Brookita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBrookita
Brookit, Pakistan.jpg
Brookita pakistanesa
Fórmula química TiO2
Epònim Henry James Brooke
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 04.DD.10
Nickel-Strunz 9a ed. 4.DD.10
Nickel-Strunz 8a ed. IV/D.15
Dana 4.4.5.1
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí tabular i estriat, piramidal o pseudohexagonal
Estructura cristal·lina Z = 8, a = 5.4558 Å, b = 9.1819 Å, c = 5.1429 Å
Simetria ortoròmbica 2/m 2/m 2/m dipiramidal
Massa molar 79.88g
Color marró groguenc, marró, vermellós, negre
Macles incerta {120}
Exfoliació pobre {120}, en traces {001}
Fractura subconcoidal a irregular
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6,0
Lluïssor adamantina a semimetàl·lica
Color de la ratlla blanca groguenca
Diafanitat translúcid, transparent
Gravetat específica 4,08 a 4,18
Densitat 4,1
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 2.583 nβ = 2.584 nγ = 2.700
Birefringència δ = 0.117
Pleocroisme molt feble, groguenc, vermellós, taronja a marró
Angle 2V calculada: 12° a 20°
Dispersió òptica 0,131 (en comparació amb el diamant a 0.044)
Fluorescència no
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La brookita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descoberta per A. Levy el 1925 en una zona situada entre Beddegelet i Tremadoc, a uns 13 quilòmetres de Snowden, al País de Gal·les, Regne Unit, rebent el seu nom en honor del mineralogista anglès Henry Brooke (1771-1857). Es tracta d'una de les cinc formes minerals del diòxid de titani, juntament amb l'anatasa, el rútil, l'akaogiita i una cinquena espècie encara no aprovada per la IMA. La bellesa d'alguns dels cristalls d'aquest mineral, especialment els que pertanyen a la varietat arkansita, ha fet d'ell un objecte molt valorat pels col·leccionistes.

Característiques[modifica]

La brookita és un mineral amb fórmula química TiO2. Cristal·litza en sistema ortoròmbic i té una duresa de 5,5 a 6 a l'escala de Mohs. La seva fractura és subconcoidal i l'exfoliació feble.

Formació i jaciments[modifica]

La brookita pertany al grup dels minerals anomenats hidrotermals, és a dir, que es formen per processos de dissolució i precipitació relacionats amb la solidificació del magma en les fissures de roques preexistents. Aquest origen fa possible que el mineral es pugui trobar en les vetes i filons que es formen en les esquerdes i cavitats de les roques, on generalment solen entapissar les parets. També és possible trobar diminuts cristalls d'aquest mineral en moltes roques sedimentàries, on es forma com a mineral d'alteració. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat brookita a Espot (Pallars Sobirà) i a Arsèguel (Alt Urgell).[1][2]

Varietats[modifica]

Arkansita és el nom amb què es coneix una varietat morfològica de brookita provinent d'Arkansas, Estats Units, trobada també a Sibèria, Rússia.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brookita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Brookite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2014].
  2. Font, Joan «Zircó, brookita i anatasa d'Arsèguel, Alt Urgell, Lleida». Infominer, 67, 2016, pàg. 4.
  3. «Arkansite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2014].