Bromur de potassi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bromur de potassi
Bromur de potassi
Bromur de potassi
Identificadors
7758-02-3 Symbol OK.svg1
ChEMBL ChEMBL1644030 N
ChemSpider 22854 N
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 24446
Número RTECS TS7650000
Propietats
KBr
Massa molar 119,002 g/mol
Aparença sòlid blanc
Olor sense olor
Densitat 2,74 g/cm3
Punt de fusió 734 °C (1.353 °F; 1.007 K)
Punt d'ebullició 1.435 °C (2.615 °F; 1.708 K)
53,5 g/100 mL (0 °C)
67,8 g/100 mL (25 °C)
102 g/100 mL (100 °C)
Solubilitat molt poc soluble en èter dietílic
Solubilitat en glicerol 21,7 g/100 mL
Solubilitat en ethnol 4,76 g/100 mL (80 °C)
1,559
Estructura
Clorur de sodi
Octaèdrica
10,41 D (gas)
Perills
Índex CEE No està en la llista
Frases R R20, R21, R22, R36, R37, R38
Frases S S22, S26, S36
Dosi o concentració letals (DL, CL):
3070 mg/kg (oral, rata)[1]
Compostos relacionats
Altres anions
Fluorur de potassi
Clorur de potassi
Iodur de potassi
Altres cations
Bromur de liti
Bromur de sodi
Bromur de rubidi
Bromur de cesi
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El bromur de potassi, KBr, és una sal emprada com a anticonvulsiu i sedant durant el segle XIX i principis del segle XX. Aquestes propietats són degudes a l'anió bromur, Br-. És una sal que es presenta en forma cristal·lina incolora i és molt higroscòpica. És molt soluble en aigua. Ingerit en elevades concentracions produeix una forta irritació de les mucoses gàstriques produint vòmits.

Reaccions químiques més importants[modifica | modifica el codi]

  • El bromur de potassi és una sal típica que es dissocia en dissoldre's en aigua donant lloc a una dissolució neutre, de pH 7. És una font d'anions bromur que s'ha emprat per a produir bromur de plata, emprat a les pel·lícules fotogràfiques:
KBr(aq) + AgNO3(aq) → AgBr(s) + KNO3(aq)
2 KBr(aq) + CuBr2(aq) → K2[CuBr4](aq)
4 K2CO3 + Fe3Br8 → 8 KBr + Fe3O4 + 4 CO2

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Medicina[modifica | modifica el codi]

Les propietats anticonvulsives del bromur de potassi foren descobertes l'any 1857 per Sir Charles Locock de la Royal Medical and Chirurgical Society. Descobrí que l'anió bromur era efectiu per al tractament de l'epilèpsia i cal considerar-lo la primera medicació efectiva. També descobrí que redueix el desig sexual. L'any 1912 es descobrí un nou medicament per al tractament de l'epilèpsia, el fenobarbital, que substituí el bromur de potassi. Actualment encara s'empra el bromur de potassi en alguns països, com Alemanya, però en altres, com els Estats Units, està prohibit.

Veterinària[modifica | modifica el codi]

El bromur de potassi se segueix emprant per a tractar l'epilèpsia en els gossos. En els gats no és recomanable perquè té efectes secundaris.

Òptica[modifica | modifica el codi]

El KBr és transparent des de la zona de la radiació ultraviolada propera fins a la infraroja llunyana, longituds d'ona compreses entre 0,25 i 25 µm. Per això s'empra per a la construcció de prismes i finestres que s'hagin d'emprar en ambients secs, ja que és molt higroscòpic. El seu índex de refracció és 1,55 a 1,0 µm. També és molt emprat en espectroscòpia infraroja mesclat amb les mostres que es volen analitzar la qual cosa permet obtenir discs en pressionar la mescla.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bromur de potassi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. http://chem.sis.nlm.nih.gov/chemidplus/rn/7758-02-3