Bronquiolitis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb bronquitis.
Infotaula de malaltiaBronquiolitis
RSV.PNG
Radiografia de tòrax amb els hils bilateralment prominents que s'observen en una bronquiolitis.
Tipusmalaltia pulmonar, broncospasme i respiratory syncytial virus infectious disease (en) Tradueix modifica
Especialitatpneumologia modifica
Localitzacióbronqui i bronquíol modifica
Classificació
CIM-10J21
CIM-9466.1
CIAPR78 modifica
Recursos externs
DiseasesDB1701
MedlinePlus000975
eMedicineemerg/365
Patient UKbronchiolitis-pro modifica
MeSHD001988
UMLS CUIC0006271 i C0006271 modifica
DOIDDOID:2942 i DOID:2942 modifica

La bronquiolitis és una patologia que fa referència a la inflamació de la part més petita de les vies aèries, els bronquíols. Aquesta inflamació va acompanyada de l'acumulació de moc a les mateixes vies aèries.[1]

Epidemiologia[modifica]

Aquesta patologia afecta principalment a nens menors de 6 mesos però, també, apareix en nens de fins a 2 anys. El motiu és que les seves vies respiratòries són menys madures i més petits. Això, permet una més fàcil obstrucció d'aquestes.[2]

No hi ha prevalènça de gènere. Aquest quadre clínic apareix sobretot en èpoques fredes, per tant es presenta més a l'hivern i la primavera.

Cada any, aproximadament, un 10% dels nadons d'edat compresa entre 2 i 6 mesos pateixen aquesta malaltia.[3]

Etiologia[modifica]

Les causes que provoquen aquesta patologia són vàries. Tot i així, la causa més comuna és infecció vírica. El virus més freqüent és el virus sincític respiratori (VSR). Tot i així, hi ha altres possibles causes de la bronquiolitis. Algunes d'elles són: el virus de la grip, parainfluenza i adenovirus.[4]

Contagi[modifica]

El contagi d'aquesta patologia és fàcil i ràpid. Si el virus entra en contacte amb les secrecions nasals o el coll es pot propagar. En el cas dels nadons, el fet de tocar objectes d'altres amb la patologia i posar-se la mà a la boca o el nas, incrementa el risc.[2]

Simptomatologia[modifica]

Els signes i símptomes d'aquesta patologia no es presenten igual entre tots els nens afectats. Alguns poden presentar simptomatologia lleugera i altres més severa. Alguns signes i símptomes són: tos, febre, astènia, miàlgies, dificultats respiratòries, malestar general, alteració del color a la pell, cianosi, pèrdua de gana, pèrdua de pes, entre altres.[5]

La tos es produeix a causa de la irritació del gola. Aquesta tos va acompanyada de la febre que és una alarma que ens avisa que hi ha una infecció a l'organisme. Les vies aèries dels nadons són més petits, és a dir, el calibre i la llum bronquial és menor que un adult i això, afavoreix a l'acumulació de moc i a la posterior dificultat respiratòria. L'alteració de la respiració provoca les sibilàncies, un so respiratori anormal que refereix la disminució de la llum dels bronquíols.[6]

La consegüent hipòxia (disminució d'oxigen a la sang), és la que produeix la cianosi (color blavós de la pell). Aquesta cianosi pot ser central (es veurà més a orelles i als llavis) o distal (a les ungles).[7][8]

Factors de risc[modifica]

Com tota patologia hi ha factors de risc que poden desencadenar-la. Dins d'aquests factors hi ha els modificables i els no modificables, és a dir, hi ha factors de risc que es poden controlar i altres que no.

Alguns dels factors de risc més propensos a desencadenar la patologia són: naixement prematur, no alletament matern, inici de la guarderia i inhalació del fum del tabac, ser menor de 6 mesos, entre altres.[2]

Diagnòstic[modifica]

El diagnòstic de la bronquiolitis generalment es fa per l'anamnesi i l'exploració física.

Proves complementàries[modifica]

La radiografia de tòrax de vegades és útil per excloure bacteriana pneumònia, però no s'indica rutinàriament.[9] La radiografia de tòrax pot mostrar l'acumulació de secrecions a nivell bronquial.[10]

Á vegades són necessàries:

Diagnòstic diferencial[modifica]

S'ha de fer amb aquelles patologies que tenen un quadre clínic similar, entre aquestes hi ha:[3]

Tractament[modifica]

Els fonaments del tractament d'aquesta patologia són la disminució dels símptomes i els seus efectes. Consisteix a recuperar un patró respiratori normal i altres mesures. Cal aplicar totes les mesures de prevenció i evitar exposar al nadó als factors de risc esmentats.

