Bronze nuràgic
| |||
| Tipus | obra escultòrica  | ||
|---|---|---|---|
| Lloc | |||
| Geografia | |||
| Part de | |||
,_arcieri_03.jpg)
Els bronzes nuràgics sards (brunzitu sardu nuragicu o nuraghesu / nuraxesu en sard) són estatuetes fetes de bronze, que representen persones de la vida quotidiana o animals,[1] i els arqueòlegs els consideren[1] típics de la civilització nuràgica que hi hagué a Sardenya.
Aquestes figuretes de bronze, que superen el miler, es van fer en un període comprés entre la fase final de l'edat del bronze i l'edat del ferro, entre el 1800 i el 800 abans de la nostra era. La funció principal n'era d'exvots.[2][1] Les més antigues daten si fa no fa del 1200-1100 ae,[1] i en algunes es representen "personatges de la vida quotidiana"; també, però, lluitadors, caçadors, soldats i animals: cérvols, bous, gossos, cabres, ovelles, ocells.[1]
Troballes
[modifica]
En les excavacions arqueològiques, s'han descobert més de cinc-centes estatuetes de bronze d'aquesta mena, sobretot en llocs d'enterrament i culte com ara tombes dels gegants, pous sagrats i temples (megara), i també en pobles i nurags.
També s'han descobert moltes obres d'art considerades bronzes sards en excavacions realitzades la Itàlia central (al nord del Laci i la Toscana), en tombes vilanovines del segle IX abans de la nostra era.[3]
Datació
[modifica]La comunitat científica va creure durant molt de temps que s'havien realitzat entre els segles IX i VI abans de la nostra era, però algunes descobertes de fragments que es remunten al segle XIII ae, a Orroli i Ballao, permeten datar-ne la fabricació d'un període anterior.[4]
L'arqueòleg Ralph A. Gonzalez pensa que les figuretes més antigues, com les de l'estil d'Uta, daten del període d'entre els segles XII i VI ae.[5]
Tècnica i representació de l'escultura
[modifica]
Amb una mida de fins a 35 cm o 40 cm[2] i fetes amb la tècnica de la cera perduda, representen persones de classes socials diferents, guerrers, caps tribals, deïtats, animals, i també objectes de la vida quotidiana dels pobles protosards, com ara gerros, armes, carros en miniatura o maquetes de nurags. Els temes representats també són importants per les implicacions culturals: representacions d'un gos amb collar, un carro de dues rodes, un carro de quatre rodes amb tapadora, o un arquer cavalcant dret.
Entre les figuretes hi ha vaixells (anomenats "vaixells nuràgics"), i es distingeixen per la seua quantitat i refinament: formen el major nombre de còpies a escala real d'autèntiques embarcacions antigues, tant en comparança amb pobles del mateix període com d'altres períodes, i demostren la gran familiaritat dels pobles nuràgics amb la mar i la navegació. N'hi ha:
- d'estil mediterrani,
- estil Uta,
- estil Abini-Teti.
Encara no s'ha pogut comprovar si aquests estils són coetanis o si es van succeir al llarg del temps.
Una de les estatuetes de bronze trobades representa un intèrpret de les launeddas, un instrument de vent de tres tubs, un instrument típic sard durant tres mil anys,[1] dissenyat per a produir un so continu i, per tant, requeria el domini de la respiració circular.[1] Altres representacions n'inclouen una dona amb el fill al braç, lluitadors i un pastor que duu un gaiato nuós.
Interpretació dels historiadors
[modifica]Els bronzetti[6] es consideren "documentació excepcional per a arqueòlegs".[7] Les representacions de guerrers celebren valors associats (coratge, força...) que, segons l'arqueòloga Fulvia Lo Schiavo, es refereixen al culte als avantpassats heroïtzats.[7]
Parc Arqueològic Nuràgic
[modifica]La cooperativa La nuova luna es creà el 1997 per a gestionar el Parc Arqueològic de Seleni dedicat a la cultura nuràgica, sobre les restes, que es troba als pujols de Lanusei, un poble de la costa est de Sardenya, a l'àrea d'Ogliastra.
