Bromoetà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicBromoetà
Substància químicacompost químic, líquid inflamable de la classe IB i cancerigen Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular107,957 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂H₅Br Modifica el valor a Wikidata
Bromethan.svg
SMILES canònic
Model 2D
CCBr Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,46 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat0,9 g/100 g (aigua, 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−119 °C
−119 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició38 °C (a 760 Torr) Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor375 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat6,8 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit superior d'explosivitat8 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps890 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'inflamabilitat4 °F (màxim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens) Modifica el valor a Wikidata
IDLH8.920 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704.svg
1
2
0
 
Modifica el valor a Wikidata

El bromoetà, també conegut com a bromur d'etil, és un compost químic del grup dels haloalcans. Aquest compost volàtil té una olor similar a l'èter.

Usos[modifica]

En síntesi orgànica, el bromoetà és l'equivalent sintètic del sintó carbocatió etil (Et+),[1] encara que formalment, aquest catió no es forma en realitat. Per exemple, les sals de carboxilats es converteixen en èsters etílics,[2] carbanions en derivats etilats, tiourea en sals d'etilisotiouroni i les amines en etilamines.[3]

Referències[modifica]

  1. Makosza, M.; Jonczyk, A. «Phase-transfer alkylation of nitriles: 2-phenylbutyronitrile». Organic Syntheses, 55, 1976, pàg. 91. DOI: 10.15227/orgsyn.055.0091.
  2. Petit, Y.; Larchevêque, M. «Ethyl glycidate from (S)-Serine: Ethyl (R)-(+)-2,3-epoxypropanoate». Organic Syntheses, 75, 1998, pàg. 37. DOI: 10.15227/orgsyn.075.0037.
  3. Brasen, W. R.; Hauser, C. R. «o-Methylbenzyl alcohol». Organic Syntheses, 34, 1954, pàg. 58. DOI: 10.15227/orgsyn.034.0058.