Bromur de bari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bromur de bari
Identificadors
10553-31-8 (anhidre) N
7791-28-8 (dihidrat) N
ChemSpider 59728 Symbol OK.svg1
Imatges Jmol-3D Imatge
Propietats
BaBr2 (anhidre)

BaBr2·2H2O (dihidrat)

Massa molar 297,14 g/mol
Aparença Sòlid blanc
Densitat 4,78 g/cm3 (anhidre)
3,58 g/cm3 (dihidrat)
Punt de fusió 857 °C (1.575 °F; 1.130 K)
Punt d'ebullició 1.835 °C (3.335 °F; 2.108 K)
92,2 g/100 mL (0°C)
Estructura
Ortoròmbic, oP12
Pnma, No. 62
Termoquímica
−181,1 kcal/mol
Perills
Classificació CEE Nociu (Xn)
Frases R R20, R22
Frases S S28[1]
Compostos relacionats
Altres anions
Fluorur de bari
Clorur de bari
Iodur de bari
Altres cations
Bromur de beril·li
Bromur de magnesi
Bromur de calci
Bromur d'estronci
Bromur de radi
Bromur de plom
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El bromur de bari, BaBr2, és un compost iònic inorgànic format per cations Ba2+ i anions bromur, Br-. Com el clorur de bari, BaCl2, es dissol molt fàcilment en aigua. Es presenta en forma de cristalls blancs o incolors, i cristal·litza en el sistema ortoròmbic, amb una estructura tipus clorur de plom (II), PbCl2. És higroscòpic i es pot presentar, també, en forma d'hidrats, amb una o dues molècules d'aigua, el més important dels quals és el dihidrat, BaBr2·2H2O.

Preparació[modifica | modifica el codi]

El bromur de bari es pot preparar a partir del sulfur de bari o del carbonat de bari per reacció amb l'àcid bromhídric segons les següents reaccions:

BaS + HBr → BaBr2 + H2S
BaCO3 + HBr → BaBr2 + CO2 + H2O

S'obté la forma hidratada que pot deshidratar-se a 120 °C per obtenir-ne la forma anhidra.

Reaccions[modifica | modifica el codi]

El bromur de bari reacciona amb els anions sulfat, SO42-, produint un precipitat de sulfat de bari:

BaBr2(aq) + SO42- → BaSO4(s) + 2 Br-(aq)

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

El bromur de bari s'empra com a precursor d'altres compostos utilitzats en fotografia i, en general, per a l'obtenció d'altres bromurs.

Cal destacar que fou emprat per Marie Curie per precipitar el radi, la qual cosa va suposar el seu descobriment.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ACROS ORGANICS http://www.acros.be
  • LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
  • STEELE, D. Química de los elementos metàlicos. Alhambra. Madrid, 1971

Referències[modifica | modifica el codi]