Bromargirita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralBromargirita
Bromargyrite-rh3-12b.jpg
Fórmula química AgBr
Epònim brom, plata i composició química
Classificació
Categoria halurs
Nickel-Strunz 10a ed. 03.AA.15
Nickel-Strunz 9a ed. 3.AA.15
Nickel-Strunz 8a ed. III/A.02
Dana 9.1.4.2
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Estructura cristal·lina cúbica, a = 5.7745 Å
Simetria m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Color groc pàl·lid, marró verdós, verdós
Exfoliació no observada
Fractura irregular a subconcoidal
Tenacitat sèctil
Duresa 2,5
Lluïssor resinosa a adamantina
Color de la ratlla blanca a blanca grogosa
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 6,474-6,477 g/cm³
Propietats òptiques isotròpica
Índex de refracció n = 2.253
Birefringència δ = 0.000
Més informació
Estatus IMA aprovat i aprovat, nom preferit
Codi IMA IMA1962 s.p.
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La bromargirita[2] és un mineral d'argent i brom, químicament bromur d'argent. Pertany al grup de la clorargirita. El nom prové de la combinació de brom i argyros (argent en grec) que fan referència als elements químics que conté.[3]

Característiques[modifica]

Cristal·litza en el sistema cúbic i té una duresa de 2,55 a l'escala de Mohs. La seva fórmula química és AgBr i la seva densitat és de 6,5 g/cm3. Predominen els exemplars de color groguencs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bromargirita pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H2O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, villiaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba com a mineral secundari a la zona d'oxidació dels dipòsits de minerals d'argent, notablement en les regions àrides. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, wulfenita, piromorfita, malaquita, limonita, jarosita, cerussita, atacamita, iodargirita, smithsonita, i òxids de ferro i òxids de manganès.

Varietats[modifica]

Es coneixen tres varietats de bromargirita: bromargirita clòrica, bromargirita iòdica i bromargirita mercúrica, depenent de si la seva composició conté clor, iode o mercuri respectivament. Aquests exemplars només s'han trobat a la província de Copiapó, Xile.[4][5][6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bromargirita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Bromargyrite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012]. 
  4. «Chlorian Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].
  5. «Iodian Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].
  6. «Mercuroan Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].