Museus principals
[modifica]
Les millors col·leccions se'n poden veure en alguns museus importants:
- Museu Arqueològic Nacional de Càller;
- Museu Arqueològic i Etnogràfic Nacional G A Sanna de Sàsser;
- museus de Nuoro i Oristany, així com als museus on es troben els principals jaciments arqueològics de Sardenya.
Molts exemplars de les excavacions anaren a parar a col·leccions privades i museus italians i estrangers, i així es poden trobar desplaçats en ciutats com ara Torí, Roma (Museu Etnogràfic Nacional de Prehistòria Luigi Pigorini, Museu Nacional Etrusc de Vil·la Giulia), Florència, Crotona (Museu Nacional Etrusc de Vil·la Giulia, Museu Arqueològic de Crotona),[8] Londres (British Museum),[9] Nova York i Los Angeles (Getty Museum).[10] A hores d'ara, encara no s'ha elaborat cap inventari de les obres dels antics sards conservades en museus estrangers.
Hi ha diverses vitrines de bronzes sards posats a subhasta[11] per cases famoses estrangeres com ara Sotheby's[12] o Christie's.[13]
Galeria
[modifica]-
Bronze de Padria -
Vas nuràgic, cap al 900-790 ae, del Santuari de Capocolonna a Crotona -
Bronze nuràgic de Sulcis -
Bronze sard, Museu de Càller -
Estàtua de bronze d'arquer de Sulcis -
Bronzet La mare de l'home assassinat o La cançó de la mare d'Urzulei -
Estàtues de bronze de Volci -
Estàtua de bronze d'un arquer amb un kilt sardar -
Estàtua de bronze d'un arquer -
Estàtua de bronze d'un arquer, Santuari nuràgic d'Abini a Teti -
Heroi de quatre ulls i quatre braços del santuari nuràgic d'Abini de Teti -
Cap tribal de Serri -
Parella de soldats d'Abini-Teti -
Lluitadors
,_arcieri_01.jpg)
,_arcieri_saettanti_01.jpg)
,_grande_demone_a_quattro_occhi,_quattro_braccia_e_due_scudi_02.jpg)
,_coppia_di_soldati_01.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Les « bronzetti » sardes, fascinants représentants d’un monde symbolique qui nous échappe, par Pierre Barthélémy, dans Le Monde du 6 novembre 2023.
- ↑ 2,0 2,1 «Sardegna Cultura - Argomenti - Arte nuragica - Bronzetti».
- ↑ «Cultura villanoviana».
- ↑ Mauro, Perra «La Tomba di Giganti del nuraghe Arrubiu di Orroli (CA), o "La Tomba della Spada"». academia, 2022.
- ↑ Ralph Araque Gonzalez «Sardinian bronze figurines in their Mediterranean setting» (en anglés). Praehistorische Zeitschrift, 87, 9-2012. DOI: 10.1515/pz-2012-0005.
- ↑ «Les nuraghes : que sont ces mystérieux monuments de l’âge du Bronze, redécouverts en Sardaigne grâce à l’archéologie ?» (en francès). Historia, 19-10-2024 [Consulta: 12 juny 2025].
- ↑ 7,0 7,1 Expertise d'Isabelle Catteddu, archéologue à l'Inrap, sur le site de l'Inrap le 14 octubre 2024.
- ↑ Celsi, Giuseppe. «Navicella nuragica del VII sec. a.C. presso il Museo di Archeologico di Crotone» (en toscà), 25-05-2020. [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ «Votive figure | British Museum» (en anglés). The British Museum.
- ↑ «Statuette of an Archer (The J. Paul Getty Museum Collection)» (en anglés). The J. Paul Getty Museum Collection.
- ↑ «All’asta nove bronzetti nuragici in una galleria di Londra» (en toscà). La Nuova Sardegna, 19-06-2015.
- ↑ «A Sardinian Bronze Figure of a Warrior - circa 7th/6th century B.C».
- ↑ «A SARDINIAN BRONZE ARCHER» (en anglés).