Bronislava Nijinska

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bronislava Nijinska —en polonès, Bronisława Niżyńska; en rus: Бронислава Фоминична Нижинская — (Varsòvia, Polònia, 8 de gener de 1891 - Pacific Palisades, Califòrnia, Estats Units, 21 de febrer de 1972) fou una ballarina i coreògrafa polonesa.

Era germana de Vàtslav Nijinski. Estudià en l'escola Imperial de Sant Petersburg, on es formà amb Enrico Cecchetti, mestre de les principals figures de l'escola russa en la seva època de major esplendor (Anna Pàvlova, Olga Preobrajenska, Trefilova, Nijinski, Mikhail Fokin, Léonide Massine, Lifar, Dolin, Ninette de Valois, Alicia Markova i amb Gellert. Als disset anys es donà a conèixer al Teatre Mariïnski. S'uní a la companyia de Serguei Diàguilev, el 1909. Actuà a Carnaval (1911), Petruixka (1911-12) i Narcís (1911). Havent tornat Rússia el 1914, funda una escola de dansa a Kíev; escriu, per aquest temps, un llibre: Escola del moviment, teoria sobre la coreografia. Comença les activitats coreogràfiques muntant Estudi (1920).

Abandona definitivament el seu país, per unir-se de nou a la Companyia de Diàguilev, pel qual arranja La bella dormint (Londres, 1921) i balla en La migdiada d'un faune: la primera coreografia que realitza per a Diàguilev, en aquesta nova època, és la de Renard d'Ígor Stravinski (1928), seguint indicacions del mateix Stravinski, considerada aquesta coreografia com excessivament acadèmica, és muntada novament per Serge Lifar, que substitueix els ballarins per mims.

El 1923, Nijinska arranja Les noces d'Aurora i realitza la coreografia Noces de Stravinski. El 1924 munta El tren blau, sobre argument de Jean Cocteau i música de Darius Milhaud, Les Biches, amb música de Francis Poulenc i decorats de Marie Laurencin, Les temptacions de la pastora, amb decorats de Juan Gris (representat a Montecarlo), Les Fàcheux i Nit a la muntanya pelada, amb música de Modest Mússorgski.

El 1926, munta la coreografia de Romeu i Julieta amb música de Constant Lambert i decorats de Max Ernst i Joan Miró. Per l'Òpera de París, muntà Les Rencontres i El naixement de la lira (1925), Impressions de music-hall (1927) i La Valse (1929), de Maurice Ravel. També per Ida Rubinstein, muntà La Bien-Aimée, El petó de la fada, Les noces d'Amor i Psyché, La Princesa Cigne, i Bolero, de Ravel (1928). El 1929 realitza Aubade, sobre música de Poulenc, obra de la que després en farien noves versions coreogràfiques George Balanchine (1930 i 1936 i Lifar (1946).

Per aquesta època és méstra de ball de l'Òpera Russa de París, que dirigeixen A. Zereteli i Basil. El 1937 és directora del Ballet Polonès. Al cap d'un any, es trasllada a Estats Units, com a coreògrafa del Ballet Theatre i del Internacional Ballet; d'aquest temps daten llurs coreografies de Quadres d'una exposició sobre la coneguda música de Mússorgski, La Fille mal gardée (pantomima sobre la que ja havien fet coreografies J. Aumer, Màrius Petipà i Mikhail Mordkin (1940), Variacions sobre Johannes Brahms (1944) i Concert sobre Chopin (També interpretada per la companyia del Marquès de Cuevas, el 1954). Més tard fou mestra de ball en el Teatro Colón (Buenos Aires) i en el Gran Ballet del marquès de Cuevas.

Foren deixebles més distingides les estatunidenques, Maria i Marjorie Tallchief i Allegra Kent. És autora del llibre L'escola del moviment. Teoria de l coreografia (Kíev, 1920), on coincideix en gran part amb Rudolf von Laban en el que respecta a llibertat creadora i concepció autònoma i interna del moviment, fonamentalment contraria a la rutina clàssica de la coordinació o juxtaposició gratuïta de passos apresos i estereotipats. Tanmateix però, com aquest últim, a l'expressionisme, amb la seva conseqüent arrelament de la tècnica tradicional.

El seu germà, Vàtslav, s'inspirava en l'antic art hel·lènic, mentre ella s'inspirà, al principi, pel medievalisme (Estudis sobre Bach). Més tard introduí elements del folklore rus (Les noces de Stravinski) i, finalment, la seva mateixa independència mental la conduí a un art més abstracte en la producció posterior.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]