb la productora UFA i durant aquest temps interpretà quasi sempre papers protagonistes. Per a no ser encasellada en el paper de femme fatale, es va querellar contra l'UFA, va arribar a un acord perquè interpretara des de llavors també altres papers. A 1930 va participar a la pel·lícula Die singende Stadt, la seua primera pel·lícula sonora. Com que llavors era freqüent rodar pel·lícules sonores diverses vegades en diversos idiomes, el públic francés i anglés també van poder veure les versions respectives de les seues pel·lícules d'èxit alemanyes.

L'any 1935 va participar en la seua última pel·lícula Ein idealer Gatte. Malgrat els esforcos per part de l'UFA, Helm va retirar-se de la indústria cinematogràfica per discrepances amb el règim nazi. Es va casar (en segones núpcies) amb l'industrial Hugo Eduard Kunheim (1902-1986), amb qui es va mudar a Suissa i va tindre quatre fills. Mai més va tornar a la indústria cinematogràfica . Va morir l'any 1996 a Ascona. La seua tomba es troba al cementiri municipal d'Ascona, al cantó de Tessin.

Premis[modifica]

  • Cinta de cinema de 1968 en or del Premi Federal de Cinema durant molts anys i destacada obra a la pel·lícula alemanya

Filmografia[modifica]

pel·lícules mudes

  • 1927: Metropolis
  • 1927: L'amor de Jeanne Ney
  • 1927: A la vora del món
  • 1928: Mandrake
  • 1928: El iot dels set pecats
  • 1928: desviament
  • 1928: secrets d'Orient
  • 1928: Els diners (també: diners! Diners! ! Els diners !!! - frz. Títol original: L'Argent )
  • 1929: escàndol a Baden-Baden (també: l'estimat Roswolsky)
  • 1929: La meravellosa mentida de Nina Petrovna
  • 1929: Manolescu

cinema sonor

  • 1930: mandrake
  • 1930: La ciutat cantant
  • 1930: Gloria (versió alemanya i francesa)
  • 1931: en el servei secret
  • 1932: La comtessa de Monte-Cristó
  • 1932: El Danubi Blau
  • 1932: Un de nosaltres
  • 1932: The Mistress of Atlantis (versió alemanya, francesa i anglesa)
  • 1932: viatge de lluna de mel per a tres (versió alemanya i francesa)
  • 1933: El corredor de Marató
  • 1933: Inge i els milions
  • 1933: Els bells dies d'Aranjuez (versió alemanya i francesa)
  • 1933: espies en el treball
  • 1933: L'Étoile de Valencia
  • 1934: Príncep Woronzeff (versió alemanya i francesa)
  • 1934: verse l'abîme
  • 1934: L'illa (versió alemanya i francesa)
  • 1934: Or (versió alemanya i francesa)
  • 1935: Un marit ideal
  • 1958: Això només va passar una vegada (pel·lícula de compilació amb història de fons)
  • 1978: Com si fos un somni (curtmetratge)

Biografia[modifica]

  • Daniel Semler: Brigitte Helm. Der Vamp des deutschen Films. Belleville, München 2008, ISBN 978-3-936298-56-7
  • Werner Sudendorf: Ein Vamp, der lieber kochen wollte: Vor 100 Jahren geboren: Brigitte Helm wurde als Maschinenmensch in „Metropolis“ zur Kino-Ikone. In: Die Welt. 18. März 2008, abgerufen am 17. April 2014. 

Enllaços[modifica]

Referències[modifica]