Pel que fa al tractament farmacològic, els antibiòtics no són adequats, ja que, la infecció és vírica i no bacteriana.

Tractament farmacològic[13][modifica]

Beta2 agonistes inhalats[modifica]

Actualment, aquest tipus de fàrmac està molt utilitzat en el tractament de la bronquiolitis tot i no tenir gran evidència científica a favor. Aquests inhaladors són beneficiosos pel nadó quan hi ha broncoespasme dins de la clínica. Per exemple, el salbutamol.[14]

Inhaladors utilitzat en el tractament de la bronquiolitis

Adrenalina inhalada[modifica]

El seu efecte alfa-adrenèrgic permet la disminució de l'edema de la mucosa. Simultàniament, el seu efecte beta-adrenèrgic produeix una broncodilatació i permet una millora en la respiració i la consegüent desaparició de les sibilàncies. Avui en dia, tampoc és segur el seu efecte però es segueix utilitzant en la pràctica clínica. La dosi recomanada és d'1 ml en nens < a 5 kg i de 2 en nens >2 anys.

Anticolinèrgics[modifica]

Actualment, no s'ha demostrat la seva eficàcia en el tractament de la bronquiolitis. Per exemple, bromur d'ipratropi inhalat o nebulitzat, o bé atropina o escopolamina per via oral.

Sèrum fisiològic inhalat[modifica]

El sèrum fisiològic ha mostrat un efecte positiu en el tractament en permetre la inducció de tos, la disminució del moc i dels mediadors inflamatoris; facilitant així l'expulsió del moc.

Tractament no farmacològic[modifica]

El tractament no farmacològic consisteix a aplicar diferents mesures per aconseguir un millor estat general del nadó i complementar la teràpia farmacològica. Per exemple, cal mantenir el nadó en posició semi-Fowler (mig incorporat el tronc), fer rentats nasals i aspiració de secrecions, evitar el fum del tabac, rentada de mans abans de tocar el nadó, mantenir una bona higiene de mans en el nadó i garantir una bona hidratació amb ingesta abundant però en poques quantitats de líquids.

Prevenció[modifica]

La bronquiolitis és difícil de prevenir, ja que el virus que la provoca es troba en l'ambient. Però es pot actuar sobre els factors de risc; així cal evitar evitar el contacte del nadó amb persones amb infecció i la inhalació del fum del tabac als nadons, afavorir i mantenir higiene de mans del nadó i la lactància materna si és possible, etc.[15]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bronquiolitis
  1. «Bronquiolitis» (en castellà). Clínica Dam. [Consulta: 24 maig 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Bronchiolitis» (en anglès). Kidshealth. [Consulta: 24 maig 2015].
  3. 3,0 3,1 «Bronquiolitis: diagnóstico y tratamiento en Atención primária». , 30-11-2009.
  4. «Bronquiolitis» (en castellà). Ministerio Salud de Argentina. [Consulta: 24 maig 2015].
  5. «Bronchiolitis» (en anglès). MedlinePlus, 22-08-2013. [Consulta: 24 maig 2015].
  6. «Bronquiolitis infantil» (en castellà). Guía de salud. [Consulta: 24 maig 2015].
  7. «Cianosi distal» (en castellà). [Consulta: 24 maig 2015].
  8. «Skin discoloration» (en anglès). MedlinePlus, 21-04-2013. [Consulta: 24 maig 2015].
  9. Zorc, JJ; Hall, CB «Bronchiolitis: recent evidence on diagnosis and management». Pediatrics, 125, 2, febrer 2010, pàg. 342–9. DOI: 10.1542/peds.2009-2092. PMID: 20100768.
  10. «Chest x-ray» (en anglès). MedlinePlus, 30-08-2014. [Consulta: 24 maig 2015].
  11. «Laboratory Tests» (en anglès). MedlinePlus. [Consulta: 24 maig 2015].
  12. «Blood Gases» (en anglès). MedlinePlus, 25-08-2014. [Consulta: 24 maig 2015].
  13. Pérez Rodríguez, MJ «Bronquiolitis en pediatría: puesta al día». , 2010.
  14. «Agonistes B2 inhalats» (en català). CAMFIC. [Consulta: 24 maig 2015].
  15. «Bronchioltitis prevention» (en anglès). Mayo Clinics. [Consulta: 24 maig 2015].

Vegeu també[modifica]