Bruc d'aiguamoll
Erica tetralix  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Ericaceae |
| Gènere | Erica |
| Espècie | Erica tetralix L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El bruc d'aiguamoll[1] (Erica tetralix) és un petit arbust perenne pertanyent a la família de les ericàcies.
Descripció
[modifica]És un camèfit fruticós (de 10-20 cm d'alçada) de tiges ramificades, radicants i ascendents. Les fulles són linear-oblongues, de 3-6 mm de longitud i presenten uns cilis marginals llargs i rígids, s'uneixen en grups de quatre (d'ací el seu nom). Les flors estan agrupades en petites umbel·les terminals. La corol·la és d'un rosa intens i de 5-7 mm, amb els estams inclosos dins. La seua època de floració va des de juny fins a octubre. Presenta una pol·linització entomògama i una dispersió baròcora de les llavors, dispersades per l'acció de la gravetat.
Hàbitat
[modifica]És una planta típica de les torberes amb esfagnes sobre sòl silícic.[2] També es pot trobar en molleres, praderies molles, aiguamolls de muntanya i a les vores de rierols, sempre que siguen a 1.600-2.000 metres d'altitud. Rarament creix fins als 2.300 metres.[3]
Forma part d'una associació vegetal especialitzada en aquests tipus d'entorns: Parnassia palustris, Drosera rotundifolia, Narthecium ossifragum, Carex nigra, Veratrum album, Tofieldia calyculata, Swertia perennis, Veratrum album, Dactylorhiza maculata, Gymnadenia conopsea i Pinguicula grandiflora.
Són plantes sensibles a l'assecament i als canvis de les característiques de l'aigua. Cal tindre en compte tant les alteracions directes com les que es puguen donar aigües amunt. La freqüentació i el trepig provoquen una certa eutrofització del medi i poden disminuir la capacitat competitiva del bruc d'aiguamoll; les formacions més higròfiles (les que presenten esfagnes) queden malmeses.
Distribució
[modifica]Espècie de distribució atlàntica, present a la part nord-oest de la península Ibèrica, serralada Cantàbrica i sistema Ibèric central. Les poques poblacions que es troben als Països Catalans estan molt aïllades de la resta, principalment al Pirineu, concretament a la vall de Molières i a la vall de Conangles, on constitueixen les poblacions més orientals de tota la península ibèrica.
Estat de conservació
[modifica]Aquesta espècie de bruc està catalogada en el'annexe II del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya com a vulnerable i protegida pel Decret 172/2008 de la Generalitat de Catalunya. No es permet la seua collida en cap cas.[4]
Galeria
[modifica]
Detall de la tija i les fulles
Detall de la flor
Bruc d'aiguamoll a Niedersachsen (Alemanya)
Il·lustració que apareix a la Flora Batava, volum I (1800)
.JPG)
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 170-171. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-03-14. [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Enllaços externs
[modifica]
- «erica tetralix». Arxivat de l'original el 2013-11-09. [Consulta: 9 novembre 2013].
- De l'Institut d'Estudis Catalans; Landes de bruc d'aiguamoll (Erica tetralix), acidòfiles i higròfiles, de l'estatge subalpí dels Pirineus Centrals.